L’IPC retrocedeix a Catalunya fins al 5,2% al desembre, el seu nivell més baix des de l’octubre del 2021. Els preus de consum cauen de nou al país per sota dels sis punts només sis mesos després d’haver assolit un dels seus màxims històrics –el 10,8% a què es va arribar al tancament del juliol–. La contínua moderació dels costos dels carburants, així com de l’electricitat –que s’encareix molt menys que al mateix període del 2021– tornen a liderar la caiguda de preus; mentre que els aliments es mantenen en màxims històrics, elevant-se el darrer mes de l’any un 13,4% interanual -2,3 punts inferior a l’encariment a l’estat, que s’enfila fins al 15,7%-.
Així, dins els grans grups de productes de consum que defineix l’Institut Nacional d’Estadística, lideren el retrocés de preus del d’habitatge, on s’inclou un subministrament energètic que cau 4,5 punts en relació amb el desembre anterior; i el de transport, que se situa en el 3,3% per l’intens abaratiment dels carburants en els darrers mesos. Quant a la roba i el calçat, que van alentir la caiguda de la taxa general durant la tardor, s’han quedat en l’1,8%, un encariment interanual lleuger provocat, segons l’INE, perquè “les primeres baixades de preus de la campanya de rebaixes no han estat tan intenses com al 2021”.
Els costos alimentaris han provocat, per la seva banda, que la inflació subjacent es mantingui molt per sobre de la general –en aquest cas més d’un punt i mig, fins al 7%–. Es tracta del primer cop des de l’inici de la crisi inflacionista, al març de l’any passat, que la inflació sense aliments no elaborats ni productes energètics se situa per sobre de l’índex general -al novembre ja van quedar molt a prop, amb un salt de només cinc dècimes-. El substancial encariment de l’alimentació explica aquest fenomen, en tant que els productes elaborats pateixen l’escalada de costos talment com els bàsics.
La ministra d’Afers Econòmics i vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, ha defensat aquest mateix divendres que les noves mesures de control de preus proposades per Moncloa haurien de fer caure la inflació subjacent durant els primers mesos del 2023. “Les dades que tenim és que la rebaixa de l’IVA s’està aplicant, més enllà d’uns primers dies d’endarreriment en l’etiquetatge dels productes”, ha declarat la titular d’economia. Si bé reconeix que partides bàsiques com els aliments continuen disparades, Calviño confia a fer “baixar com abans millor” l’indicador amb el paquet regulador anunciat a finals de desembre.
Olis i sucre, pels núvols
Segons les dades publicades aquest divendres per l’organisme d’estudis estadístics de l’Estat, el grup alimentari que més ha contribuït a l’índex de preus del desembre ha estat el dels làctics, un dels més afectats per l’espiral inflacionista. Segons les dades de l’INE, la llet s’hauria encarit en termes interanuals més d’un 37%; mentre que els seus derivats eleven el cost per al consumidor final prop d’un 23,5%. També és rellevant l’escalada dels preus dels olis i greixos, amb preus finals més d’un 28% superiors als del desembre del 2021.
El producte que més ha escalat, però, és el sucre: les taules de l’institut apunten a un encariment any a any del 50,6%. A l’altra banda de la taula, productes com les fruites fresques o els fruits secs registren encariments de poc més del 7%, mentre que la carn d’oví només és un 2% més costosa que al desembre del 2021.
Europa comença a moderar-se
Després d’un lleuger retrocés de l’IPC al novembre, l’índex de preus harmonitzats cau a la Zona Euro per sota dels 10 punts, fins al 9,2%. Especialment en les principals economies del continent, com succeeix tant a Catalunya com a l’Estat, la política monetària ha contribuït a la rebaixa de la inflació menys que el control dels preus de l’energia. La rebaixa de l’electricitat via topalls continentals, a més de la influència d’un hivern especialment calorós, comencen a alentir els possibles efectes sobre la producció de l’espiral de preus -creixement de preus de béns d’equipament i productes industrials, per exemple-.
El miratge de la gasolina
El preu dels carburants ha estat un dels motius de la moderació de l’IPC durant els darrers mesos. La caiguda de la gasolina, però, s’ha començat a frenar, i ja encadena tres setmanes de lleugeres pujades després de l’anunci del govern espanyol de la retirada de la bonificació dels 20 cèntims del paquet de recuperació. L’efecte sobre les distribuïdores de baix cost ja es comença a notar, però també pot acabar tenint importants efectes macro: Calviño ja ha avisat aquesta mateixa setmana que es podria esperar una tornada a la tendència alcista de l’IPC al gener per l’encariment general dels derivats del petroli, si bé s’hauria de tractar, segons la titular d’economia, d’un fenomen passatger.
