La síndrome postvacacional s’acarnissa amb els nens en la tornada a l’escola

Els experts alerten que l’adaptació està sent més complicada a causa de la pandèmia, que ha incrementat l’ansietat per separació i l’estrès en els més petits

La famosa síndrome postvacacional s’acarnissa ara amb els nens. Després que els adults ja l’hagin superat -té una durada aproximada d’entre una i dues setmanes- la tornada a l’escola en plena pandèmia ha precipitat que els nens també la pateixin. Els experts asseguren que l’estrès i l’angoixa que senten els més petits es dóna perquè la tornada a la normalitat “confon el nostre organisme i provoca un daltabaix emocional i físic”. El fet d’idealitzar la vida de vacances, sense deures ni massa obligacions, fa augmentar els efectes d’aquesta síndrome en els nens, que es poden sentir tristos i angoixats.

“Els nens no són capaços de saber què els passa exactament, però demostren el seu malestar. Per exemple, estan tristos, irritables, pateixen alteracions de la son o deixen de tenir gana”, explica Amalia Gordovil, doctora en psicologia clínica i professora associada a la UOC. L’experta assenyala que també es poden donar somatitzacions de l’estrès com mals de panxa o de cap, però assegura que no cal preocupar-se perquè és una afectació “habitual i passatgera”.

Els efectes de la síndrome postvacacional no han d’anar més enllà de les dues setmanes, afirma l’experta, que avisa que en cas que s’allargui més s’ha de valorar què hi ha realment darrere. La recepta per als pares és, en paraules de la doctora, tranquil·litat i paciència. “No deixa de ser un procés adaptatiu. Evitar la síndrome del tot pot no ser possible, però cal tenir clar que no passa res perquè tinguin malestar durant una setmana”, explica Gordovil, que ha observat molts d’aquests casos al centre GRAT, on exerceix com a psicòloga familiar.

Validar com se senten abans d’assenyalar els avantatges de la rutina

Tot i admetre que per als pares que ja treballen és molt complicat poder conciliar, la psicòloga recomana començar a recuperar les rutines abans de començar l’escola i parlar amb els nens sobre com se senten amb la tornada a les aules. “Primer s’ha de validar com se senten, parlar amb ells sobre el que els passa i com afronten aquesta tornada. Després és el moment d’ajudar-los a veure els aspectes positius de recuperar la rutina”, explica Gordovil.

La feina d’adaptació a la rutina es pot fer a través de contes, explica Alba Ferran / EP

En el mateix sentit, la psicòloga infantil Alba Ferran assenyala que la preparació prèvia a tornar a l’escola és molt necessària per evitar l’estrès i l’angoixa en els més petits. “La feina es pot fer a través de contes o parlant-ne molt amb els nens”, apunta. Ferran assegura que molts nens senten angoixa per retrobar-se amb els companys, tenir mestres nous o canviar de curs o de cicle, el que provoca, de retruc, que tinguin problemes de concentració. “La majoria estan sobreexcitats i una mica descol·locats”, afegeix.

Adaptació prèvia vs conciliació impossible

Ferran coincideix amb la seva companya en la necessitat de fer una adaptació prèvia a tornar a l’escola, per exemple, avançant a poc a poc els horaris de son fins a arribar al que mantindran durant l’any. La falta de conciliació laboral, però, dificulta la tasca dels pares per evitar la síndrome postvacacional. “El fet que els pares tornin a treballar abans que comenci l’escola fa que els nens passin els darrers dies entre casals, avis i canvis constants de rutina. És complicat poder fer bé aquesta adaptació”, lamenta aquesta psicòloga infantil.

Una dona deixa les filles a l’escola abans d’anar a treballar / EP

La pandèmia incrementa l’ansietat per separació

Durant el confinament, els nens no van separar-se dels seus adults de referència, és a dir, dels seus pares o familiars. El contacte constant amb les famílies, les úniques persones amb qui es podien relacionar, ha provocat que ara els nens pateixin molt més el que els psicòlegs anomenen ansietat per separació. “Molts tenen efectes de la pandèmia, sobretot per la separació dels pares i la por que han percebut dels adults”, assenyala Ferran, que apunta que molts nens pateixen agorafòbia i veuen la mascareta com una protecció davant la mirada dels altres.

Les mesures contra la Covid, com ara els grups bombolla, la separació dels amics, l’ús de la mascareta i la distància de seguretat tenen afectacions entre els més petits, ja que els suposa, en opinió dels experts consultats per El Món, molta ansietat i estrès.

“Les dades que tenim mostren que el confinament total que vam tenir durant dos mesos no ha produït seqüeles en els nens, però se senten fatigats, com els adults, per la llarga duració de la pandèmia i les onades que continuen sorgint”, explica Gordovil. Tot i això, assenyala que hi ha casos en què la pandèmia ha desestabilitzat els nens fins a fer patents problemes previs que hi havia i que estaven ocults.

Segons els experts, les mesures contra la Covid generen més estrès i ansietat en la tornada a l’escola / EP

Dificultats per relacionar-se amb altres nens

La mestra d’infantil Marta Hueso està observant aquests dies un canvi en el comportament dels més petits, que pateixen molt més la separació dels pares que anys abans. “Estar tant amb els pares no ha ajudat a adaptar-se a la rutina de l’escola, on han de conviure amb altres nens sense la presència del seu adult de referència”, explica Hueso, que ha detectat problemes en la relació amb els altres nens.

“Els costa molt més l’adaptació pel fet que molts d’ells no han anat a l’escola bressol perquè quan els tocava va esclatar la primera onada”, assenyala aquesta mestra, que com a curiositat afegeix que quan hi ha festivitats, els nens se sorprenen perquè la pandèmia no els ha permès celebrar-ne cap.

Comentaris

    Teix 17/09/2021 7:28 pm
    Ivet, digues a aquests "experts" que s'hi posin fulles. Per cert, quant cobren per inventar-se bestieses perquè jo tinc cinc néts que han fet l'entrada a l'escola sense cap síndrome i, dels coneguts, no n'he sentit dir res semblant
    Jubilat. 17/09/2021 7:33 pm
    Doncs, els que, com jo, ens ha tocat treballar tota la vida al'estiu, el setembre és l'allibeerament, l'alleujament d'una tensió insuportable. Que s'hi vagin acostumant.
    Jubilat. 17/09/2021 7:33 pm
    Doncs, els que, com jo, ens ha tocat treballar tota la vida al'estiu, el setembre és l'allibeerament, l'alleujament d'una tensió insuportable. Que s'hi vagin acostumant.
    2021 18/09/2021 9:05 am
    És a dir, el que tota la vida s'ha sentit quan s'acaben les vacances i s'ha de tornar a la feina o a estudiar. Vaja, que la vida normal, una vida que ofereix de tot, des de descans a treball , des de felicitat a tristesa, és "traumàtica" o gairebé "patològica" Que seria doncs l'ideal? Una vida sense cap entrebanc, mb pares i amics ideals, sense haver d'esforçar-se per res i on s'aprengui tot el necessari, com aquell que diu sense ni haver d'estudiar. Algunes persones, inclosos els nens, tenen realment molt mala sort i els hi toquen vides molt dolentes, passen per situacions horribles. Podriem deixar d'utilitzar la paraula "trauma" per a qualsevol petitesa dins la normalitat? És un insult per a aquells que de veritat pateixen horrors. A més, quina mena de personalitat esperen que tinguin els adults del futur, que s'hauran d'enfrontar a un món complex i amb greus crisi per solucionar? Estimar-los, si. Sobreprotegir-los és abocar-los al desastre quan siguin grans.
    ciutadà 18/09/2021 10:09 am
    Exacte. Sobreprotegir els infants és deixar-los inermes davant la més petita dificultat, crear un món d'essers incapaços de tirar endevant.
    Plataforma per la Llengua espia adequadament aquests nens? 18/09/2021 2:24 pm
    És per conèixer si la síndrome postvacacional s’acarnissa amb els nens en castellà o en català o en quina proporció. Qüestió de vital importància.
    Joan de Canyamars 18/09/2021 4:36 pm
    Si de petits, diria de molt petits, no aprenen a passar situacion d'un cer estres, quant aprendran a fer-ho?. La vida, no es res més que això, superar situacions de dificultat, haven après, des del principi, a superar-les. Moltíssima gent nascuts els a la posguerra, guerra producte del cop d'estat de part del ejercit espanyol, vàrem haver de passar un munt de situacions límit i vàrem aprendre a superar-los i endurir-nos per fer-ho. Actualment resulta que hi ha més suïcidis de jovent que ha tingut una vida, comparativament, molt, jo dic massa, planera, tenint des del bressol, tot allò que han volgut, sense cap esforç ni negació. Quant les seves necessitats van creixent fins al límit de no poder-se satisfer, no tenen les eines per poder adaptar-se i es desmoronen. Podria fer més derivades del que succeïx, però seria massa llarc. Els "experts" actuals, per molt que hagin estudiat, ja són producte de la manera d'enfocar la vida i les conseqüències que això representa. L temps els farà revisar els seus potulats, però el mal ja estarà fet.

Nou comentari