Rafa Dengrà: "L'essència del Fantosfreak és la perseverança, l'humor en el terror i els pocs recursos dels curts"

S'apropa la 19a edició del Festival Fantosfreak i el director Rafa Dengrà ens fa un repàs de vivències de quasi dues dècades

 

Rafa Dengrà , director del Fantosfreak des de la primera edició
Rafa Dengrà, director del Fantosfreak des de la primera edició | AINHOA SANTIN

 

Ja queda molt poc pel Festival Fantosfreak on quasi dos mil persones s'apropen any rere any per gaudir de Curtmetratges de terror, fantasia i freak. Han passat 19 anys de la primera edició del 'Festi' l'any 1999 i Rafa Dengrà, director i pare del Fantosfreak ens parla d'ell. Un Festival que va respirant aires internacionals i per on han passat peces audiovisuals nominades a premis Goya i passejat per altres festivals com el Sundance. 

 

Què és el gènere Freak?

Depèn del punt de vista. És tot gènere que surt del "normal" establert per la societat. És un 'humor involuntari' provocat per la falta de recursos econòmics en les gravacions. Alimentat per la barreja amb el terror i la fantasia si fas alguna cosa malament; té una disculpa perquè la temàtica és freak i així, surt un curtmetratge freak involuntari. Al Festival, intentem que apareixi mínim un així. 


 

Com sorgeix la idea del Fantosfreak?

  

La idea sorgeix al Casal de Joves influenciada pel Festival de Sitges. Volíem oferir alguna diferent a la gent de Cerdanyola i vam pensar en montar un 'Festi' de Curtmetratges. Que fos un festival de Terror, Fanstasia i Freak va ser culpa de la nostra passió per aquests tres gèneres. Les nostres produccions eren molt estranyes i vam trobar que a Cerdanyola no hi havia res d'aquest tipus. Ajuntant-los, neix el Fantosfreak.

 

 

Et va sorprendre que tingués tant d'èxit?

  

L'èxit ha vingut al llarg dels anys i ja en són quasi 20. La primera edició feta al desembre vam rebre 8 curtmetratges; dels quals 4 eren d'un noi de Cerdanyola. Van venir 50 persones al casal de joves i ja estàvem molt contents. Vam canviar les dates i en començar a fer-lo al Juliol, vam passar de 50 a 120 espectadors. Quan ho vam traslladar al Parc del Turonet, ja érem 300 i a poc a poc, fins a ser 1500 persones. El secret del Fantosfreak és la perseverança i sobretot, cada persona ve un dia i despres tornen. La fòrmula és estiu, aire lliure, humor en el terror freak.


 

 

Quina evolució heu tingut?

  

L'evolució ha vingut marcada pel desenvolupament de la tecnologia. De 8 curtmetratges al principi, hem arribat a tenir 1200. En creació, venien vídeos amb un format com els típics vídeos de comunió i pel·lícules amb cel·luloide; ara, es pot gravar una peça amb un mòbil. En qüestió de produccions estrangeres, som més internacionals gràcies a les plataformes en línia. De fet, aquest any tenim curtmetratges d'Austràlia, Japó, EUA; de 44 curts seleccionats; 30 són de fora. Els productors i directors envien les seves creacions al Fantosfreak perquè amb tantes edicions, donem aparença de maduresa i serietat. 

 

 

Després de tants anys, es pot millorar el festival?


  

El Fantosfreak té molt de potencial. Cada vegada venen més directors i es sorprenen quan veuen la quantitat de gent que ve. Això, fa que molts directors acudeixen a cada edició. Estem intentant al voltant d'això, els anys vinents fer una mica de mercat. El Fantosfreak ha de ser un punt de trobada comercial i per poder conèixer directors i productors.

 

 

És més public qui s'anima a venir...

Tenim un noi de Cerdanyola de 15 anys que és més jove que el festival. És un noi que ve des de fa 3 anys al Fantosfreak li agrada molt i ha enviat dos curtmetratges. Veiem que fem una labor d'engrescar a la gent a fer creacions audiovisuals i passar-ho bé.

 

  

Com seleccioneu els curtmetratges?

  

És molta dedicació. Els mesos abans no tinc vida. Mai ho he volgut deixar. Algun any, m'he cremat però quan li dono al play, val la pena veure a la gent atenta a la pantalla i riure. Tots som voluntaris. Me'l veig sol i faig una primera tria. Després, ens reunim els caps de setmana, som unes 10 o 15 persones i llavors vaig passant els curtmetratges i els anem puntuant individualment; el 5 és que s'ha de veure. Jo vaig recordant que no és la qualitat el més important. Hi ha curts que tècnicament són dolentíssims però són curts que han de veure. Tenim 7 hores de projecció i tenim 44 curts. La selecció té una identitat pròpia perquè tots hem vist cada curt i l'hem posat en comú.


 

 

Què ha de tenir un curtmetratge per projectar-lo?

  

Ha de ser rodó o tenir alguna cosa especial. Ser molt dinàmic i original. Hi ha curtmetratges nominats al Goya però no enganxen amb el festival i d'altres que només es veuran allà. Com més curt, millor. Segur que sí, si és una 'frikada super cutre' i tenir una idea clara de com ho vols per ser dinàmic. A vegades, no és tan important la tècnica com la idea.

 

Com serà aquest any la presentació?

La presentació anirà de pirates i hem creat una cançó per l'ocasió. Un dia vam estar per aquí voltant disfressats de pirates amb esquelets i la gent ens reconeixia i vam voler anar al Parc del turonet i estava tallada l'avinguda primavera perquè estaven fent una processó de veritat. No sé si qui va mirar més estrany a qui.


 

Què és el premi Garmanbozia?

  

És una paraula que surt de la pelicula 'Fuego, camina conmigo' de David Lynch. Un dels personatges és un nan que parla del revès, ja que Lynch l'obligava a dir els diàlegs així. Llavors invertia la imatge i quedava molt estrany. En un moment de l'escena diu "Gar-man-bo-zia" i vam triar aquesta paraula pel premi al Curt més freak.

 

 

Què faria que una persona anés al festival i tornés?

  

Per l'experiència meva, l'important és que s'atreveixi a venir. Ja que cada any, som els mateixos més una mica més d'atrevits. Estem intentant arribar a gent que no ha vingut mai perquè vegin que és un festival molt divertit i segur que els hi agradarà. Encomanem el nostre esperit Fantosfreak!