Sortir al carrer amb el cap mullat, sense abrigar o bé tornar a casa amb els peus molls després d’un dia de pluja. Són situacions que la saviesa popular acostuma a considerar com a causes dels refredats. Però és científicament certa aquesta relació causa-efecte? En principi, no hi ha una base científica que serveixi per sostenir aquesta creença, malgrat que sí que hi ha alguna connexió, que fa comprensible la confusió. Metges consultats per EL MÓN expliquen les raons veritables que causen els refredats i fan un aclariment sobre algunes informacions que a vegades poden causar malentesos, falses creences que ens fan estar equivocats.
La idea que defensa que si surts al carrer amb el cap mullat et refredaràs no és del tot certa, segons explica el metge de família del CAP de la Marina de Barcelona, especialista en malalties infeccioses, Josep Maria Cots. “Si surts amb els cabells mullats i no contactes amb ningú, és difícil que et refredis, molt difícil, perquè per algun lloc t’has de contagiar: si no hi ha virus no hi ha refredat”. El refredat comú s’encomana a través de gotes aèries diminutes que s’alliberen quan una persona malalta esternuda, tus o es moca.
El cap mullat pot ajudar-hi, però no és la causa
El fet que les persones relacionin el cap mullat i la sensació de fred amb el refredat té a veure amb els factors que faciliten la transmissió del virus que el causa, recorda Cots: “Sí que és cert que si vas mullat estàs més indefens davant d’una persona que transporti el virus”. Per quina raó? Segons el metge, perquè “el cos està en una situació de temperatura més baixa i els virus viuen millor amb el fred“. Per tant, per exemple, si puges al metro mullat “te la jugues”, opina el metge.
Cots també desmenteix que les persones es refredin perquè estiguin “baixes de defenses”, un altre dels comentaris populars que ha fet fortuna. Aquest metge recorda que les persones baixes en defenses acostumen a ser pacients amb malalties oncològiques en hospitals, quan reben un tractament. Tenir baixes les defenses implica tenir un nivell baix de glòbuls blancs, leucòcits i limfòcits. “La gent cauria si tingués les defenses baixes, les defenses baixes les tenen pacients amb malalties greus”, insisteix el doctor.
L’embolic de la Covid
Als virus que causen refredats comuns i la grip s’ha afegit ara la Covid, un factor que dificulta el diagnòstic. Actualment, quan un pacient es presenta amb febre o mal de coll se li ha de fer la prova perquè no es pot diferenciar si és refredat comú, grip o Covid. “Si no es fa la prova mai podràs saber amb certesa si un mal de coll i una febre és per grip, refredat comú o la Covid”.
Abans de la pandèmia, el diagnòstic era més simple, perquè els virus apareixien de forma escalada. “A l’octubre i novembre arribava el virus del refredat comú, el rinovirus, que provoca mucositat nasal, esternuts, una mica de tos, però no tens malestar general ni febre”, explica Cots. El metge remarca que amb aquest refredat comú es podia anar a treballar. Al desembre entrava el rotavirus, que causa diarrea i mal de panxa, dura dos o tres dies i també permet anar treballar. Al voltant de l’última setmana de l’any, entrava la grip, i aleshores el quadre ja implicava febre i malestar general, fet que impedeix anara a treballar. “Qui agafa la grip sap que el primer que vol fer és anar al llit, tot i que no és greu”, diu Cots.
La Covid suma confusió per a uns pacients que ja estaven abans confosos entre la grip i el refredat comú, explica per la seva banda a EL MÓN la metgessa de família del CAP de Banyoles Rosa Maria Jaumà. “La gent confon molt els refredats amb les grips, diuen que tenen una grip i en realitat és un refredat, tenen la creença que es refreden amb els canvis de temperatura“. En aquest cas, comenta la metgessa, se’ls ha d’explicar que els refredats “estan produïts per un tipus de virus que té el seu curs i que provoca una simptomatologia determinada, no causen febre i els símptomes són de vies altes amb tos, mocs i ulls plorosos”.
Tractaments que curen el refredat?
A vegades també hi ha idees equivocades sobre els tractaments per combatre els refredats, sobretot dels medicaments que no necessiten recepta mèdica. “Aquests acostumen a ser simptomàtics, no actuen contra el virus, només poden alleugerir símptomes com el maldecap o la congestió nasal”, comenta Jaumà. De totes formes, el virus continuarà el seu procés i finalment els refredats sense tractament “es curen tots”. Els metges acostumen a prescriure analgèsics per alleugerir el maldecap i a suggerir una bona hidratació.
