Resolució interessant pels temps que corren. Una sentència de la Sala penal del Tribunal Suprem, que ha escrit com a ponent, Manuel Marchena, que considera una mascareta per protegir-se de la COVID un agreujant en cas que s’utilitzi per un atracament. Una resolució basada sobretot en l’ús dels terminis de l’obligatorietat de la seva utilització però que el tribunal interpreta que és un ús de disfressa
El cas es remunta al 8 d’abril de 2020, quan l’acusat va entrar a l’establiment Plataforma de Distribució Càrnica, que es trobava obert al públic. Es va cobrir el rostre amb una màscara sanitària i una gorra, va brandar una pistola de fogueig i va exigir a la dependenta els diners de la caixa. A més, la va colpejar en el segon dit de la mà dreta. L’acusat va fugir després amb 1.350 euros. L’Audiència de Barcelona a ratificar la resolució dictada pel Jutjat penal nº 1 de Terrassa a 4 anys i 5 mesos de presó per un delicte amb violència i intimidació amb ús d’instrument perillós i amb la circumstància agreujant d’ús de disfressa i de reincidència.
La Sala Penal, en una sentència memorable en el marc jurídic, conclou com a correcta l’aplicació de l’agreujant d’ús de disfressa -que la defensa del condemnat negava- perquè quan el condemnat va cometre l’atracament va combinar l’ús de la màscara, que no era d’ús obligatori en aquelles dates, i una gorra, per ocultar el seu rostre. Així rebutja l’argument de la defensa, que va invocar en el seu recurs de cassació el caràcter sanitari de la mascareta per evitar l’aplicació de l’esmentada agreujant.
“La singularitat de el cas”, explica el tribunal, “és la màscara emprada per l’acusat per dificultar la seva identificació en l’atracament, ja que era una màscara inicialment concebuda per evitar el contagi de la COVID 19“. Els magistrats afirmen que, amb caràcter general, un cop imposat l’ús obligatori de màscares sanitàries per prevenir la difusió i el contagi del coronavirus, exigiria “alguna cosa més que la simple constatació objectiva que l’autor de fet s’ocultava la cara amb una mascareta sanitària”.
Els magistrats alerten que si no s’apliqués el seu criteri, “estaríem encoratjant la idea que l’acatament del deure ciutadà de no contribuir al contagi de tercers imposaria, sempre i en tot cas, l’agreujament de fet executat”. Per tant, considera que l’objectiu no era protegir-se i protegir els altres de la pandèmia sinó amagar-se per cometre el robatori. A més, recorda que l’ús de la mascareta encara no era “obligatori” en aquelles dates,-no ho va ser fins el 19 de maig-.
13 
