El propietari d’una casa del XVIII l’ha posat en venda al preu simbòlic de 300 euros. Està ubicada a Tartareu, un petit poble de la Noguera amb només un centenar d’habitants, i es ven a un preu tan baix perquè li cal una “restauració integral”, segons reconeix la Marta Lloret, més coneguda com la Caçadora de Masies, que de manera desinteressada documenta masies i n’ensenya els seus racons a través dels seus comptes de Twitter i Instagram.
En aquest cas, tot i que no és el seu negociat habitual, Lloret ha fet una excepció per buscar algú interessat a recuperar la casa, tot i que es tracta d’una missió complicada perquè l’edifici “no té serveis” bàsics –malgrat que no seria complicat instal·lar-los perquè arriben fins al carrer on estava situada. Ella mateixa reconeix que li cal una “inversió important” per posar-la al dia, però el baix preu de venda pot fer que més d’un s’ho pensi.
Una vida dedicada al patrimoni
Marta Lloret es dedica des de fa dues dècades a documentar patrimoni cultural del país i en el seu temps lliure busca masies per explicar la seva història i treure-les de l’anonimat. “La situació és molt dramàtica”, afirmava fa uns mesos en un reportatge de RAC1. “Estem perdent un patrimoni espectacular, i és el que més ens identifica, el més revelador de la nostra identitat… Érem un país bàsicament pagès!”
Considera que no es presta prou atenció al patrimoni rural de Catalunya, un nínxol on el país és “realment ric” perquè a més de masies –assegura que n’hi ha milers d’abandonades– també hi ha forns, fonts i barraques que es perden per sempre per la inacció de les administracions. De fet, un dels principals esculls per donar una segona vida a moltes masies són les traves burocràtiques que hi ha. Segons denuncia, aconseguir els permisos per rehabilitar una casa pot trigar fins a sis anys.
