Nutriscore: arriba el semàfor per a una compra saludable

El sistema de colors que indica de manera fàcil el valor nutricional dels aliments comença a aterrar, tot i que encara no és obligatori

Nutriscore, el sistema d’etiquetatge frontal que permet veure amb un cop d’ull el valor nutricional dels productes processats, està aterrant als supermercats catalans perquè algunes empreses ja l’han integrat. Aquesta arribada progressiva del mecanisme —que consisteix en una classificació de productes per colors, com un semàfor, de la A a la E, segons la seva qualitat nutricional— es produeix mentre s’espera que en els propers mesos l’estat espanyol aprovi un reial decret que en reguli la implementació. De moment, però, aquest instrument no pot ser obligatori a la Unió Europea (UE) per entrebancs normatius. Experts i acadèmics pressionen perquè en el futur l’eina sigui obligatòria ja que alguns estudis apunten que pot tenir un gran impacte en la salut pública amb la reducció, com per exemple, d’un 3,4% en la mortalitat per obesitat.

La metgessa i epidemiòloga Pilar Galán, investigadora de l’Equip d’Investigació en Epidemiologia Nutricional EREN i de la Universitat Sorbona París Nord, —una de les creadores de Nutriscore—, ha defensat en declaracions a EL MÓN aquesta eina d’informació nutricional perquè és “simple, intuïtiva i comprensible per a tots”. L’experta apunta a més que el sistema es basa “en un sòlid expedient científic que ha permès, a través de més de 50 estudis científics en molts països, demostrar la seva eficàcia per intentar canviar el comportament de compra dels consumidors i orientar les seves opcions cap a aliments més saludables”.

Estudis fets a l’estat espanyol, França i Europa (amb el seguiment de 500.000 persones en 10 països durant més de 15 anys) han demostrat, segons Galán, que el fet de menjar aliments més ben classificats en l’escala Nutrisocre s’associa amb “un menor risc de càncer i una menor mortalitat”. Aquests bons resultats ha fet que fins i tot l’OMS hagi recomanat la seva implementació com a logotip nutricional únic i obligatori a nivell europeu. De moment, però, aquest pas no s’ha fet, si bé Europa treballa en un logotip comú per a tots els països que hagin adoptat l’eina, com ja ha fet l’estat espanyol, un dels països promotors al costat de França.

“El desplegament d’un logotip únic i obligatori a nivell europeu pot permetre forçar les grans empreses multinacionals, que encara es neguen a implementar el Nutriscore als seus productes, a aplicar-lo als seus envasos”, comenta Galán. L’experta es mostra convençuda que una implementació generalitzada “contribuirà a millorar la situació nutricional de la població europea i a reduir el risc de malalties cròniques”. A més a més, el fet de consensuar un logotip per tota Europa “evitarà una cacofonia amb diversos logotips i facilitarà la circulació de productes alimentaris a Europa”.

Una eina per comparar productes de la mateixa família

Per la seva banda, Jordi Salas-Salvadó, catedràtic de Nutrició i investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que ha participat en els estudis que avalen el Nutriscore, explica en declaracions a EL MÓN que el seu funcionament es basa en un algoritme que permet extreure un número per cada producte i en funció d’aquest se li associa un color, “el semàfor”. “El que fa el Nutriscore —afegeix l’expert— és resumir la qualitat del producte amb un color i una lletra, però no es pot fer servir per dir que és bo o dolent, sinó per comparar productes de la mateixa família a l’estanteria del supermercat”.

El sistema no està exempt de controvèrsia, que els seus impulsors veuen relacionada amb els interessos de la indústria. Per exemple, a l’estat espanyol hi ha hagut polèmica per la qualificació que obtenia l’oli d’oliva. Això va fer que es modifiqués l’algoritme perquè no sortís tan mal parat. Amb els formatges també es va fer algun canvi. Salas-Salvadó defensa que els canvis que s’han fet en l’algoritme tenen una justificació científica i nega que sigui una cessió a les pressions. “Corre el bulo que el canvi dels formatges s’ha fet per afavorir els formatges francesos i això no és real, el problema és que al començament tots sortien a la mateixa lletra, però no tots tenen la mateixa composició nutricional, perquè uns porten més greix saturat i altres, més sal; es va fer la modificació per intentar que quedessin separats, van des de la C fins a la E i els dos més ben parats són italians, la ricotta i la mozzarella: el que es diu que s’ha fet per França és una tonteria”.

Impulsant la millora dels productes

L’experiència del Nutriscore a França permet sumar ara molts punts a favor d’aquest sistema, que impulsa canvis en els productes que la indústria posa al mercat. No només es tracta d’ajudar el consumidor a fer una compra més saludable, sinó a millorar les receptes dels productors. El 2014 a França no hi havia cap empresa que hagués assumit l’eina, el 2017 hi havia sis empreses i l’octubre del 2020, explica el catedràtic de la URV, ja hi havia 520 empreses i 690 marques que l’havien adoptat. A l’estat espanyol de moment només han pujat al carro Eroski/Caprabo, Danone, Auchan, Carrefour, Nestlé, Pescadillo, Carretilla, Chukran, Alpro, Asturiana, Pescanovai Boni.

Salas-Salvadó creu que el número que l’acabaran aplicant sera major quan Europa consensuï un logotip, un fet que podria tenir lloc el desembre del 2022. “En aquest moment està en fase de reflexió i Europa es pronunciarà en aquella data”. Aquest expert assegura que existeixen estudis que s’han fet en supermercats reals i virtuals on es mostra que al consumidor li agrada tenir una eina com el Nutrisocre. “No s’ha fet només perquè el consumidor mengi millor sinó també perquè la indústria es posi les piles des d’un punt de vista nutricional”, comenta l’investigador. A França l’impacte postmercat sobre el canvi de composició de productes ha estat molt evident. La cadena Casino va reformular 800 productes seus, tambe Fleury Michon ha dit que l’any que ve dos terços dels seus productes serien a Nutriscore amb una qualificació d’A o una B, les millors. Una altra cadena, Intermarché, preveu per la seva banda reformular 900 receptes.

Comentaris

    TOM 12/10/2021 8:23 pm
    Aquest sistema és una auténtica aberració. No funciona i moltes vegades permet aliments ensucrats i plens d'aditius confonent al consumidor més que aclarar-li.

Nou comentari