Un dels habitants de la nau cremada a Badalona: “Això no pot seguir així”

Una activista diu que "volen treballar i no els deixen treballar, són vulnerables, no és d'estranyar que passi això"

Desenes de persones que en algun moment han passat la nit a la nau cremada de Badalona s’han concentrat a les proximitats de l’edifici per denunciar la situació que viuen. Mansur, procedent del Senegal, ha viscut nou anys a la nau calcinada. “Hem de canviar el món, això no pot seguir així”, es lamenta gesticulant amb els braços alçats. Lamenta que a la nau hi havia més de cent persones entre els quals hi havia gambians, senegalesos i congolesos.

Angelina Lecha, de Stop Mare Mortum Badalona i de Badalona Acull, que havia visitat la nau, ha assegurat que els serveis socials s’han vist “absolutament desbordats amb la pandèmia” i que la situació dels ocupants de la nau s’havia agreujat darrerament. Lecha assegura que abans de la pandèmia els serveis socials municipals i la Creu Roja donava suport sanitari a les persones de la nau. Ara la situació s’havia agreujat, i també la vulnerabilitat de les persones que hi vivien i “de la precarietat és normal que pugui sorgir un conflicte o altre”, ha exposat. Si bé la relació amb els veïns havia estat bona, darrerament explica que s’havien viscut conflictes entre els ocupants. L’activista diu que la nit de l’incendi una de les persones de la nau que feia de portaveu s’havia queixat de l’absència de mantes, menjar i alberg. “La majoria han dormit al carrer, ara no sé si la situació ha canviat, però aquest matí no havia vingut cap tècnic de serveis socials”, ha assegurat. “La llei d’estrangeria i el problema de l’habitatge és la mare de tots els problemes pel que fa als migrants. Volen treballar però no els deixen treballar. Són la població amb més vulnerabilitat. No és d’estranyar que passin aquestes coses”, ha reblat Lecha.

A la nau industrial hi malvivien “tècnics i professors”, insisteix Mansur. “Però no tenim oportunitats per a fer res, la Llei d’estrangeria ens està matant, no ens permet fer res, no pots tenir treball i contracte legal”, ha exposat. Assegura que les persones de l’edifici no tenien aigua ni rebien ajudes del consistori ni dels serveis socials. Mansur, que és venedor ambulant, diu que voldria viure al Senegal, però el “sistema” no ho permet perquè argumenta que Europa està “robant” els recursos del país africà, “com la pesca que Espanya ens roba des de fa segles”, indica. “Els pescadors van al mar i no pesquen res, com et pots quedar allà, si quedar-te allà et mata?”, afegeix.

Nou comentari