El vent atlàntic acaricia el rostre de dos turistes catalans que miren, embadalits, com s’erigeix la Catedral de la Sé d’Oporto, una de les joies de la ciutat portuguesa més visitada del país juntament amb la capital, Lisboa. Aquest any, a causa de les mesures tant d’entrada com de tornada als països d’origen que encara continuen vigent a bona part del continent europeu, Portugal ha rebut durant el mes de juliol turistes bàsicament d’origen espanyol i català.
I és que tot i que l’enquesta publicada per la Diputació de Barcelona el passat mes de maig sota el títol “Intenció de viatge a l’estiu dels residents a Catalunya”, en les que França, Itàlia i el Marroc eren les destinacions preferides per viatjar enguany, les restriccions sanitàries causades per la cinquena onada han provocat un canvi de plans en les destinacions més citades. El 42,8% dels catalans que hi van respondre van escollir la Unió Europea com el seu destí preferit, una opció que ha reculat molt davant del 77,1% dels que la van citar l’any 2020. La resta d’Europa, amb un 17,1% (11,1% el 2020), l’Àfrica amb un 11,6% (9,5% el 2020) i l’Amèrica Central amb un 9,2% (cap intenció l’any 2020) van ser les altres destinacions més citades pels viatges catalans aquest any.
Tot i que encara no hi ha dades oficials, la presència de catalans al país s’ha vist multiplicada enguany, especialment per la facilitat d’entrar per terra al país sense necessitat de presentar una prova PCR o un test d’antígens. “Aquesta temporada estem rebent molt poc turisme estranger, però la gran majoria provenen d’Espanya”, explica José Miguel Cancela, gerent del Danau Surf Center de la ciutat costera de Peniche, un dels enclaus més famosos del món per cavalcar onades.
La majoria dels treballadors dels comerços de Porto amb els que parlem coincideixen en el fet que des de la celebració de la final de la Champions League a la ciutat a finals de maig i el posterior brot de covid van ser un cop molt dur per a l’inici de la temporada d’estiu del país. “Hi va haver aglomeracions de gent sense mascareta pels carrers a totes hores i, quinze dies més tard, les conseqüències van ser terribles”, explica la Maria des de darrere de la barra del bar on treballa, just davant del riu Duero.
Tot i que es preveu una mala temporada, els turistes del país veí han pogut salvar d’alguna manera el que semblava un desastre majúscul degut sobretot a les restriccions que el mateix govern britànic i l’alemany imposava als seus ciutadans en cas de visitar el país. “L’any passat vam tenir molts alemanys, britànics i belgues durant el juliol, però aquest estiu només s’escolta parlar castellà a les tendes de lloguer”, explica sota una gorra mal encaixada i la cara plena de crema solar el Pedro Trileira, instructor de surf i windsurf a l’Xlife Surf School de Viana do Castelo, al nord del país.
Surf, platges i bon menjar
La regió de Portugal que ha rebut més turistes els darrers anys, juntament amb Lisboa i Porto, ha estat l’Algarve. Unes platges paradisíaques i una oferta d’oci completament adaptada al visitant la regió més sud del país ha estat un dels principals motors turístics del país. L’aglomeració exponencial de la zona, especialment pel fort augment de turisme britànic, ha fet que altres zones del país s’hagin adaptat a tots aquells nous visitants que fugen de les zones més concorregudes. La costa de l’Alentejo (al sud de Lisboa), l’Algarve més oriental i l’extrem nord del país han anat guanyant terreny i es comencen a situar com algunes de les zones més visitades durant la temporada d’estiu.
La gastronomia portuguesa, de gran qualitat a uns preus molt assequibles (fins i tot per a espanyols i catalans), és cada cop més un dels principals atractius turístics del país. Una cuina fonamentalment basada en la dieta mediterrània amb una gran influència de les espècies que provenen de les excolònies i una gran varietat de peix per la seva condició pesquera fan les delícies dels amants de la cuina. “El bacallà és el plat estrella del país. La seva importància econòmica, històrica i cultural es mostra en la infinitat de formes que tenim de cuinar-lo”, explica el Francesco, un cambrer d’un dels bar més mítics del centre històric d’Oporto, la Taberna San Antonio.
Una de les activitats que més ha crescut és el surf, un esport que fins fa menys d’una dècada només el practicaven els locals i fins i tot es mirava amb recel el visitant que es ficava a l’aigua amb una taula. “El turisme de surf ha explotat en els darrers anys i ha revifat econòmicament antics pobles de pescadors que fins ara no havien rebut ni un turista”, indica a EL MÓN Bruno Silva, gerent de la tenda de lloguer de surf i bicicletes Bicycle and Company, ubicada a Sagres. Les restriccions marcades per la COVID-19, la por de molts viatgers i la prohibició de la lliure pernocta en furgoneta o autocaravana des del mes de gener passat no estan contribuint al fet que l’expansió del turisme d’esports aquàtics acabi d’explotar tal com es preveia. “L’any passat vaig perdre el 90% de la meva facturació habitual i aquest any, si tot segueix així, potser arribo a perdre gairebé el 95%. Si l’any que ve estem en la mateixa situació hauré de tancar el negoci”, conclou Silva.
