La Conselleria de la Sanitat de la Comunitat de Madrid ha anunciat la detecció de 23 possibles casos de la verola del mico, que estan pendents de confirmació en col·laboració amb el Centre Nacional de Microbiologia. Tot i que normalment es transmet per via respiratòria, les primeres informacions apunten que els casos detectats a Madrid haurien estat per contacte de mucoses durant les relacions sexuals dels afectats, segons la conselleria. Els infectats evolucionen positivament i estan aïllats als seus domicilis. De moment cap ha necessitat assistència hospitalària. T’expliquem què és la verola del mico i com detectar-ne els símptomes.
Què és la verola del mico?
La verola del mico és una malaltia vírica d’origen animal poc freqüent que de vegades també pot contagiar humans. Segons el Centre de Control de Malalties (CDC, en les seves sigles en anglès) dels Estats Units, aquesta malaltia viral similar a la verola es va descobrir el 1958 en diverses colònies de micos destinades a la investigació científica. Malgrat el seu nom, hi ha diverses espècies d’animals que la poden transmetre –rates gegants de Gàmbia, lirons nans africans, esquirols i ratolins de quatre franges– i en realitat els grans reservoris de la malaltia són els ratolins silvestres.
El primer cas de verola del mico detectada en humans es va registrar el 1970 a la República Democràtica del Congo, quan es va trobar el virus en el cos d’un nen de nou anys. Des de llavors, s’han descobert casos de verola del mico en 11 països africans i en comptades ocasions s’ha detectat en altres continents, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A banda de la Comunitat de Madrid, el Regne Unit i Portugal també ha confirmat diversos casos.
Com es transmet la verola del mico?
El director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón, ha intentat tranquil·litzar la població assegurant que “no és probable” que hi hagi una “transmissió important” de casos, tot i que no ha descartat que es continuïn registrant noves infeccions. La verola del mico es considera una malaltia poc contagiosa entre humans i la seva transmissió és “limitada”.
Normalment, els casos que es detecten a Europa s’originen al continent africà pel contacte directe amb la sang, la mucosa, els líquids corporals o lesions cutànies d’animals infectats. De vegades, com és el cas de Madrid, les infeccions es produeixen a través dels contactes amb les secrecions infectades de les vies respiratòries, lesions cutànies o mucoses d’una persona infectada, tot i que també es pot contagiar a través del contacte amb objectes contaminats per aquestes secrecions.
Quins són els símptomes de la verola del mico?
La majoria dels símptomes de la verola del mico són similars als de la grip. Febre, mal de cap, inflamació dels ganglis limfàtics o dolor muscular i lumbar. La principal manera de saber que es tracta de la verola del mico és una lesió cutània que apareix uns dies després dels primers símptomes. És una erupció de pell de color rosat que surt primer a la cara i després s’estén cap a altres parts del cos.
La verola del mico és una malaltia autolimitada que no té tractament específic ni vacuna coneguda. La majoria de pacients es recuperen passades dues setmanes i en comptades ocasions pot convertir-se en una malaltia greu. Com passa amb la grip, l’únic que es pot fer és tractar els símptomes.
