Onze delictes. I greus. Això és el que han denunciat davant el jutjat quatre familiars d’usuaris de la residència Sitges Park, del mateix municipi, per la seva gestió durant la pandèmia. La densa i detalladíssima querella dirigida pel penalista Sergi Atienza desgrana un seguit de despropòsits, actuacions i negligències que al seu entendre compleixen tot un repertori del Codi Penal. Unes acusacions que el director de la residència, Goyo Moliner, nega en rodó. De fet, segons el seu director ja s’han personat en la instrucció que consideren oberta amb “fets exagerats, trets de context i de lloc i amb utilització de dos o tres testimonis poc fiables”. Ja ha alertat que “quan aquest malson acabi, prendran accions legals”.
De moment, el jutjat de Vilanova ha obert diligències arran de la querella presentada per delictes d’omissió de socors, denegació d’auxili, homicidi imprudent, lesions, contra la integritat moral, estafa, frau de subvencions, falsedat documental, prevaricació, tràfic d’influències i un delicte contra els drets dels treballadors. Com a detall, el cas d’un resident, de 51 anys i afectat de demència que, segons els denunciants, la residència volia “sedar definitivament” i que encara és viu gràcies a la desconfiança de la seva esposa, que el va enviar a un hospital i allà el van tornar cap a casa perquè no tenia cap patologia que pogués causar-li la mort de manera immediata.
Segons el relat de la querella, de gairebé 70 pàgines, els familiars expliquen i detallen, amb documents –com correus electrònics i fulls d’assistència– i testimonis de treballadors del centre, les dramàtiques experiències viscudes en una residència amb 200 residents en plena pandèmia de la Covid. Així, la querella desgrana suposats maltractaments i desatencions a residents –familiars dels querellants–, negligència en les seves atencions, opacitat informativa i fins i tot falsedats contractuals, com ara la del servei mèdic de 24 hores que teòricament oferia la residència Sitges Park.
Especialment cridaner és el cas de l’Antonio, a qui, segons la querella, la residència va oferir als seus familiars “pautes de confort” per “facilitar el pas a la mort a un pacient terminal de manera indolora tal vegada que s’ha abandonat tota esperança de salvar la seva vida”. Ara bé, i sempre segons la querella, la seva dona va desconfiar des del primer moment del pronòstic i va fer mans i mànigues per tal que fos traslladat a un hospital, en concret, a l’Hospital Els Camils. El centre sanitari van telefonar a la dona de l’ingressat per “preguntar-li per què li remetien el malalt, ja que no hi observaven cap simptomatologia de coronavirus, ni apnees, ans al contrari, saturava bé d’oxigen i estava despert”. Va tornar a la residència, tot i que hores abans, havien convidat la seva dona a prestar el seu consentiment per acomiadar-lo de la vida –“rematar-lo”, en termes de la querella–. Actualment, l’Antonio es manté en vida en un altre centre d’assistència.
La querella també descriu la mort d’un altre resident, també Antonio de nom, just l’endemà que per activa i per passiva la residència assegurés que es trobava “molt bé” i que era “asimptomàtic”, fins i tot hores abans de morir. Tot i que la família insistia a la residència que en els contactes telefònics constataven un empitjorament i l’abandonament del malalt. Així mateix, una de les cuidadores detalla com li van demanar despertar un malalt, quan qui li va donar l’ordre sabia que el resident era mort.
Un altre dels apartats colpidors del text és un incident després d’una inspecció de la Generalitat. De fet, la querella apunta, que des del CAP de Sitges es preavisava la direcció de la residència del dia i hora de les inspeccions. Deficiència de l’atenció, tractes deshumanitzants als residents, mala qualitat del menjar, dèficit de personal i material, manca de control dels medicaments, nul·la planificació en el repartiment de les habitacions sense criteri mèdic ni sanitari, cobrament de material sanitari sense prova, maltractaments psicològics i el que la querella titlla de “nefasta gestió” quan el gerent, un cop va donar positiu de Covid, es va confinar a la residència sense cap control ni precaució deambulatòria.
El cas d’aquesta residència, però, també va saltar a la llum després d’una noticia emesa a l’informatiu de Televisió Espanyola on els seus responsables hi apareixien reclamant suport i material, com testos de PCR per poder detectar la Covid i aplicar els protocols. Curiosament, la població alertada per la noticia va començar a oferir material i ajuda però, segons la querella “ningú no agafava el telèfon”. La intenció dels querellants és aclarir les responsabilitats per les morts i les lesions sofertes pels seus familiars, així com depurar els responsables de la residència que han mantingut una posició “frontista” i “opaca” davant les explicacions que han demanat els familiars.
Testimonis “amb ànim de revenja”
La residència però, no amaga el cap sota l’ala. El seu director, Goyo Moliner, nega absolutament els fets denunciats. En aquest sentit, recorda que la querella està basada en testimonis que actuen amb “ànim de revenja”. “Un treballador que només va treballar amb nosaltres 15 dies, una persona familiar d’un resident que després de set anys denuncia quan deu dies abans ens felicitava, no entenem res!”, exclama Moliber visiblement indignat amb els termes de la querella.
“Hem aportat 24 carpetes amb documentació que desmunta les acusacions surrealistes”, explica el director. “No hem amagat res, absolutament res, tenim la consciència ben tranquil·la després d’anys de posada en funcionament, han passat entre 3.000 a 4.000 residents per aquí, mai ens havíem trobat amb una denúncia d’aquesta mena”, lamenta Moliner. “Fa falta imaginació per dir que conspiràvem amb el CAP o l’administració catalana per saber si passaríem un control”, afegeix. “Ens defensarem, perquè tota la querella està treta de context i de fets falsos”, alerta el director.
9 
