Diu la llegenda que van anar a per tabac i mai més se’ls hi va veure el pèl. Però, amb el coronavirus tot és molt diferent. Exageradament diferent. Així ho demostren els dos estancs de Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, un municipi d’encara no onze mil habitants que, un ja ha exhaurit existències i l’altre, li queda ben poca cosa. Cues gegantines que s’incrementen amb l’ordre que només poden entrar dos clients alhora. Una imatge que es repeteix arreu del país. Fins i tot, hi ha fumadors que justiquen les cues en atorgar al tabac l’etiqueta de “primera necessitat”.
“Han estat dos dies de bogeria”, comenta l’Ana Armario que despatxa un estanc al carrer Major del segon municipi del Bages. “No ens queda tabac de les primeres marques com Wingston, Marlboro, Camel o Ducados i ja no et dic de picadura… la gent ha comprat com si no hi hagués un demà”, remarca la Dolors que a les quatre de la tarda intentava recuperar-se de dos dies frenètics rere el taulell. “Compraven cartrons i cartrons i pots de picadura… no ho havia vist mai”, narra l’Ana.
La Gina, també, una fumadora més aviat social també s’ha acostat al seu estanc de Barcelona per fer magatzem. “Només pensar que he de treballar des de casa, m’ha vingut l’angoixa i he comprat boquilles, tres paquets de Pueblo i caixetes de paper!”, detalla després de recordar que és una compra molt per sobre del seu consum habitual de dues setmanes. “Hi havia gent que s’emportava artilugis per fer cigarretes”, afegeix un jubilat que ha sortit després de buscar els “rösliss per encabat de dinar”.
“No sé pas si dilluns podrem obrir, no només per les normes de l’Estat d’alarma sinó pels si els magatzems ens serveixen”, subratlla la Dolors. En aquesta sentit, recorda que el tabac prové de Madrid i “allà les coses estan molt complicades”. De moment, no els han dit res. L’Ana comenta que hi ha clients que l’avisen que els Mossos han fet tancar estancs a Manresa, però a les dotze del migdia el Món ha estat testimoni de diverses expedidories obertes. L’altre estanc del poble ja ha tancat les portes, no li quedava res a les lleixes.
“Els clients però reclamen que estiguem oberts, diuen que és un producte de primera necessitat”, apunta l’Ana. “Només falta que per no tenir tabac la gent es posi nerviosa i angoixada, com si no ho estigués prou amb el virus dels pebrots”, comenta en Josep a en conversa amb el Món. Mentre es mira la llarga cua que genera aquesta compra captiva, en Josep destaca que “la gent es pot posar més malalta pels nervis de no tenir tabac”. De fet, és una prova concloent amb la paciència que els fumadors fan la cua. La història es capgira, la gent va a per tabac i… torna a casa. La llegenda urbana destrossada i els estancs buits.
