A les 07.44 hores del matí a l’estació de Rodalies Renfe de la plaça Catalunya. Els usuaris arriben expectants per intentar agafar el seu tren per anar a treballar. És un dia més de la vaga de maquinistes. Un dia més tranquil, comparat amb els altres, perquè els serveis mínims s’estan complint. Però un usuari de la línia del Maresme, una de les més castigades per les aturades sindicals, és una persona que mai sap el que es trobarà. De fet, del que més és queixen és del fet que el servei és “imprevisible”, i no només quan hi ha vaga. D’aquests dies, expliquen escenes surrealistes, com passatgers clavant-se empentes entre ells després d’esperar un tren durant hores i davant la possibilitat de no poder-hi pujar.
Fins ara les protestes havien estat convocades pel Semaf, el sindicat de maquinistes majoritari, que Renfe ha culpat d’incomplir els serveis mínims i provocar les disfuncions de la xarxa de rodalies. Avui s’hi ha sumat el Sindicat Ferroviari, que ha convocat en solitari la vaga de la franja del matí (de 7 a 9) i que sí ha complert amb els serveis mínims obligatoris. “Avui està més tranquil, però això mai se sap. Han estat uns dies de caos absolut”, explica un dels informadors de Renfe. “Val més agafar el tren ben ràpid un cop s’entra a l’estació perquè potser no en torna a passar cap fins d’aquí qui sap quan”.
Les cares llargues de l’andana no es deuen només a la vaga actual, que es preveu que s’allargui fins al dimarts 12 d’octubre, sinó a un mal funcionament endèmic del servei que declaren la gran majoria dels usuaris als que se’ls pregunta. “No és un tema exclusiu d’aquesta aturada, que està sent un greu problema per a la majoria de nosaltres. Porto molts anys anant a treballar en trens de rodalies i sempre hi ha problemes”, explica la Sònia, que cada dia agafa el tren a la plaça Catalunya per anar fins a Ocata. “Ja no és només la puntualitat, sinó el servei. Hi ha pocs revisors i poc personal de seguretat, i es tracta d’una línia on sempre hi ha conflictes de tota mena”.
El tren, que avui no va excessivament ple en complir-se els serveis mínims, desprèn un ambient de cert alleugeriment temporal que es copsa en les converses que entrecreuen alguns usuaris sobre la relativa tranquil·litat que es respira en comparació amb la resta de dies. “Avui per fi arribaré puntual a la feina, però de pura casualitat. Aquests dies he hagut d’agafar l’autobús i sortir una hora i mitja abans de casa”. El Carles agafa cada dia el tren a Vilanova i la Geltrú per anar a treballar a Badalona. El trajecte, que normalment dura una hora i mitja, l’està fent en més de tres hores durant els dies de protesta. “El passat divendres i el dilluns vaig arribar molt tard a la feina. Des de dimarts surto més de dues hores abans de casa pel que pugui passar”.
La majoria dels usuaris coincideixen a dir que el caos més greu es genera a la tarda, fins al punt que alguns d’ells, com la Judith, s’han vist fins i tot obligats a agafar un taxi després de gairebé tres hores esperant a l’estació. “El passat dilluns va ser desesperant. Ningú ens va informar de res en tota la tarda i ens vam arribar a concentrar centenars de persones a l’estació de Mataró”. Davant d’aquesta incertesa, molts usuaris han decidit optar per altres vies de transport durant aquests dies, un fet que ha provocat una lleugera descàrrega de la pressió als pocs trens que circulen. “Dimarts i dimecres vaig decidir anar a la feina en autobús. El trajecte s’allarga gairebé una hora, però val més no jugar-se-la”, conclou la Judith, que avui ha decidit tornar a agafar el tren de forma puntual per l’anunci de compliment dels serveis mínims.
Dilluns va ser un dels dies més crítics, especialment a la línia del Maresme, on es van arribar a produir baralles entre usuaris per poder entrar a uns vagons que van sobrepassar la seva capacitat en molts moments del dia. “Vaig haver d’empènyer la gent per agafar l’únic tren en direcció a Barcelona que va passar en una hora i mitja”, explica el Javier, estudiant de musicologia que ha de fer el trajecte de Vilassar a Sants de dilluns a divendres.
El León, també estudiant, s’ha de desplaçar cada dia des de Montgat fins a plaça Catalunya i explica que quan es convoquen les vagues de rodalies tothom assumeix que les classes es faran més tard o, fins i tot, se suspendran. “No és que sigui un servei nefast, és que és absolutament imprevisible. Mai arriben a l’hora que s’anuncia i assumir compromisos es fa molt difícil si no surts de casa amb molta més antelació del necessari”. Segons el jove, alguns dels seus companys de Montgat han anat a viure a Barcelona per poder assegurar-se arribar bé a les classes i no perdre gairebé tot el dia en desplaçament. “Els que no ens ho podem permetre, per contra, ens toca perdre la meitat del dia al tren”.
Renfe anunciava ahir que ja s’han retornat més de 69.451 bitllets d’AVE, llarga distància i mitjana distància a causa de la vaga, que també ha afectat València i a Madrid. En total s’han suprimit a hores d’ara més de 1.700 trens i encara queden tres jornades més de protesta si finalment s’acaben complint els vuit dies anunciats en un principi. No sembla que les dues parts arribin a cap acord de negociació a curt termini. I es que les principals reclames dels sindicats, que són la contractació de més personal i el restabliment de totes les circulacions suspeses abans de la pandèmia, estan previstes per aquest final d’any i principis de 2022, segons Renfe.
