Per deu segons. Té 49 anys, és advocat i rector de la Universitat de Glasgow, i dijous va sobreviure a l’atemptat “per deu segons”, segons explica. Aamer Anwar acabava de visitar la catedral de Barcelona quan va entrar a La Rambla per passejar-s’hi, va caminar en direcció a la plaça de Catalunya i va decidir seure en un banc per descansar un moment. Un canvi de pensament li va salvar la vida. Va decidir canviar el seu itinerari i es va aixecar del banc per caminar en direcció al mar. Pocs segons després, els crits i el soroll d’una furgoneta que atropellava la gent en massa van pertorbar-lo de cop. “He tingut molta sort d’haver sobreviscut”, explica a El Món des de la Universitat Catalana d’Estiu a Prada.
L’Aamer és molt conegut al Regne Unit i als Estats Units per la seva lluita a favor dels drets humans i en contra de la discriminació racial, la xenofòbia i l’islamofòbia. Ideològicament es defineix com un home d’esquerres, és partidari de la independència d’Escòcia i del dret d’autodeterminació dels pobles, ha participat en mobilitzacions en contra de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan i va fer d’advocat de la família d’una noia de Glasgow de 20 anys que va marxar a Síria per casar-se amb un membre d’Estat Islàmic. Aquesta setmana ha assistit a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) per impartir una xerrada sobre els drets humans i la democràcia.
Des del primer moment que va veure la furgoneta va pensar que allò seria un atemptat jihadista?
No, els primers segons, quan vaig sentir el soroll i vaig veure que la gent corria, vaig pensar que seria un accident de trànsit i que tothom s’hauria espantat. Però després vaig veure molts policies armats, i alguns testimonis deien que havien vist que la furgoneta feia esses. És llavors quan sí que vaig pensar que era un atac terrorista. A més, pocs segons més tard ens van començar a empènyer cap als carrers laterals, i els agents de policia anaven de porta en porta escorcollant els bars i restaurants.
Can’t believe this I’m on Ramblas, heard screaming & whole street ran- a car believed drove in2crowd- had walked down 10secs earlier pic.twitter.com/LPGBCYupfv
— Aamer Anwar (@AamerAnwar) 17 d’agost de 2017
Va quedar atrapat en algun moment?
Sí. De fet, el meu hotel es trobava només a només cinc minuts caminant de La Rambla i vaig arribar-hi cinc hores més tard. Penso que la resposta de la policia va ser increïble, perquè entre 30 segons i un minut ja corrien directament al lloc dels fets. Els catalans n’haurien d’estar orgullosos.
Total panic – we are all getting pushed back- la Ramblas pic.twitter.com/1MwYLfFZJc
— Aamer Anwar (@AamerAnwar) 17 d’agost de 2017
Vostè és socialment reconegut per la seva lluita en contra de la discriminació racial. Creu que a Catalunya i a l’Estat espanyol s’ha fet una bona feina per combatre l’islamofòbia?
Divendres a les sis del matí, el dia següent de l’atemptat, vaig tornar a la Rambla esperant una ciutat fantasma, però mica en mica va anar venint més gent. Fins el punt que La Rambla va semblar un mar d’humanitat; estava plena. Hi havia gent de cada creença i religió. Podies veure hijabs, nicabs, texans, faldilles curtes… Més tard vaig escoltar neonazis intentant manifestar-se per causar problemes, però molt ràpidament la gent va envoltar-los. Allò va ser molt bo, perquè el que intentaven aquells era dividir la gent. La millor arma que podem usar contra els terroristes és la humanitat i la unitat.
Va assistir al minut de silenci de la plaça de Catalunya?
Sí, i tinc una anècdota curiosa d’aquell moment. Un mitjà de comunicació m’estava entrevistant, em van preguntar si marxaria de Barcelona i la meva resposta va ser “I’m not afraid” (No tinc por). Després vaig adonar-me que la gent havia començat a pronunciar aquest lema de manera espontània.
people back, laying flowers where there was carnage yesterday-victims from 28 countries – Hate can’t win & wont win #Barcelona?? pic.twitter.com/8sl8bQBYE5
— Aamer Anwar (@AamerAnwar) 18 d’agost de 2017
Creu que és massa tard per aturar l’amenaça terrorista global?
No. Però hem de comprendre que la manera d’atemptar ha canviat des dels atacs a les torres bessones de l’11-S. Ara estem en un moment que pots fer un atac terrorista amb un ganivet… Pots fer-ho en un vaixell, en un avió, o fins i tot pots anar caminant pel carrer, apunyalar algú i llençar-lo per un pont. Qualsevol cosa és possible. És per això que al final acaba sent absurd dir que s’ha de tancar La Rambla. Perquè llavors també haurem de tancar el centre comercial, i després el cinema.
En tot cas, veu el got mig ple, o mig buit, en aquesta lluita per preservar la pau?
No crec que ja haguem perdut. Ara, no m’agrada el concepte de ‘guerra de terror’. Sembla que sigui una cosa nova, i no és així. L’Estat espanyol pateix terrorisme des de fa molts anys; des del terrorisme d’ETA fins el de Franco. De fet, si busques el terrorista més gran de l’Estat, aquest és Franco. La gent tendeix a oblidar els centenars o milers de torturats i assassinats per dictadors quan es parla del terrorisme. Per exemple, al Regne Unit teníem l’IRA, i als Estats Units tenen els supremacistes blancs. Quan diem que hem d’acabar amb la guerra del terror ens hem de preguntar: Quina guerra? Només ‘la musulmana’?
Sí que es pot dir que l’amenaça jihadista a Europa és força nova. Els Estats implicats estan fent correctament la feina?
El problema és que s’han pres decisions a curt termini. George Bush va decidir llançar bombes i envair un país, encara que no tinguessin res a veure amb l’11-S. De fet, quan va envair l’Iraq ja vam advertir-lo que estava obrint les portes de l’infern. La manera d’aturar la radicalització és donant a aquestes persones esperança, futur, i una alternativa. Això s’ha de començar des de l’educació.
Part del problema és que encara hi ha moltes persones que, per desconeixement o por, vinculen de manera directa tots els musulmans amb l’Estat Islàmic i la radicalització, de manera que es criminalitza una creença religiosa en el seu conjunt.
Dir que aquests psicòpates i homicides representen l’islam perquè ataquen en nom d’aquesta religió és tan absurd com dir que el Ku Klux Klan representa el cristianisme i que el Papa és un supremacista blanc.
Vostè ha rebut atacs a les xarxes per haver sobreviscut en aquell atemptat. Ha viscut en primera persona aquest odi.
M’han arribat molts missatges de feixistes del Regne Unit i d’Estats Units volent-me atacar dient que sóc musulmà, i per tant, terrorista. Sembla absurd haver-ho de dir, però aquella furgoneta en cap moment va intentar esquivar els musulmans per no matar-los. Tothom era objectiu!
This just some of the hate I’ve read 2day following the Barcelona attack & my calling it an attack on a sea of humanity pic.twitter.com/XAE2L1CdhP
— Aamer Anwar (@AamerAnwar) 18 d’agost de 2017
Ha pogut seguir el tractament que ha fet la premsa sobre els atemptats els darrers dies?
Sí, i hi ha una cosa que m’ha impactat moltíssim. He llegit en alguns diaris que el govern espanyol no va donar tota la informació a la policia catalana; i això m’ha xocat molt, perquè llavors el discurs que sosté que Catalunya és Espanya passa a ser contradictori.
Alguns mitjans de Madrid han relacionat l’atemptat amb l’independentisme.
És monstruós. Això ja ho vaig veure quan a Escòcia vam tenir la lluita per la independència. Els partidaris del ‘No’ van utilitzar arguments similars, com per exemple que no estaríem segurs davant de possibles atemptats, o que no seríem capaços de compartir informació d’aquest tipus amb el Regne Unit. I llavors els que estàvem a favor de la independència els preguntàvem: De veritat que si Londres sap que hi haurà un atac terrorista a Glasgow o Edimburg no ens ho dirà perquè som un Estat independent? I jo pregunto a Espanya: Com pots compartir informació amb els Estats Units o França i no amb un país amb el que has estat unit durant els darrers 300 anys? Parlem de salvar vides. Aquí no hi ha enemics.
Vostè es va criar a Anglaterra, però és partidari d’una Escòcia independent. Quins arguments té?
Vaig anar a viure a Escòcia fa 31 anys pels estudis. I no vaig creure mai en la independència fins que van néixer els meus fills. Vull un futur millor per a ells. L’alternativa era un país de dretes, racista, antiimmigració, defensor de l’armament nuclear… Jo vull una opció de govern que doni opcions als meus fills, que cregui en la igualtat, en la justícia, etcètera. I em crema que l’argument de l’unionisme hagi estat que no estarem segurs davant del terrorisme. Això és estúpid perquè la feina dels serveis de seguretat és protegir les persones, no jugar a jocs polítics.
