Els professionals sanitaris catalans han donat aquest dijous el crit de l’alerta davant una situació alarmantment precària i insostenible del sistema sanitari a Catalunya i l’Estat, fet pel qual han demanat un pacte polític que blindi els reptes d’aquest àmbit com a prioritaris. Els responsables del Col·legi de Metges de Barcelona i el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Catalunya han presentat al Col·legi de Periodistes un decàleg amb propostes de futur per reformar el sistema sanitari amb l’advertiment als responsables polítics que, si no els fan cas, hi ha el risc que es produeixi “una rebel·lió de bates blanques”. No és que els col·legis professionals es plantegin una crida a fer vagues, però sí volen advertir que si no s’atén les seves demandes es generarà una frustració amb consqüències. “L’alternativa és un desastre”, han assegurat.
[Consulta el decàleg consensuat pel sector sanitari]
“La cantarella de discurs benestant no es pot mantenir ni un minut més, estem en una situació de molta fragilitat, fa molt temps que la sanitat no està entre les prioritats i preocupacions de la societat i dels partits polítics”, ha advertit el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós. “Estem a la cua de destinació de recursos al sistema sanitari en comparació amb la majoria de països de nostre entorn”, ha remarcat el doctor. Davant d’aquest context, ha dit que el decàleg presentant planteja “reptes colossals” que no són en cap cas “declaracions d’intencions”. Els professionals passen a l’exigència perquè “estem una mica fatigats que els diagnòstics que s’han fet amb anterioritat hagin quedat en documents acadèmics sense traduir-se en canvis nuclears en la forma d’organitzar el sistema sanitari”.
Els sanitaris no en volen deixar passar ni una més. “No busquem el conflicte, volem ser part de la solució”, ha exclamat Padrós, alertant que han observat que “hi ha paràlisi del relat sanitari del conjunt de forces polítiques a Catalunya i a l’Estat.”. És per això que ha expressat que volen “aportar propostes de solucions, fet que no vol dir que tinguem la veritat”, ha afegit. Padrós ha reclamat que “davant la inacció exigim que siguin considerades”. El president del Col·legi de Metges de Barcelona ha advertit que si les demandes que fan no sons ateses ho interpretaran “com una desautorització” i això “acabaria sent gravíssim perquè el que es produirà amb el malestar que hi ha, la intranquil·litat i l’esgotament entre sanitaris és una rebel·lió de bates blanques, que no sé quines conseqüències pot tenir”.
La proposta que s’ha presentat s’articula en diversos eixos. Els sanitaris creuen que cal empoderar els professionals. “Els professionals han liderat la contenció de la pandèmia, els centres sanitaris a tots els nivells s’han reinventant pel lideratge d’excel·lents professionals en un context d’angoixa, preocupació i incertesa amb proteccions que no arribaven”, ha dit Padrós.
Blindar la salut en els pressupostos
El sector ha reclamat un pacte polític per la sanitat i a l’Estat, “que faci que no estem pendents de qui governa per saber quines polítiques s’han de fer perquè el sistema sanitari és patrimoni de tots, demanem fins i tot que ne la negociació dels pressupostos això no s’hagi de discutir”, ha comentat Padrós. Els pressupostos han de tenir una durada plurianual, per als propers deu anys, fet que garanteixi que “mani qui mani hi hagi els mateixos recursos”. El pacte ha de portar a identificar els recursos necessaris, que a hores d’ara els professionals xifren en 5.000 milions de Catalunya i 25.000 a l’Estat. “Són diners que vénen de l’Estat i Europa i es necessiten per enfortir un sistema sanitari molt fràgil”, ha apuntat Padrós.
Aquest diners creuen que en un 60% han d’anar a parar a increments de remuneració per als professionals. “No podem tenir un sistema d’excel·lència amb salaris de tercera”, s’ha queixat el president del Col·legi de Metges de Barcelona. La comparativa amb Europa, ha remarcat, “fa plorar”. L’índex de precarietat a Catalunya “no es pot justificar i la societat ho ha de saber”. El doctor ha recordat que el sector està feminitzat i amb moltes persones joves, amb necessitat de conciliar. L’altre 40% s’hauria de destinar a invertir en estructures perquè els hospitals estan “en una situació molt difícil” i “d’obsolescència”, com és el cas dels hospitals Sant Joan XXIII, Doctor Trueta o Vall d’Hebron.
Els representants del sector presentaran el document a les instàncis polítiques, partits i governs. Tots han assegurat que hi ha instal·lat un discurs polític i mediàtic que fa penar que “tenim el millor sistema sanitari del món”, cosa que no és així. Han assegurat que el sistema se sosté per la vàlua dels professionals però la seva musculatura es ressenteix per culpa dels gestors polítics.
