Revolta de les famílies contra el pla de la Generalitat que deriva positius de Covid a residències

Alguns familiars culpen el nou protocol de provocar brots on no n'hi havia i causar morts, però la conselleria de Salut ho nega i defensa que els trasllats es fan amb totes les garanties

La derivació de positius de Covid-19 de residències petites amb brots a altres de més grans, barrejant-los amb persones sanes, ha obert una guerra entre familiars de residents i la Generalitat. Alguns familiars i plataformes que els agrupen veuen una correlació de causa-efecte entre la derivació de positius i els brots que s’han declarat, causant morts, com en el cas fatídic de Tremp —tot i que, en aquest cas, les autoritats neguen que s’hi derivessin positius d’altres centres. La Generalitat, en resposta a preguntes d’El Món, ha rebutjat les crítiques de familiars que la responsabilitzen dels morts. El director estratègic d’Atenció Primària del Departament de Salut, Rafa Ruiz, creu que les crítiques són “infundades”, defensa el pla perquè té “una base científica” i el trasllat perquè es fa —assegura— havent avaluat abans que no hi hagi risc per als altres residents. Tot i això, sí que admet que amb la Covid-19 “el risc zero no existeix”. Les famílies no s’ho creuen, desconfien i demanen al Govern que aturi aquest protocol pel qual ja han estat traslladats al voltant d’uns 500 avis i àvies. Els familiars dels usuaris consideren que les seves crítiques a la gestió han estat avalades pel recent informe d’Amnistia Internacional (AI) que denuncia la vulneració de drets humans en aquest àmbit i demanen que els positius de Covid-19 es concentrin en residències monogràfiques, com ja es va fer en una instal·lació del Paral·lel a Barcelona durant la primera onada.

La Iolanda és la filla d’un usuari d’una residència de les que ha rebut positius. El pare de la Iolanda va morir el passat 17 de novembre a la residència Mossèn Homs de Terrassa. Ella creu que “està cantat” que el trasllat, a partir del 23 d’octubre, de positius de residències més petites cap al centre on vivia el seu pare és la causa que aquest s’encomanés i acabés morint al cap de poques setmanes. Aquesta familiar sosté que, quan es van començar a rebre positius, la residència terrassenca no tenia cap cas i estava classificada com a “verda”. A més, denuncia que la residència no compleix de forma eficient amb l’organització de l’espai per separar positius de negatius, amb una sectorització deficient i sense circuits clars. La Generalitat afirma, però, que això no és així perquè diu que informes tècnics avalen que la reorganització de l’espai es fa seguint els protocols. “No ens consta cap tipus d’efecte de contagi en cap residència de referència”, diu Rafa Ruiz.

La Iolanda explica que, a la residència del seu pare, els positius se centralitzen a la segona planta, on també hi ha negatius —com ho era en un primer moment el seu pare—, i insisteix que les mesures de separació que es prenen no són segures. Segons comenta, el personal que tracta els positius ha de passar per davant de les habitacions on hi ha persones sanes amb les portes obertes “per no ofegar-se”. La raó de centralitzar malalts de Covid-19 a la segona planta s’explica perquè en la primera onada la majoria de contagis van tenir lloc allà i, segons la Iolanda, els responsables del centre els han dit als familiars que és probable que els residents que hi ha siguin “immunes”. La Iolanda replica, però, que això encara no és una certesa científica absoluta.

30 residències de referència a Catalunya

El director estratègic d’Atenció Primària del Departament de Salut, Rafa Ruiz, insisteix a defensar el pla de derivació de positius a altres residències i explica que “és un protocol que es discuteix a nivell territorial en funció de cada residència”. Segons explica, hi ha residències que quan s’hi declara un brot “important” d’entre cinc o deu casos no tenen capacitat per fer la sectorització. En aquest cas és quan es posa sobre la taula la possibilitat de derivar residents a les “residències de referència”. D’aquestes, explica Ruiz, n’hi ha unes 30 a tot Catalunya i s’escullen després de revisar un informe tècnic que avalua que reuneixin tres requisits: que disposin d’espai, que es puguin fer circuits per separar sectors de positius i negatius i que hi hagi personal suficient dedicat a atendre els positius.

Aquestes residències tenen una disposició de llits buits més gran perquè es tracta de places que van quedar vacants després de la primera onada i que no han estat ocupades per nous residents. “Són llits retribuïts, per tant tenen dotació de personal i econòmica suficient per mantenir-los i, en el cas que hi hagués alguna possibilitat de derivar algun pacient, els centres poden assumir-los, mantenint-los aïllats i sectoritzats sense posar en risc la salut de la resta de residents”, explica el director estratègic d’Atenció Primària. Aquesta disposició de llits per fer aïllaments va quedar definida en el pla de contingència del juliol, on se’n projectava la disponibilitat de 3.000.

En algun cas aquesta designació com a “residència de referència” ha aixecat protestes de familiars. Així va passar a la residència La Falguera, de Sant Feliu de Llobregat. Azahara Calera, protaveu dels familiars d’aquest centre, explica que gràcies a la mobilització que van fer —fins i tot arribant al ple del Parlament a través d’una pregunta plantejada pel PSC—, la Generalitat es va fer enrere: “Ens vam moure i no es va arribar a aplicar, ens van enviar un mail i ens vam començar a moure el dia següent amb un enviament massiu de mails a la residència, a l’entitat gestora, a l’Ajuntament, a Salut, i en menys d’una setmana vam fer una manifestació a les portes del centre”.

Tot i la mobilització, Ricard Ruiz nega que finalment aquest centre no s’hagi considerat de referència per la pressió de les famílies: “Més que fer-nos enrere, el que va passar és que vam fer una preselecció d’una seixantena de residències, però al final treballem amb la meitat perquè gràcies a com ha anat tot plegat i a la bona feina que s’ha fet en aquesta segona onada no hem tingut el nivell d’afectació que vam tenir en la primera”.

Les explicacions de la Generalitat no convencen els familiars

La Iolanda no té cap dubte que el protocol que s’està aplicant és el que ha provocat la mort ara del seu pare. “Està cantat —afirma convençuda la Iolanda—: entre el 23 i 24 d’octubre entren persones derivades, el 25 dos donen positiu i els porten a un hospital, el 26 tres més donen positiu, el 29 es declara un altre positiu que diuen que és arran d’un contagi d’un treballador, entre el 5 i 6 de novembre donen positiu tres persones més de la segona planta, entre elles el meu pare; el 7 i 8 de novembre ens diuen que moren tres persones i el 17 mor el meu pare”. Un efecte dominó que fa pensar a aquesta terrassenca que “no hi ha dubte”.

Maria José Carcelén de la Coordinadora 5+1 en una protesta a la plaça Sant Juame de Barcelona / JAG

“S’està jugant a la ruleta russa”

Tot i que la Generalitat sosté que les residències que reben positius estan dotades suficientment per assumir-los i poder tractar-los correctament sense que hi hagi risc per a altres residents, plataformes que agrupen familiars qüestionen que això sigui cert. María José Carcelén, portaveu de la Coordinadora 5+1, es mostra molt crítica amb el protocol que permet derivar positius a altres residències amb persones sanes: “En una residència tot es comú i per molt que siguin d’una planta, el personal no passa levitant per la resta de la residència, qui fa aquesta instrucció no ha trepitjat en la seva vida les residències”. Carcelén creu que la Generalitat està “jugant a la ruleta russa” a les residències perquè “treus un positiu del veï i te’l poses tu a dintre”. En una protesta de famílies a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Carcelén va afirmar que el Govern està “rematant la feina” de la primera onada amb la seva gestió a les residències i va reclamar a la Generalitat que reconegui “públicament” que amb el pla de derivació de positius “s’ha equivocat”.

Carcelén, a més, també acusa la Generalitat de tenir les residències infradotades de personal i d’incomplir les seves promeses quant a l’augment d’efectius per tenir cura dels residents. Es va establir en un pla de contingència presentat el 6 de juliol: “Al juliol ens van prometre 370 professionals d’infermeria, que no hem vist enlloc, i 1.800 gericultors per a residències de més de 60 places per als torns de nit”.

Segons la plataforma, aquests efectius no s’han posat a disposició de les residències. De fet, Carcelén diu que fins i tot “en tenim menys que abans de la pandèmia, tant de gericultors com personal d’infermeria” perquè “hi ha hagut molta demanda del sistema sanitari” i aquests professionals “se’n van als hospitals perquè allà hi guanyen 700 euros més al mes”. Carcelén denuncia que el panorama a les residències és desolador, que no es disposa dels recursos per acollir persones positives i com a exemple cita el cas de la residència Font Florida de Barcelona: “A la primera onada hi van morir 33 persones, a la nit no hi ha ningú del servei d’infermeria que pugui solucionar problemes, només hi ha un gericultor per planta —que és el que estableix la Generalitat—”.

La Generalitat admet “dificultats” per trobar personal

Quant a la dotació de personal de reforç a les residències, el Departament de Salut apunta que és una dotació en procés, però indica que qui pot explicar el grau de compliment de l’anunci és el Departament Treball, Afers Socials i Famílies, de Chakir El Homrani. El Món s’ha posat en contacte amb aquest departament per demanar en quin grau s’ha assolit l’objectiu de contractació de 1.800 gericultors promès al juliol. La seva resposta ha estat que el departament “finança el sobrecost que representa l’increment de la ràtio del personal d’atenció directa que s’estableix al pla de contingència, però són les residències les que han de realitzar les contractacions”.

Segons fonts del departament d’El Homrani, les residències que tenen suport econòmic públic “han rebut el finançament per incrementar la ràtio un 15%, que és l’equivalent als 1.800 professionals gerocultors i auxiliars”. Les mateixes fonts afegeixen que “els centres estan aplicant el pla de contingència”, però apunten que no disposen de “les xifres exactes de contractacions realitzades”. A favor seu, la Generalita diu que col·labora en la recerca de professionals sociosantiaris a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), però reconeix “dificultats” per trobar-ne i apunta que un problema és que les empreses no paguen suficient. Des d’Afers Socials es veu com “un assumpte cabdal” que les empreses “millorin les condicions laborals del sector” i afegeix que per això ha invertit aquest any 35 milions d’euros a incrementar les tarifes (el preu que paga l’administració a les entitats prestadores del servei) del sector de l’atenció a les persones, “tot incidint en el fet que cal que repercuteixin en un increment salarial”.

Una gestió “deshumanitzada”

El cop de la Covid-19 a les residències, lluny d’haver-se acabat, persisteix i ha originat l’aparició de moltes plataformes de familiars que denuncien una situació que la pandèmia ha agreujat. Lola Muñoz és la impulsora i portaveu d’Els Estels Silenciats, una entitat nascuda a Manlleu que busca ser la veu dels avis i àvies interns en residències que ningú ha escoltat des del març del 2020. “L’objectiu de totes les plataformes és el mateix: defensar la dignitat i la llibertat d’aquestes persones a qui se’ls estan vulnerant els drets”.

Lola Muñoz (al centre de la imatge amb un puny alçat) al costat d’altres companys de la plataforma de familiars Els Estels Silenciats / JAG

Muñoz va impulsar la plataforma moguda per la impotència de la seva pròpia experiència familiar. Té la mare de 86 anys amb Alzheimer a la residència Aura. “Des del març la mare no ha pogut sortir de la residència, mantenim una distància de dos metres en les visites i no ens la deixen tocar”, explica. La seva mare no ha agafat la Covid-19, “però és una angoixa contínua perquè a la seva planta ha mort molta gent”. Els familiars s’han ofert com a voluntaris a la residència per tenir un acostament, seguint els mateixos protocols que els treballadors, però la residència no s’hi avé.

Per a Muñoz, aquestes dificultats suposen “una deshumanització” que la seva plataforma vol “denunciar”. “M’he adonat que hi ha un problema molt gran amb l’administració de les residències”, lamenta. En les visites assegura que escolta el lament de molts residents que se senten empresonats. “La meva mare, tot i amb Alzheimer, es pregunta què ha fet en aquesta vida per viure en aquest infern, són les seves pròpies paraules”. “Se’t trenca el cor perquè és la teva mare —segueix Muñoz—, la que t’ha donat la vida, la que ho ha fet tot per tu, no mereixen viure d’aquesta manera en l’últim tram de vida que els queda, i la gent que s’està quedant pel camí en solitud injustament, no hi ha dret i això és el que s’ha de canviar”.

Situacions de “maltractament”

Muñoz assegura que en les seves visites els familiars han pogut veure situacions “de maltractament i abandonament”. Les restriccions d’entrada als famliars a les residències, segons explica, estarien provocant que es multipliquin aquests fets: “Quan van començar les primeres visites després del confinament la mare d’un dels membres d’Estels Silenciats tenia les ungles dels peus com un gat… una mica de dignitat, si tens cura d’aquesta persona li veus això quan la dutxes… però hi ha molta dexiadesa; o conjuntivitis als ulls, i brutícia, és molt bèstia… quan entraves abans de la Covid-19, ja tenies cura de la mare… però ara no ens deixen entrar”. La manca de personal, els contagis entre treballadors, la por al virus o els aïllaments dels avis en habitacions han derivat en situacions que els familiars denuncien. “Molts avis van arribar deshidratats i desnodrits als hospitals”, recorda per la seva banda María José Carcelén, de la Coordinadora 5+1.

José Luis Oliver, a l’esquerra, amb altres activistes en una protesta a la plaça Sant Jaume de Barcelona / JAG

José Luis Oliver és també membre de la Coordinadora 5+1 i té la mare a la residència Mossèn Vidal i Aunós de Barcelona. Des del 2017 es mobilitza per una millora en la gestió de les residències que tenen aportació pública. Denuncia que la Generalitat té la culpa del que està passant perquè cedeix la gestió de les residències a empreses i després “se’n desentén”. A més a més, afirma que no es preocupa del manteniment. Per exemple, Oliver apunta que hi ha molts dèficits en ventilació, i que ni tan sols fa inspeccions perquè quan les fa “abans d’anar-hi, truca per avisar”. Oliver denuncia, a més, que la Generalitat ha instal·lat els darrers mesos uns equips d’oxigen a les residències que, segons opina, han de servir per no portar els avis als hospitals i perquè “es morin directament a les residències”.

Sobre la instal·lació d’oxigen a residències també es mostra crítica María José Carcelén, de la Coordinadora 5+1. Segons aquesta activista, els equips que s’instal·len no serveixen si no hi ha personal sanitari que els sàpiga fer anar. Per a Carcelén, aquesta estratègia persegueix abaratir costos. “És més barat posar quatre punts d’oxigen i dir que tens una residència medicalitzada que no pas muntar una residència específica per a positius i posar gent a treballar-hi”, afegeix.

600 malalts amb oxigenoteràpia a la residència durant la segona onada

El director estratègic d’Atenció Primària de Salut, Rafa Ruiz, explica que l’oxigenoteràpia a les residències “va ser una alternativa, donat que a la primera onada va ser un recurs que es va posar en marxa i va ser molt demanat, de manera que vam seguir amb la instal·lació a moltes residències”. Ruiz admet que per fer funcionar aquests equips, però, “és necessari que hi hagi personal sanitari constantment les 24 hores del dia”. A algunes residències s’han instal·lat o bé bombones o bé dispositius més grans, “a partir d’aquí, si hi ha personal sanitari, quan es decideix que un pacient necessita oxigenoteràpia, es poden fer servir”.

D’acord amb les dades de Ruiz, durant la segona onada unes 600 persones han rebut aquesta oxigenoteràpia en residències catalanes. “Això ha permès que el 90% de les persones diagnosticades amb Covid-19 fossin tractades a la seva pròpia residència i superessin la malaltia, només un 10% ha calgut que la derivessin o bé a una altra residència, a un sociosanitari o a un hospital, i s’ha fet sempre que ha fet falta”. La Generalitat ha invertit uns dos milions d’euros en la instal·lació d’aquests aparells. Els contractes s’han fet per la via d’emergència. Una de les residències beneficiades va ser la de Tremp.

Actualment, hi ha uns 500 residents afectats per la Covid-19 en unes 104 residències, que representen aproximadament l’1% de persones que viu en aquests espais i el 9% del total de residències. “Això vol dir que hi ha un 99% que per sort encara no el tenim afectat”, explica Ruiz. Pràcticament la meitat de les residències afectades, segons les dades de Salut, correspon només a un únic cas. Hi ha un conjunt d’entre 10 o 12 residències que tenen més de deu casos. “En aquestes estem fent seguiment continuat amb equips d’atenció primària en el territori i l’evolució és bastant correcta”, afegeix. Ruiz veu la situació de le residències de manera molt diferent a les famílies i creu que moltes crítiques que rep la gestió de la Generalitat són “infundades” perquè les actuacions que es fan, assegura, tenen una “base científica”.

Nou comentari