L’expresident del Cesicat, absolt d’espiar correus d’un excol·laborador

L'Audiència de Barcelona no dona credibilitat a les acusacions de l'extreballador i també exculpa un alt càrrec

L’Audiència de Barcelona ha absolt l’expresident del Cesicat Carles Flamerich de l’acusació d’espiar els correus electrònics d’un excol·laborador. També ha quedat absolt un alt càrrec de l’organisme que supervisa la seguretat informàtica de la Generalitat, Xavier Panadero, també acusat per Albert G. i la fiscalia de revelació de secrets per haver llegit correus dirigits a exconsellers com Felip Puig o Ramon Espadaler. La fiscalia demanava quatre anys i tres mesos de presó i vuit anys d’inhabilitació per a tots dos per un delicte de descobriment de secrets. L’acusació particular demanava cinc anys de presó i dotze d’inhabilitació. Segons la sentència, avançada per ‘El País’ i confirmada per l’ACN a través de fonts jurídiques, els acusats mai van tenir accés directe als correus de l’extreballador. A més, tampoc afectaven la seva intimitat. El tribunal considera legítim que a causa d’una amenaça de filtració d’informació, es creés un sistema per remetre tots els correus enviats per Albert G. a una bústia per al seu posterior anàlisi. A més, els exconsellers també reenviaven correus als dos acusats, així que el tribunal considera que Flamerich i Panadero podrien haver accedit als correus d’Albert G. a través d’aquesta via.

Segons la fiscalia, l’excolaborador Albert G. va començar el març del 2013 a enviar correus electrònics als dos acusats i a altres alts càrrecs de la Generalitat, com al conseller d’Empresa i Ocupació Felip Puig, de qui depenia el Cesicat, i posteriorment al d’Interior, Ramon Espadaler. En els missatges explicava suposades irregularitats i deficiències observades en el funcionament del Cesicat. Segons aquest treballador, els contractes públics del Cesicat s’adjudicaven a empreses relacionades amb la sectorial de les TIC de CDC, liderada per Flamerich, i també denunciava vulnerabilitats de seguretat. Els acusats van decidir descobrir tot el que el treballador podia comunicar “qüestionant la seva professionalitat” i, sense autorització judicial ni cap paràmetre d’actuació pautat legalment, van crear un sistema d’interceptació de correus, assegura la fiscalia. Així, es filtraven tots els ‘mails’ que el treballador enviava des del seu correu a destinataris del domini gencat.cat. Aquest sistema va crear una bústia accessible pels acusats a la qual arribaven tots aquests correus, que també arribaven als seus destinataris legítims. Un dels correus, enviat el 14 de maig als consellers citats, va ser llegit i respost per Flamerich. A més, molts dels correus que l’extreballador enviava rebien un missatge automàtic de resposta poc després que deia que havia estat llegit per Flamerich o Panadero, assegura el ministeri fiscal. La investigació va ser arxivada provisionalment pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, el mateix que va investigar bona part de l’organització de l’1-O, arran d’un informe dels Mossos d’Esquadra que no veia cap delicte, però l’Audiència va obligar a reobrir i a jutjar el cas.

Nou comentari