Que el dia de Sant Esteve caigui en diumenge aquest any 2021 permet que sigui una celebració que agermana els Països Catalans fins i tot al calendari. Perquè, encara que la tradició hi és –social, familiar i gastronòmica–, no sempre és festiu als principals territoris: a Catalunya no falla mai, a Andorra també és festa, a les Illes depèn de l’any i al País Valencià fa anys que va caure del calendari, malgrat la forta tradició que hi havia de celebrar-la, cosa que aquest any s’ha pogut fer perquè és diumenge.
L’origen, en l’imperi carolingi
L’origen de la festa al Principat se situa al segle IX, i va vinculada al fet que aquest territori aleshores formava part de l’imperi carolingi –el de Carlemany– i depenia del bisbat de Narbona. A la resta de territoris cristians de la península, manava el bisbat de Toledo, sota l’imperi dels gots. Els usos i costums familiars eren diferents i a l’àrea de Catalunya exigien llargs desplaçaments per reunir-se amb la família a la casa pairal el dia de Nadal, amb els mitjans precaris de l’època. L’endemà, tota la jornada, o almenys les hores de llum, es perdia en el trajecte de tornada, de manera que no es treballava aquell dia.
Amb aquestes arrels, la festa es va anar consolidant a Catalunya i amb Jaume I es va estendre al País Valencià i a les Illes. De fet, però, tant en un lloc com a l’altre no se’n diu dia de Sant Esteve, sinó segona festa de Nadal o segon dia de Nadal. De manera que queda clara la seva funcionalitat: amb un dia no n’hi ha prou per atendre totes les trobades familiars, i a cada casa se celebra amb la branca materna un dia i amb la branca paterna el segons dia. Amb totes les variants que calgui amb els nous models de família.
Tanmateix, al País Valencià el segon dia de Nadal va deixar de ser festa en la dècada dels 90, fet que enerva molts sectors de la societat valenciana. I a les Illes, on també hi ha una forta tradició, no sempre és festa. Un repàs ràpid al calendari dels últims anys indica vacil·lacions en el calendari oficial, independentment de si governava el PP o un govern progressista encapçalat pels socialistes. La majoria d’anys és festiu, però no ho va ser ni el 2012 ni el 2015 –amb un calendari decidit pel govern del PP de José Ramón Bauzá– ni tampoc el 2017 ni el 2018, ja sota la decisió de l’executiu de Francina Armengol. Sí que és festiu des del 2019 i ho tornarà a ser l’any que ve. Així, les famílies es podran tornar a reunir –amb permís de la pandèmia que se suposa que s’haurà d’haver superat– i dinar porcella o canelons.
