El magistrat Manuel Garcia Castellón és el titular del jutjat central d’instrucció número 6, de l’Audiència Nacional espanyola. Té fama de conservador. I ara, possiblement, fa números per guanyar-se la plaça de jutge i és capaç d’allargar una investigació judicial en format secret durant més de quatre anys. Curiosament, una causa sobre el Procés a Catalunya instada per la poderosa fiscalia de l’Audiència Nacional tots just després del referèndum del Primer d’Octubre del 2017. Són les diligències prèvies 104/2017, que encara continuen a pany i forrellat tot i que elements d’aquesta instrucció s’estan incorporant per la porta de darrera a d’altres causes judicials contra l’independentisme, com ara, els encausats en l’operació Judes del 23 de setembre del 2019. És la gran investigació de l’Audiència Nacional contra el sobiranisme de la qual tothom en desconeix l’abast, i tot amb l’etiqueta de terrorisme i sedició.
Què hi ha en aquesta investigació? Què contenen les seves carpetes? La resposta és el silenci dels que hi tenen accés, el ministeri fiscal i el mateix magistrat instructor. Perquè ni tant sols hi tenen accés l’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil o l’Associació Espanyola de Guàrdies Civils que hi estan personades com acusació popular, segons ha pogut saber El Món. Tampoc cap dels suposats investigats en aquesta causa hi ha tingut accés. De fet, ningú pot saber si està investigat o té el telèfon punxat arran d’aquesta instrucció. El secretisme acumula més de quatre anys. Tot indica que la investigació la configuren perquisicions de fonts obertes –és a dir, xarxes i mitjans de comunicació–, atestats policials interpretatius i una munió d’intervencions telefòniques i seguiments a desenes, si no centenars de persones, que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia sospiten que van tenir alguna relació amb l’independentisme o amb l’organització del referèndum.
La Fiscalia admet que la investigació es basa en “actuacions contra l’independentisme violent a Catalunya”. En aquest sentit, des de la memòria del ministeri públic de l’any 2019, relacionen aquestes perquisicions amb les diligències 99/2018 –la peça separada número dos és l’Operació Judes– i 85/2019. Sí que fonts judicials confirmen a El Món que la investigació es va iniciar “just celebrat el referèndum il·legal d’autodeterminació” perquè anteriorment la investigació sobre el Procés i dels membres del Govern que l’organitzaven la dirigia el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, amb el tinent coronel Daniel Baena com a cap de la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil comandant l’operació. Segons fonts de fiscalia “els analistes de la Guàrdia Civil van identificar com una amenaça l’existència i proliferació dels anomenats Comitès de Defensa del Referèndum que esdevindrien en Comitès per la Defensa de la República, els CDR”. Una idea que justificava una investigació reservada i secreta.
Les investigacions van tenir diversos spin off i altres diligències obertes van xuclar investigacions i indicis de les DP 104/2017 i més després del que l’Audiència Nacional bateja com “actes violents registrats després de la sentència del Procés la tardor de 2019”. “Les 104/2017 són unes diligències per abastir proves sobre presumptes activitats il·lícites sobre les activitats del CDR, una operació, sustentada i amb la supervisió del jutjat central d’instrucció número 6, per ser més eficaces es van declarar secretes i… encara ho són”, confessen fonts de l’Audiència Nacional.
L’avenç de l’operació Judes, però, ha obert una escletxa sobre el contingut d’aquestes misterioses i encara clandestines investigacions judicials. El jutge va, atesa la petició del fiscal, incorporar prova documental de les DP 104/2017 en la interlocutòria de processament dels detingut el 23 de setembre del 2019. Una veritable sorpresa que ha fet descobrir que en aquesta causa s’hi han abocat ingents recursos i s’hi han esmerçat grans esforços d’anàlisi i d’intel·ligència policial, així com una gran despesa d’elements tècnics per a seguiments i proves “invasives” de la intimitat de les persones, com ara la interceptació de comunicacions, seguiments o vigilàncies. Tot i les demandes dels lletrats dels investigats en l’operació Judes, García Castellón i la fiscalia es neguen a aixecar el secret o, en tot cas, a donar accés als advocats a aquestes actuacions.
L’alarma es va disparar el passat 30 d’agost, quan el jutge García Castellón va acordar transformar les diligències prèvies de l’operació Judes, la peça separada 2 de les diligències 99/2018, a sumari, amb el número 5/2021. En aquesta interlocutòria, casualment acordava la incorporació de nova documental procedent de les diligències 104/2017, de les que els lletrats no en tenien coneixement i que van constatar que eren molt anteriors a la causa dels CDR detinguts el 23-S del 2019. El jutge arguïa que calia “incorporar testimoni de les diverses sol·licituds policials, resolucions que aprovaven transcripcions i bolcat dels diferents continguts intervinguts, per a una millor ordenació del procediment”. De fet, eren proves que el ministeri fiscal controlava i que el mateix jutge donava per reproduïdes.
Els advocats van posar el crit al cel i van reclamar la nul·litat de l’operació Judes perquè la causa contra els seus clients provenia d’una investigació anterior, de la qual no tenien coneixement, no se’n sabia el contingut i, a més, es mantenia secreta. De fet, la investigació de la Judes s’inicia amb una interlocutòria del 13 de desembre del 2018, que ni apunta l’existència de les 104/2017, ni tant sols que s’hi hagi incorporat cap element, prova o testimoni a la instrucció contra els CDR. D’aquí que els advocats reclamessin que, si no anul·laven la seva causa, com a mínim, fessin marxa enrere fins al 13 de desembre i els deixessin accedir a les diligències secretes.
Després de dos anys d’instrucció, els encausats en la Judes tenien coneixement a finals d’agost que hi havia un altre procediment mare que ha alimentat el seu. Els lletrats afirmen que “s’ha amagat l’existència i el contingut dels procediments d’instrucció en què els processats de la Judes estaven sent investigats”. A més retreuen que “se’ls ha privat de l’accés i participació a les mateixes, fet que impedeix l’exercici del dret de defensa i buidant de tot contingut formal i material la tutela judicial efectiva que consagra l’article 24 de la Constitució”.
Però el poder del jutjat central d’instrucció 6 i el ministeri fiscal fa que l’administració de justícia faci com si sentís ploure davant aquesta petició. Lluny de rectificar, no només no dona accés a les parts sinó que manté el secret de les actuacions després de més de quatre anys d’iniciades les perquisicions. De fet, en una interlocutòria del passat 22 d’octubre, comunicada divendres passat i a la qual ha tingut accés El Món, qualifica “d’inviable” la possibilitat que els advocats de la Judes tinguin accés a les diligències 104/2017 “perquè es tracta d’unes diligències en període encara d’investigació i amb declaració de secret, i per tant, no és possible accedir-hi en aquest moment”. En tot cas, observa que una “vegada s’aixequi el secret” es pugui demandar, sempre i quan hi hagi diligències que afectin els encausats en la Judes, com és el cas, ja que s’aporten investigacions d’una causa a l’altra per bastir el relat incriminatori. Per tant, la gran investigació del Procés continua secreta i sense que a l’Audiència Nacional ningú sàpiga albirar quan s’aixecarà aquesta clandestinitat. Mentrestant, quatre anys de secret.
