Des que l’Alcalde Barcelona, Jordi Hereu, va llençar la idea de fer passar el tramvia per l’Avinguda Diagonal, els barcelonins estan embarcats en un debat sobre la conveniència o no de fer-ho. El resultat del globus sonda de l’Alcalde va ser una polèmica amb sordina. No hi ha hagut ni nerviosisme ni manifestacions. Probablement perquè la majoria dels ciutadans s’han acostumat a conviure amb el tramvia, i perquè una mica més de trenet pel mig de la ciutat és una idea -generalment- acceptable. No obstant, si hi ha alguna cosa que els amoïna és per on podran passar amb el seu cotxe si la Diagonal redueix notablement el nombre de carrils per a la circulació.
Potser per això les enquestes dels diaris mostraven que partidaris i detractors estan empatats quasi en un 50 % a 50%. Com que encara és més una idea que un projecte, com que encara no s’ha dit com es faria i com es solucionaria els problemes de trànsit derivats; la ciutadania dubta i no es forma cap gran majoria a favor o en contra. Una oportunitat ben aprofitada per alguns per llençar la idea d’obrir el projecte a la participació ciutadana –els més prudents- o a la possibilitat de fer un referèndum –els més agosarats-.
Les dues propostes només divergeixen en el grau d’obligatorietat de complir amb la decisió final. En la resta, coincideixen. Per exemple, es veu com un debat de Barcelona, per als barcelonins, amb els barcelonins, pensant en el futur dels barcelonins… Però és un error pensar que fer passar el tramvia per la Diagonal sigui un debat purament municipal. Sovint, els barcelonins obliden que Barcelona és una capital. És la nostra capital, la de tots els catalans. I que el Cap i Casal, a més a més d’un referent identitari, és una realitat, un espai, una gent, que es relaciona amb un país i que presta servei a tot aquest país. És un punt de trobada per anar de compres, fer negocis, per a l’estudi, per a l’oci, etc. que fem servir tots els catalans en algun moment de l’any, i per tant, els no-barcelonins també en som usuaris, amb els beneficis i els inconvenients que té això.
Per anar a Barcelona el cotxe es fa quasi imprescindible. L’accés a Barcelona en tren no és fàcil (ni fiable, ni precís, etc.) i en altres transports alternatius i / o sostenibles tampoc. Ara ja és complicat entrar a la gran ciutat. Què passarà si la Diagonal deixa de ser la gran artèria que absorbeix tot aquest trànsit de persones que volen o que han d’anar a Barcelona?
Si la Diagonal ha de ser per al tramvia o no, no és una qüestió local, és una qüestió nacional. Posats a votar si el tramvia ha de passar o no per la Diagonal, votem tots els catalans. O és que Barcelona no és de tots?
