El predecessor d’Argimon admet que s’ha “menjat amb patates” les primeres declaracions sobre Covid

Joan Guix creu que cal "assumir responsabiltats polítiques" per la gestió de la pandèmia a Catalunya, on hi ha hagut "falles estructurals molt greus"

L’exsecretari de Salut Pública, Joan Guix, ha trencat el seu silenci sis mesos després que abandonés el càrrec al·legant motius de salut. Ho ha fet en el marc de la lliçó inaugural de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Reus, recollida per la URV, on ha admès que s’ha hagut de “menjar amb patates” les seves primeres declaracions al voltant de la Covid-19. En diverses ocasions, Guix va dir a la premsa que la grip estacional era molt més greu que la Covid-19 i que li preocupava molt més.

Guix va dir que les seves primeres declaracions es basaven en el fet que “les experiències prèvies” al virus sorgit a la Xina tenien una evolució similar: “L’eclosió d’una malaltia en un lloc determinat però amb poca repercussió a la resta del món, com la grip A o l’èbola, per exemple”. És sobre aquesta experiència prèvia que es va elaborar un protocol i des de Salut, “pensàvem que estàvem preparats”, va explicar. “El problema nostre —va reiterar— era la grip estacional, que cada deu anys dona una fuetada, i la letalitat del SARS-CoV-2 era molt similar a la grip estacional i a la grip A”.

L’exsecretari de Salut Pública va utilitzar els termes tensió, confusió, impotència, improvisació i esgotament total per descriure com va sentir-se durant la gestió de la pandèmia fins al moment de la seva dimissió al maig. Guix va reconèixer que “va haver-hi prepotència perquè estàvem convençuts que teníem un dels millors sistemes sanitaris, però ni ens havíem recuperat de les retallades ni el nostre sistema és tan fort”.

Assumir responsabilitats polítiques

Per l’exalt càrrec de Salut és necessari que hi hagi conseqüències polítiques sobre la gestió. “Hi va haver falles estructurals molt greus i hem d’assumir les responsabilitats polítiques i personals”, va remarcar. El doctor, que va criticar la centralització per part de l’Estat, també va reclamar la despolitització de la gestió de la crisi de salut pública, la coordinació i consens de les administracions i l’existència d’un únic portaveu amb missatges clars i no contradictoris sobre les mesures a prendre i la quantificació del seu impacte.

Guix també va reconèixer el problema burocràtic per fer front a la crisi de la Covid-19, fet que alenteix la posada en marxa de solucions i recursos. El sistema de vigilància epidemiològica va ser insuficient per al volum de feina i els problemes burocràtics van fer retardar tres mesos l’autorització per a la incorporació de rastrejadors, va explicar. També va relatar que van col·lapsar els laboratoris i els sistemes d’informació: “Eren absolutament deficients: treballàvem amb excels i amb els informàtics a tota màquina per fer compatibles els sistemes dels centres sanitaris”.

En la seva intervenció, Guix també va recomanar la incorporació de científics de l’àmbit de la Psicologia, l’Antropologia i la Sociologia a la taula de presa de decisions per implementar amb èxit les mesures conductuals, no improvisar i analitzar els resultats de les mesures implementades, un replantejament industrial del país perquè no torni a haver-hi un desabastiment, redreçar el problema de recursos humans al sistema sanitari, i ser conscients que s’han perdut drets fonamentals pel camí per restaurar-los tan aviat com sigui possible.

La desescalada del juny: “Massa de pressa”

Guix també va criticar la desescalada que es va fer a Catalunya al juny: “Les darreres etapes es van cremar massa de pressa, i un 15% dels malalts i més d’un 40% dels contactes no complien ni amb l’aïllament ni amb la quarantena”.

Nou comentari