Roser Capdevila (Les Tres Bessones):"Allà on no arriben les paraules arriben els dibuixos"

La il·lustradora va presentar a Cerdanyola el seu nou llibre "La nena que volia dibuixar"

 

Roser Capdevila, a la dreta, durant la presentació del llibre a la Biblioteca Central
Roser Capdevila, a la dreta, durant la presentació del llibre a la Biblioteca Central | Mónica García

 

La creadora de Les Tres Bessones, Roser Capdevila, va presentar a Cerdanyola del Vallès el seu nou llibre "La nena que volia dibuixar". En un acte celebrat el 14 de març a la Biblioteca Central, organitzat per la llibreria L'Aranya (c/ Santa Anna, 1), la il·lustradora catalana va repassar moments de la seva infantesa que queden reflectits en el llibre.

 

Roser Capdevila, que va créixer al barri d'Horta de Barcelona, va sorprendre quan va explicar que de petita caminava des de casa seva fins a Cerdanyola amb la seva mare per visitar una amiga. D'experiències sorprenents, Capdevila en té un grapat. Moltes d'elles han quedat recollides en un llibre que, com mana el subtítol, repassa els "petits records de postguerra" de l'autora.


 

Tot i que les il·lustracions de la publicació recorden als contes infantils, no es tracta d'un llibre enfocat pels més menuts. Amb una forma de parlar encantadora i un gest entranyable, Capdevila va explicar que "el llibre recorda, per exemple, el fred que vam passar en aquella època". "A la nit", va recordar, "feia tant fred que al matí no ens podíem posar les sabates".

 

Aquestes experiències que recorden els pitjors moments de la postguerra es veuen contraposats amb l'alegria d'altres que la il·lustradora també comparteix en el llibre. Recorda, per exemple, com es va inspirar en la seva professora de l'escola per crear La Bruixa Avorrida de Les Tres Bessones. També com el seu germà tenia l'afició d'encendre els pets amb un llumí, o com de petita va escriure a l'aleshores president dels Estats Units, Dwight D. Eisenhower, per demanar que l'ajudés a pagar-se un viatge a Suïssa. "M'agradava molt el llibre de Heidi i vaig escriure dient que admirava molt el seu país, els Estats Units", va relatar. Contra tot pronòstic, assegura, va rebre una carta de resposta de la Casablanca que l'hi deia que no podien pagar el viatge, però com a obsequi, l'enviaven propaganda del país nord-americà.


  

 

 

 

 

"La nena que volia dibuixar"

 

"Allà on no arriben les paraules, arriben els dibuixos", va assegurar, però va afegir que, alhora, "on no arriben els dibuixos, arriben les paraules". En el seu nou llibre combina les il·lustracions delicades amb fragments de text amb un detall especial: la seva filla Helena, que es dedica al disseny gràfic, va convertir la lletra manuscrita de Capdevila en una tipografia multimèdia. Així, el llibre està escrit de dalt a baix amb la lletra personal de l'autora.

Sobre els seus inicis dibuixant, va assegurar que el dibuix "no s'aprèn" i que "es porta dins". De petita, va rememorar, les professores la castigaven per dibuixar a classe. Anys més tard, es va formar com a il·lustradora a l'escola Massana de Barcelona. Tot i estar jubilada, no ha deixat mai de dibuixar. "No puc deixar-ho", afirma. De fet, el llibre que ara presenta, "La nena que volia escriure", el va dibuixar entre els anys 2002 i 2007, un cop ja s'havia retirat professionalment de la la il·lustració.





Comentaris

envia el comentari