Les energies renovables es podrien convertir en el motor principal de l’electricitat mundial de cara el 2025. Amb aquesta afirmació tanca el seu informe anual l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), que mesura -entre altres aspectes- l’implementació de l’energia verda en els diferents països del món. Mentre el planeta avança cap a un futur sostenible, sembla que Catalunya es queda a l’estacada, amb un alentiment prolongat de l’ús d’aquestes energies. EolicCat, l’Associació Eòlica de Catalunya i veu del sector empresarial eòlic al país lamenta profundament el paper de Catalunya en aquesta transició. I és que segons asseguren en un estudi: “Ja fa molt temps que fem tard”.
El principal problema català és la lentitud en la qual s’aproven els projectes eòlics. Jaume Morron, gerent d’EolicCat explica que aquesta situació és causada per la situació del Govern: “Estan acomplexats”, assegura i afegeix que “hi ha partits polítics i associacions que fan pressió perquè no canvien les coses”. Morron es refereix a les associacions municipals que posen per davant de la transició energètica la protecció del paisatge. Una situació que només fa que retardar els avanços cap a la sostenibilitat, segons afirmen els experts. “A Catalunya hem millorat, però encara ens queda molt camí per fer”, lamenta Morron, mentre insta al Govern a “explicar bé aquesta situació”.
De fet, el gerent d’EolicCat explica que “hem d’omplir el jardí de màquines”, una metàfora que es tradueix en la instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics per Catalunya. “Si no ho fem, d’aquí a uns anys no podrem pagar el preu de la llum o directament no en tindrem perquè no accedirem a renovables”, alerta Morron. De fet, fins i tot la Unió Europea ha adreçat aquesta qüestió i asseguren que l’emergència és de tal envergadura, que “hi ha llum verda per afectar individus d’algunes espècies en el procés”, diu el gerent d’EolicCat.
Per posar xifres a la situació catalana cal retrocedir fins al 2017, quan es va aprovar la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic. Aquesta nova normativa marcava uns objectius fixos a curt i llarg termini. Segons va quedar per escrit, el 2030 el 50% de l’electricitat s’hauria de produir amb energies renovables, mentre que el 2050, tota l’energia que genera Catalunya hauria de ser verda. Seguidament, el 2019 es va aprovar el Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. Aquest text obria la porta perquè les empreses tinguin més facilitats a l’hora de construir parcs eòlics o fotovoltaics a Catalunya.
Amb tot, però, Catalunya encara es troba a la cua d’Europa, amb molts objectius per complir i poc temps per fer-ho. De fet, Morron explica que Catalunya havia d’arribar al 2030 a una potència de renovables de 10.000 gigawatts (GW). El compte enrere començava el 2020 i es tradueix en una instal·lació de 1.000 GW per any. “Durant el 2021 i el 2022 no hem arribat al miler de gigawatts” lamenta Morron i afegeix que “cada dia que passa creix la xifra de potència anual per arribar als objectius”.
Un món preparat per funcionar amb energia verda
Els països del món es troben en una situació molt més favorable que la catalana. En termes generals hi ha molts inputs que suggereixen que ja estan preparats pel canvi. Tal com descriu l’informe de l’AIE, “el món està llest per produir tanta energia renovable en aquest llustre vinent com ho va fer en els 20 anys anteriors”. Per posar dades a aquestes afirmacions, el mateix informa estima que les noves instal·lacions d’energies renovables es preparen per un nou rècord de tancament del 2022. Una tendència creixent, ja que el 2021 ja es va batre el rècord amb un total de 295 gigawatts generats a nivell mundial. “S’espera un creixement de fins als 320 GW pel 2022”, afirma l’estudi, que afegeix que aquestes dades equivalen a la potència de generació d’electricitat de la Unió Europea a partir del gas natural.
Tot i això, la fita més important de les renovables és que es troben molt a prop de superar al carbó, que és la font d’electricitat més gran del món. En termes concrets, el carbó aglutina el 41% de la capacitat de generar electricitat de tot el planeta. Pel que fa a les renovables, ja s’acosten al 30%, segons l’informe de l’AIE, el que les col·loca molt a prop de superar la màxima del carbó. Per aquesta raó, EolicCat afirma que “l’objectiu es podria assolir de cara el 2025”.
L’energia verda que més està creixent és la solar fotovoltaica, que segons l’estudi podria arribar a representar el 60% del creixement mundial d’energia renovable el 2022. A més, si la tendència continua sent ascendent, estaríem parlant que només aquesta energia ja generaria 200 GW a escala mundial al 2023, una fita que sembla apropar-se a les estimacions finals de l’AIE, que afirmen que les renovables lideraran el mercat mundial de l’energia. Pel que fa a la producció d’hidrogen, també s’espera que hi hagi un creixement exponencial. De fet, l’EolicCat assegura que “la capacitat mundial es podria multiplicar per 100 en els pròxims cinc anys”. A més, aquestes dues energies renovables han trobat un nou mercat on actuar, ja que països com la Xina, Austràlia, Xile i els Estats Units aglutinaran 50 gigawatts de capacitat eòlica i solar pel 2025.
Un dels negocis que no acaba d’arrancar a escala mundial és l’energia eòlica. I és que el seu gran potencial de ser un motor no és comparable amb la quantitat de incerteses polítiques que viu el sector. De fet, les regulacions i el llarg temps d’espera per aconseguir permisos, posen l’energia eòlica en una posició molt menys avançada que altres energies verdes. El 2021, l’eòlica va caure un 32% a escala mundial respecte al 2020. Tot i això, la quantitat de plans i noves instal·lacions que hi ha previstes arreu del planeta fan pensar que la tendència es podrà recuperar.
Pel que fa a la última força creixent, els biocombustibles comencen a agafar més força al món. La crisi del carburant ha posat en dubte la principal font d’energia del planeta i això ha provocat que aquesta classe de renovables tornin a posar-se sobre la taula. De fet, s’espera que els biocombustible augmentin la seva implicació en el consum mundial fins al 20% en els pròxims cinc anys. Segons explica l’Associació Eòlica de Catalunya, aquest increment s’està impulsant a través de polítiques integrals en països com els Estats Units, Canadà, Brasil, Indonèsia i la Índia.
El món s’està convertint en l’epicentre del canvi energètic i Catalunya està quedant enrere. Les polítiques intervencionistes de l’estat espanyol i les constants reclames d’alguns col·lectius que asseguren que no és la manera de avançar, posen el país en una posició molt per sota de l’avanç mundial. I és que si el futur ha de ser verd, Catalunya encara ho té negre. Perquè tal com recorda Morron: “Tenir sobirania energètica serà el primer pas cap a la independència com a territori verd, net i amb futur”.