Una de cada dues dones a la Unió Europea ha patit assetjament sexual almenys en una ocasió. Amb l’empenta del moviment #MeToo, el Parlament Europeu ha adoptat en el darrer any diverses resolucions per combatre’l, tant fora com dins de la bombolla europea de les institucions. Ara bé, aquest ampli suport al plenari no s’ha concretat en accions concretes, denuncien les dones a la cambra. Un exemple recent d’això és que fa unes setmanes, en la primera sessió dirigida a eurodiputats per prevenir i conscienciar sobre l’assetjament, només van assistir-hi dos homes d’entre els centenenars que ocupen escons al Parlament Europeu: Ernest Urtasun (Verds/ALE) i Edouard Martin (socialistes). Als passadissos de l’Eurocambra, diverses veus implicades en la lluita contra l’assetjament reclamen en declaracions a l’ACN “més passos endavant”.
Pocs mesos abans que finalitzi la legislatura, eurodiputats i treballadores demanen que s’implementin sense més dilacions les mesures ja aprovades pel mateix ple: una avaluació externa del comitè format per eurodiputats que estudia casos d’assetjament, formació obligatòria per a tot el personal i “una finestreta única” on presentar queixes formada per experts independents com psicòlegs o advocats. Una de les veus al capdavant d’aquestes reivindicacions és Arantxa Calvera, una de les impulsores de la plataforma MeToo de l’Eurocambra i membre de l’equip de l’eurodiputat Javi López (PSC). “A la casa de la ciutadania europea no hi ha lloc perquè es produeixin casos d’assetjament sexual, el parlament ha de vetllar perquè els valors de la UE es compleixin i té el deure de fer passos endavant per fer de mirall i model a seguir”, assegura.
“Seria una super excepció que el Parlament Europeu o la Comissió Europea no tinguessin casos d’assetjament, el deure d’aquestes institucions públiques és que creïn els mecanismes per protegir les víctimes i tractar-ho de la manera més eficient possible quan es produeixin”, afegeix. Per la seva banda, l’eurodiputat d’ICV Ernest Urtasun també reconeix que hi ha casos d’assetjament sexual a l’Eurocambra i coincideix amb Calvera que el que cal és “combatre’ls i tenir les eines per prevenir-los”. Creu que el moviment #MeToo i la creació de la plataforma impulsada per treballadores “ha ajudat també a visibilitzar el problema” al Parlament Europeu, però insta la institució a fer un pas més: “Això ens ha d’ajudar a que hi hagi una reforma en profunditat”.
L’eurodiputada Terry Reintke (Alemanya, Verds/ALE) critica en declaracions a l’ACN la “manca de progrés” en la lluita contra l’assetjament i recorda que el Parlament Europeu, a banda de ser legislador i tenir la responsabilitat de fer “bones lleis” contra la violència sexual també té “una funció simbòlica”. “Per tant, és important que ens prenguem la lluita seriosament i implementem finalment la resolució adoptada l’any passat durant les discussions del MeToo i fem alguna cosa aquí contra l’assetjament sexual i més enllà”, assenyala Reintke.
Queixes tramitades
Actualment la cambra compta amb una comissió consultiva que s’ocupa de les denúncies d’assistents contra parlamentaris -o altres casos que impliquen treballadors- i està presidida per l’eurodiputada popular francesa Elisabeth Morin-Chartier (EPP). Segons dades facilitades per Morin-Chartier a l’ACN, la comissió consultiva ha rebut 16 queixes des de la seva creació el 2014. D’aquestes, 14 han estat tancades i dues estan tramitant-se. En total, el president de l’Eurocambra ha imposat sancions econòmiques a dues persones relacionades amb cinc casos. Des de la plataforma MeToo, Calvera lamenta que és un procés “molt feixuc i molt llarg que no té terminis establerts” i reclama que la resposta sigui més ràpida.
Un tribunal de polèmica composició
La mateixa composició de la comissió no està exempta de crítiques; són diverses veus les que posen en dubte la seva eficàcia tot i els canvis impulsats en les últimes setmanes. Per a Calvera és “clar” que hi ha una “falta de confiança” cap a aquest tribunal i considera que no és “independent” perquè, per exemple, hi ha tres eurodiputats entre els seus membres. “Es tracta que sigui un tribunal amb garanties d’independència, que pugui haver-hi metges i advocats amb veu i vot”, apunta, remarcant que és l’única manera que les víctimes puguin “passar aquest calvari” i es plantegin iniciar un procediment de denúncia.
“Hi ha hagut només 11 denúncies en els últims anys i això vol dir que tenim un problema, perquè en una institució on treballen milers de persones 11 és molt poc, això vol dir que no funciona bé”, assegura, per la seva banda, Urtasun. L’eurodiputat indica que les relacions laborals entre assessors i parlamentaris són “molt directes” i amb poc “control extern” i hi ha una relació de “poder” dels segons sobre els primers. “A les oficines passen situacions molt desagradables i greus d’assetjament sexual i laboral i per això creiem que s’han de millorar els mecanismes”, afirma.
“Si ja és difícil fer el pas de denunciar-ho, a sobre (dels membres de la comissió) tres són parlamentaris, que potser són col·legues de la persona que t’ha assetjat”, explica. Per això, defensa que sigui “una persona preparada” com ara una psicòloga qui ho gestioni i que es faci una auditoria externa per veure si l’actual comissió consultiva funciona bé o no. Morin-Chartier però descarta que no hi hagi eurodiputats entre els membres del comitè: “Els eurodiputats no acceptarien que només hi hagués funcionaris investigant el comportament de representants electes”, admet a l’ACN.
Sobre l’auditoria, explica, ara per ara ja hi ha en curs una avaluació del treball de la comissió consultiva i l’estan fent “experts externs que són completament independents”. “Els resultats encara no estan disponibles”, matisa. Segons Reintke el nivell “d’estigmatització” és tan alt en relació a l’assetjament que “fa que molta gent no se senti còmode denunciant”. En aquest sentit, destaca també la “necessitat” d’aplicar mesures “addicionals” perquè les víctimes no se sentin “estigmatitzades” i estiguin “preparades” per “trencar el silenci”.
Sancions
Actualment les sancions previstes són principalment econòmiques, com ara la privació de dietes durant un període determinat. Una de les mesures addicionals introduïdes en la normativa de la cambra, recorda Morin-Chartier, és que si es conclou que un eurodiputat és culpable d’assetjar psicològicament o sexualment un assistent el parlamentari estarà obligat a seguir pagant-li el sou tot i que el parlamentari no podrà gaudir de més serveis de l’assistent, que serà col·locat en una altra oficina o secció. En tot cas, la decisió final sobre sancionar el diputat depèn només del president de la cambra.
Segons la francesa, una altra de les novetats impulsades ara és que a partir del juliol del 2019 els eurodiputats hauran de signar un codi ètic de conducta i aquells que es neguin a signar-lo no podran optar, per exemple, a càrrecs de presidència dels partits. Arantxa Calvera critica l’aplicació de sancions, que troba insuficient: “Què estarà el diputat: tres dies sense cobrar una dieta, estem parlant de 500 o 600 euros, aquesta és la sanció?”
Sessions formatives voluntàries
Amb la força del MeToo i l’aprovació de diverses resolucions, l’Eurocambra va anunciar el mes passat la posada en marxa d’un curs pilot de formació dirigit a eurodiputats, assistents, becaris i altres treballadors. Les sessions, com va explicar Elisabeth Morin-Chartier en el seu moment, tenen com a objectiu “conscienciar sobre l’assetjament sexual”. El problema, critiquen Urtasun o Calvera, és que són voluntàries mentre que la resolució aprovada demanava que fossin de caràcter “obligatori”. Això té com a resultat, explica l’eurodiputat dels Verds, la poca assistència. De fet, segons ha pogut saber l’ACN, en la primera sessió hi eren només ell i l’eurodiputat socialista francès Edouard Martin. Actualment el curs compta amb 36 inscrits, segons dades facilitades per la cambra.
El parlamentari creu que la falta d’interès d’anar-hi “és un profund error”. “És una formació molt útil que ens dona eines, no només per revisar els nostres comportaments sinó també tenir una pauta de què fer si som testimonis d’una situació”, comparteix. Arantxa Calvera és crítica també amb la baixa assistència però prefereix no parlar “d’hipocresia” per part de parlamentaris. “De vegades necessitem que les coses siguin obligatòries per prendre la consciència que cal fer-les”, admet destacant que la publicitat interna que s’ha fet dels cursos tampoc no ha estat “la màxima”. “Hi ha hagut molt poques dates disponibles per fer-ho i tampoc hi havia flexibilitat”, afegeix.
Mortin-Chartier discrepa i assegura a l’ACN que els representants electes “han d’exercir el seu mandat de forma lliure i independent”. “Per tant, no poden estar obligats a assistir a una formació sobre la prevenció de l’assetjament si no ho desitgen”, apunta. A més, diu, “fins i tot si poguessin estar obligats a assistir-hi, no podrien estar obligats a escoltar ni interessar-se”.
Eleccions europees
En tot cas, Calvera resumeix que el que és important és tancar els procediments abans que acabi el mandat perquè el pròxim parlament que surti de les urnes es trobi amb un sistema contra l’assetjament sexual “al 100%”. Precisament de cara les pròximes eleccions, que se celebraran al maig, Reintke adverteix de la possibilitat que fins i tot disminueixi el nombre d’escons ocupats per dones “És important fer de la igualtat una de les prioritats de la campanya, si volem un Parlament Europeu més feminista l’any que ve depèn dels ciutadans que això passi”.
Reivindicació d’una nova directiva
A banda de les reivindicacions internes, l’Eurocambra també demana mesures de portes enfora perquè 1 de cada 3 dones de la UE és víctima de violència. “Crec que els números parlen per si sols, necessitem actuar”, diu Reintke. Ella, igual que altres eurodiputades, consideren que cal que tots els estats de la UE ratifiquin el Conveni d’Istanbul i també que la Comissió Europea proposi una nova directiva europea sobre violència de gènere.
“A la UE actualment no hi ha una definició comuna sobre què és la violència de gènere i això és un gran problema. A més, tenim alguns estats membre que fins i tot volen bloquejar la ratificació del Conveni d’Istanbul”, apunta. “Necessitem ser clars: la igualtat i els drets fonamentals són bàsics a la UE i això també s’aplica a les dones”, conclou.
