La carretera de Santpedor de Manresa, a tocar del centre d’ensenyament Lacetània i de la Universitat Catalunya Central, continuava la seva vida normal de dilluns a la nit. Trànsit fluidíssim, poca gent caminant, algun soroll de les terrasses obertes del barri de les Basses i el camió de les escombraries. Cap atenció ni tafaner insistent davant un edifici funcional de sis pisos i sense cap nom a les bústies, de rajoles amples i grises, a tocar d’una parròquia, la de Sant Pere Apòstol i amb uns baixos on hi radica un centre d’estètica amb ofertes interessants sobre tractaments. És l’edifici on viuria el bisbe Xavier Novell, suposadament acompanyat de la seva nova fe, i que TV3 ha enxampat quan sortia a fer esport. Serenor al carrer i cap espectacle mediàtic.
Fins a les onze de la nit, ningú no feia guàrdia a casa del bisbe emèrit i els veïns de la zona que treien les escombraries o passejaven el gos ignoraven la notícia. En dues hores només ha sortit una veïna, amable, jove i amb cara “de que vols que et digui”. Riallera ha assegurat que no els ha vist encara. “Bé, no en sé res, però res, com que tot el dia estic treballant, no hi he coincidit”, afegia en conversa amb el Món. “No me’ls he trobat ni a l’ascensor”, ha exclamat. Ara bé, quan se li ha insistit sobre si hi vivien, aleshores ha fet un mut i ha emfatitzat que “no en sabia res”. Un altre veí ha detallat gairebé el mateix relat. Com si hi hagués un protocol, una instrucció gairebé espiritual d’espantar la tafaneria extraordinària que genera un cas com aquest.
Un veí que del barri que aprofita la fresca de la nit per trucar la seva xicota, una noia estrangera, s’ha situat en una zona estratègica. En concret, en un xamfrà de la carretera amb el carrer Fleming, una zona mig per a vianants que permet observar un gran triangle des d’un conjunt de bancs. Li explicava en un anglès decidit la història del Bisbe. La noia de l’altra banda li comentava que un influencer havia difós la història aquesta tarda. Una dona amb un gos pelut, amb les dents de calaix amb poques ganes de caminar, assegurava que encara no l’havia vist tot i que li faria “gràcia”. “Que el deixin tranquil i que folli quan vulgui!”, animava un altre xicot que plegava de fer una cerveseta a la terrassa de la rotonda que dona continuïtat al carrer. En un dos dels sis pisos les cortines es bellugaven i una ombra es desplaçava mirant cap al carrer. Curiosament, l’ascensor ha baixat dues vegades a la planta baixa i s’han obert les portes però no n’ha sortit ningú.
Ara pel barri tothom està amoïnat per si demà arriben “moltes teles”. “Hi ha poc aparcament de dia aquí”, recorda un home que ha sortit a pipar una cigarreta de guitarra. Sigui com sigui, fa la sensació que, de moment, el bisbe roman tranquil a la seva nova llar. Pot estar-ho perquè els veïns eviten amb traça donar cap informació delicada o compromesa. Són quarts de dotze i les furgonetes de repartiment prenen la calçada. Algun pis de l’edifici apaga els llums, però n’hi ha un amb una mena de llumetes de Nadal que es manté irreductible. Demà segur que tindran companyia.
