El jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona ha comunicat l’obertura del judici oral per malversació de fons públics a l’antiga cúpula de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
El judici arriba després d’anys d’investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció de presumptes irregularitats en l’adjudicació de contractes de l’entitat pública. Concretament, la investigació apunta que, el 2008, l’actual responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC) de la Generalitat de Catalunya, Gabriel Borràs, hauria adjudicat 38 contractes de forma il·legal a qui havia estat gerent de l’ACA i màxim responsable de les inversions públiques de l’executiu d’Artur Mas, Joan Lluís Quer. Tant Borràs com Quer estan imputats en aquesta causa que ara inicia la seva vista oral.
Contractes milionaris
El cas es remunta a l’any 2008, quan la Unió Temporal d’Empreses (UTE) formada per Auding, United Research i Atenginy va aconseguir ser l’adjudicatària de diversos contractes licitats per l’ACA i va obtenir uns ingressos d’uns 7,6 milions d’euros. Com a representant de l’UTE en aquest moment figurava Joan Lluís Quer, que havia ocupat la gerència de l’ACA des de l’any 2000 fins al 2004.
La Sindicatura de Comptes va detectar anomalies en les contractacions de l’ACA i les va portar a la fiscalia, que va iniciar la seva investigació. El primer cas que va aixecar sospites es remunta al 2007, quan l’ACA va licitar el contracte per a la Redacció del programa de mesures i del pla de gestió de districte de conca fluvial de Catalunya.
Un contracte que es va adjudicar a la UTE de Quer per 3,75 milions d’euros (la licitació inicial pressupostava per a aquest contracte a un màxim de 4 milions). A partir d’aquest concurs, s’obriria la possibilitat de realització d’altres treballs que no estaven inclosos en el plec inicial. Suposadament així justificaven que només un any més tard l’ACA adjudiqués a la mateixa UTE un total de 38 contractes complementaris amb uns imports que ascendirien a un total de 3,93 milions d’euros, que se sumaven al contracte inicial.
Segons la fiscalia, l’adjudicació d’aquest contracte hauria estat pactada prèviament amb la UTE guanyadora de la licitació en unes trobades avalades per qui en aquell moment era director de Planificació de l’ACA, Gabriel Borràs. Indica el fiscal que en aquestes reunions s’hauria donat informació rellevant sobre els futurs termes de l’adjudicació. Borràs va ser, a més, el tècnic d’ACA encarregat de donar el vistiplau a aquests 38 contractes presumptament il·legals “complementaris”, adjudicats sense concurs.
Així doncs, la querella que arriba ara a judici recull que l’ACA i la UTE beneficiada haurien pactat el preu final i “van emmascarar un benefici econòmic il·lícit” dividint, en la pràctica, el contracte en dues parts: la principal i la complementària. Així, els càrrecs que la fiscalia imputa als querellats en aquest cas són: malversació de fons, prevaricació, frau, revelació de secrets, ús d’informació privilegiada i tràfic d’influències.
Imputats
Entre els imputats hi ha Joan Lluís Quer que és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i màster en Direcció d’Empreses pel IESE. Va ser gerent de l’empresa Regs de Catalunya durant 7 anys, fins al 2000, quan va passar a ocupar el càrrec de gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Amb el tripartit al poder de la Generalitat (2004) va abandonar l’agència i va tornar a l’empresa privada d’enginyeria. Primer com a director general i després com a conseller delegat. Quer va fer créixer l’empresa Auding -rebatejada, després d’una fusió, com a Audingintraesa- fins a convertir-la en una de les majors enginyeries de Catalunya (2004-2011). Auding s’ha encarregat del control de l’execució de les obres de diversos trams de la línia 9 de metro de Barcelona.
L’expresident de la Generalitat Artur Mas va repescar a Quer per al sector públic el 2011 i el va nomenar president de l’antiga GISA, ara coneguda com Infraestructures de la Generalitat, l’empresa pública que adjudica la major part de les obres públiques de Govern. Va dimitir el 2015, després que la Guàrdia Civil escorcollés la seu d’Infraestructures en el marc de la investigació del cas de les comissions il·legals del 3% que Convergència cobraria a canvi de l’adjudicació d’obres públiques. El 2016, s’incorpora a l’Institut Cerdà, on actualment ocupa el càrrec de gerent general de la institució a Xile i de director de l’SeCRO.
Per la seva banda, Gabriel Borràs és llicenciat en Biologia i la seva vida professional l’ha dedicat el món de l’aigua; des de l’any 1992 que va ingressar a l’Agència Catalana de l’Aigua ha fins al març del 2011 ha treballat en la depuració d’aigües residuals i en la planificació de l’aigua a Catalunya, ocupant els càrrecs de director de Planificació i Coordinador d’Àrees. Després de la seva sortida de l’ACA es va mantenir amb càrrec públic, convertint-se en el responsable de l’àrea d’adaptació de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya -càrrec que encara ostenta avui dia- i ha estat el coordinador tècnic de el projecte Life MEDACC.
