Llargues cues a Sant Carles de la Ràpita per votar el nom del municipi

Els habitants trien entre mantenir el nom o escurçar-lo a 'La Ràpita'

Els ciutadans de Sant Carles de la Ràpita (Montsià) estan cridats aquest dimarts a les urnes per participar en la consulta popular per tal d’escollir el nom oficial del municipi. Hi ha dues opcions. Una és mantenir el nom del municipi tal i com està ara (Sant Carles de la Ràpita) i l’altra és escurçar-lo i batejar-lo amb el nom que utilitzen molts dels seus habitants: La Ràpita. A primera hora del matí d’aquest dimarts s’han format cues davant del pavelló firal on s’ubiquen cinc meses electorals amb paperetes per votar alguna de els dues opcions.

El debat sobre el canvi de nom de Sant Carles de la Ràpita és històric, i en els darrers mesos s’ha intensificat. Aquest 12 d’octubre de 2021 és quan es preveu que es resolgui de manera definitiva. L’alcalde del municipi, Josep Caparrós, ha assegurat, segons recull l?Agència Catalana de Notícies (ACN), que aquesta jornada és un “exercici democràtic” i “important” per al poble. Les meses constituïdes estaran obertes fins les dues del migdia i de quatre de la tarda a vuit del vespre, quan començarà el recompte de vots.

En aquesta consulta hi poden participar tots els veïns que siguin majors de setze anys. Això vol dir que 12.500 ciutadans podran votar. La Ràpita era el nom original del poble des de l’edat mitjana, però es va canviar al segle XVIII coincidint amb la construcció d’un port i un canal impulsat per Carles III. Una de les qüestions fonamentals d’aquesta consulta és que els rapitencs tenen molt present que Carles III va ser també el monarca de la dinastia Borbó que va impulsar dues disposicions –la reial cèdula del 23 de juny del 1768 i la reial cèdula del 10 de març del 1770– que ordenaven que l’educació a tot el territori sota el seu domini, incloses colònies d’ultramar, es fes “únicament” en castellà. El resultat de la consulta no pot ser vinculant, però l’Ajuntament s’ha compromès a respectar el nom que obtingui més vots. L’únic requisit serà que el nom guanyador obtingui un resultat de més del 20% del cens. L’alcalde considera que aquest és un procés “que reafirmarà el debat històric i identitari” al municipi. 

Canviar el nom d’un poble és perfectament possible. Ara bé, la denominació d’un municipi només es pot canviar si així ho acorda el seu ajuntament mitjançant el procediment legalment establert. L’acord de canvi de denominació d’un municipi ha de ser adoptat pel ple del consistori d’aquella localitat, prèvia informació pública de l’acord per un termini de trenta dies. Aquest acord, juntament amb l’expedient administratiu, s’ha de trametre al Departament per a la seva resolució. Una qüestió interessant sobre la normativa és que l?institut d’Estudis Catalans ha de prestar als ajuntaments interessats que ho sol·licitin l’assistència i la col·laboració necessàries per tal d’elaborar la proposta de nova denominació. Els canvis de denominació dels municipis s’han d’anotar en el Registre d’ens del sector públic local de Catalunya i publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. El Departament donarà compte d’aquests canvis a l’Administració de l’Estat, als efectes de l’anotació en el seu registre i de la seva publicació en el BOE.

Comentaris

    Català 13/10/2021 7:21 am
    Doncs no devien ser tan llargues com aixó, ja que la participació no ha arribat al 20%, minim indispensable per a que fos vàlida. Tot plegat foc d'encenalls.

Nou comentari