L’establiment de mesures més severes de confinament a Lleida i el Segrià per tal de frenar els contagis de Covid-19, entre les quals el confinament perimetral a la comarca, no ha estroncat l’arribada de temporers a la ciutat, ha assegurat en declaracions a ‘El Món’ aquest dijous la tinenta d’alcalde i regidora de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montserrat Pifarré. Segons explica la regidora, dimecres passat encara es va detectar l’arribada de persones procedents de Màlaga, Granada i Santander, malgrat que les autoritats sanitàries han fixat una reducció de la mobilitat a la ciutat i la comarca. Però el confinament establert pel Govern no ha aconseguit aturar l’arribada de persones per altres mitjans com el tren. “L’únic que ens toca a la Paeria és recollir aquestes persones i ajudar-les en tot el que sigui possible, i que puguin menjar”, ha comentat Pifarré.
Lleida concentra un conjunt de circumstàncies adverses que fan molt difícil la resolució a curt termini d’un problema que s’està convertint en un cabdell de conseqüències imprevisibles. Alguna de les conseqüències ja es comença a posar de manifest: el descontentament de la ciutadania amb la gestió que els institucions han fet de la crisi de la pandèmia i de l’arribada de temporers en el context d’emergència. El Departament de Salut ha admès aquest dijous que a Lleida s’ha arribat tard. La suma d’un problema històric a la comarca i l’emergència sanitària han fet que el segon confinament que viu Lleida des d’aquesta setmana estigui generant un enorme malestar. Ja s’han sentit consignes demanant la dimissió del president, Quim Torra, mentre alguns veïns s’han encarat amb l’alcalde, el republicà Miquel Pueyo. Ja s’han celebrat diverses protestes veïnals i de comerciants en contra del confinament. No és una actitud ‘trumpista’, apunten alguns participants, sinó l’expressió del malestar amb unes institucions que creuen que no han fet la feina que els pertocava, quan la ciutadania i els comerciants han complert escrupolosament amb totes les normes del confinament, durant l’estat d’alarma, i en les diferents fases de la desescalada. Senten ara que fan passos enrere i que no és per culpa seva.
Un grup de temporers en un alberg a Lleida (EP)
Els veïns del centre històric, agrupats en la plataforma Som Veïns, han fet sentir la seva veu per denunciar la situació dels temporers, molts dels quals es refugien tradicionalment en aquesta part de la ciutat, convertida en punt de trobada. “El problema dels temporers, afegit als que tenim durant l’any —com la prostitució, el tràfic i consum de drogues, les famílies problemàtiques, la deixadesa en el compliment de les ordenances de convivència, l’abandonament absolut del centre—, al confinament i a l’estat d’alarma, ha estat una bomba de rellotgeria”, ha explicat a ‘El Món’ Òscar Lanza, portaveu de la plataforma veïnal. L’entitat considera que el centre està desatès i per això moltes persones que no tenen on dormir s’hi instal·len perquè saben que no tindran problemes amb les autoritats. De fet, Lanza diu que la policia local no actua d’ofici i ho fa “molt quan li ho requereix el ciutadà” i, de vegades, “quan truquem a la Guàrdia Urbana o als Mossos ens diuen ‘i què vols que fem? Ja saps on vius’”. Aquest portaveu veïnal pensa que caldria prioritzar el treball amb educadors socials les 24 hores del dia.
La Paeria entén el malestar
Des de la Paeria es mostra comprensió per les queixes veïnals perquè “la situació és dura i trista”, afirma Pifarré, si bé puntualitza que “no és una situació provocada pels temporers” sinó per “una crisi sanitària mundial que a cada lloc té una incidència esbiaixada particular, en funció de les característiques del lloc”. El centre històric de Lleida és el que acull habitualment els temporers que, malgrat treballar en pobles de l’àrea, tornen a la ciutat per estar-s’hi i a fer-hi vida. “És on poden conèixer gent i ajudar-se els uns als altres”, explica la regidora.
Pifarré recorda que quan la Generalitat va donar ajudes per a construir refugis per a temporers i persones sense llar, la Paeria ho va rebutjar i ara la ciutat no té un refugi específic i “porta molts anys amb recursos provisionals”. Això és el que ha fet que finalment molta gent optés per quedar-se al carrer. Durant la primera part de l’estat d’alarma, l’ajuntament va mantenir obert un refugi que habitualment funciona durant els mesos d’hivern. Es va prorrogar el període d’obertura d’aquesta infraestructura mentre es construïen dos pavellons allunyats del centre històric per acollir persones que estaven al carrer. Primer se’n va obrir un per aixoplugar unes 150 persones i un segon per ampliar l’acollida en cas que fés falta fins a les 275 persones. Malgrat que els veïns del centre històric es queixen per la manca d’educadors socials als carrers, la regidora assegura que n’hi ha i que s’ha pogut així desplaçar moltes persones als pavellons de la fira i treure’ls del carrer. Els veïns mantenen, però, que no ha estat suficient i que encara hi ha persones que deambulen pel centre. També denuncien que aquesta actuació va ser conseqüència de la “pressió mediàtica” que es va fer, però la Paeria nega que hagi improvisat. A més, l’ajuntament assegura que no pot treure la gent del carrer a la força i que als pavellons encara tenen espai suficient per acollir més persones. Pifarré es mostra comprensiva amb el “descontentament amb les institucions perquè la gent el que vol és solucions”. “Amb el segon tancament —ha advertit la regidora—s’ha generat molt malestar a la ciutat i costa molt d’explicar que cal fer-lo; la nostra feina és sobretot continuar treballant per tothom i no podem deixar de banda la gent desfavorida”.
La regidora creu que hi ha aspectes de l’acollida als temporers que fallen. La llei determina que aquells que els contracten han de garantir el seu allotjament i Pifarré assegura que això no sempre passa. La regidora creu que calen més inspeccions de treball perquè de vegades en aquestes contractacions entren en joc empreses de treball temporal i entre uns i altres l’allotjament requerit queda com una condició penjada. També reclama a l’Estat la regularització d’aquestes persones, per garantir que tinguin possibilitats d’accedir a una feina.
El comerç, “espantat”
Qui viu amb especial neguit la situació a Lleida és el sector dels comerciants. Marta Llinàs, vocal de la Federació d’associacions de l’eix comercial, assegura en declaracions a ‘El Món’, que els comerciants no tenen “cap guerra” muntada contra l’ajuntament però sí que es consideren “víctimes del sistema” perquè no ha sabut controlar a temps la situació i ara admet que estan “espantats” amb el retrocés que els ha tocat fer. Llinàs considera que molts temporers han arribat enganyats a Lleida, que aquest any han vist reduïda la possibilitat de poder trobar una ocupació perquè les pedregades han malmès el camp i la mà d’obra necessària a la collita ha estat menor. Llinàs diu que aquest és un problema habitual a Lleida, però que aquest any s’ha fet visible a nivell de l’Estat a causa dels problemes associats a la pandèmia. “Per un any extraordinari com aquest la Generalitat o el govern espanyol haurien d’haver pres mesures extraordinàries, els temporers van començar a arribar al maig, quan estava vigent l’estat d’alarma, sense control, i això se’ns ha anat de les mans”, denuncia.
Els Mossos controlen accesssos a Lleida (EP)
Aquest any és, a més, un dels que més gent ha vingut a treballar a Lleida, explica la regidora Montserrat Pifarré. L’estat d’alarma ha provocat que algunes persones que treballaven en el top manta a Barcelona o altres indrets de la costa catalana s’hagin desplaçat a Lleida per la possibilitat d’aconseguir una feina a la campanya de la fruita. La manca de dispositius per acollir aquests temporers indigna els comerciants, que han seguit de forma estricta les normes per poder reobrir els comerços després de dos mesos sense fer negoci. Ara comproven que una imprevisió de les institucions amb els temporers els fa abaixar de nou la persiana. Les ajudes anunciades pel Govern —Pere Aragonès va informar d’ajudes directes de 4,5 milions d’euros— són considerades “insuficients” pels comerciants. La mateixa regidora de la Paeria reconeix que la xifra és insuficient: “No és gran cosa per alguna cosa es comença”. A banda, reconeix, la situació financera de la institució és crítica.
