Plataforma per la Llengua es queixa que els certificats sanitaris en català no serveixen per entrar a l’Estat

La regulació europea vigent marca que el passaport covid ha de ser en la llengua o llengües oficials de cada país membre

La Plataforma per la Llengua s’ha queixat aquest divendres que els certificats sanitaris expedits en català no serveixen per entrar a l’estat espanyol. El marc europeu que des del 14 de juny regula el també anomenat passaport covid estableix que aquests han de ser almenys en la llengua o llengües oficials de l’estat membre, i en anglès.

“En el cas espanyol, atès que el català no és una llengua oficial de l’Estat” no és vàlida per poder-hi entrar, lamenta l’entitat. Això obliga els viatgers procedents de l’estranger, inclosos els ciutadans catalanoparlants que tornen a l’Estat, a traduir documents mèdics, cas que els tinguessin en català. “És discriminatori que no puguin triar-la com una llengua de traducció vàlida”. Segons la mateixa Plataforma per la Llengua, en moltes ocasions, els interessats han d’assumir la traducció dels documents, perquè les autoritats dels països de procedència no sempre els expedeixen en una de les llengües cooficials de l’estat espanyol.

L’entitat remarca que el marc europeu vigent és la tercera norma relativa als certificats de vacunació, prova diagnòstica o de recuperació del coronavirus que exclou el català. Primer va ser la regulació del Ministeri de Sanitat, del 4 de juny, pels certificats sanitaris dels viatgers procedents de països o zones de risc per covid-19.

La segona, amb data del 8 de juny, va ser una ordre ministerial que regulava el control sanitari a les persones procedents de França que arribaven a l’Estat espanyol per via terrestre, i que establia exactament les mateixes obligacions i excloïa igualment el català.

Comentaris

    Claro claro 23/07/2021 9:57 am
    Vosotros que vuestro refugio es siempre la ONU! "Los Estados Miembros tienen distintos puntos de vista y suelen hablar en diferentes idiomas, por ese motivo la Organización ha adoptado seis lenguas oficiales: el árabe, el chino, el inglés, el francés, el ruso y el español. " APA ADEU!!
    fran bcn 23/07/2021 11:31 am
    NEGATIU,NEGATIVO,NEGATIVE, ostres que complicat, s'ha de ser molt garrulo mare de deu !!!!
    Boletaire 23/07/2021 12:29 pm
    Segurament que si són en francès, anglès, alemany, etc. no hi posen cap inconvenient.
    Doncs jo hem queixo: 23/07/2021 4:05 pm
    De que al meu ajuntament (Sant Just Desvern) a la recepció han posat una sudamericana que no té ni fave del idioma del país. No dubto que donar treball a ignorants culturals sigui una bona obra, però que li donin una feina que la pugui fer, i no hem soliviantin quan m'apropo a les meves institucions. PD Evidentment es un ajuntament manat per socialistes.!
    Per a: Doncs jo hem queixo: 23/07/2021 4:05 23/07/2021 5:28 pm
    Quan van arribar les onades migratòries dels anys 50 i 60, els catalans ens vam acostumar a canviar de llengua per educació. A la fi, el català no s'ensenyava a les escoles, molta gent era analfabeta etc.. Amb els anys, molts immigrants el van aprendre, el parlaven o si res més no, l'entenien. Els seus fills i sobretot els néts ja no van tenir cap problema perquè l'aprenien a escola i tenien l'avantatge de ser bilingües, cosa que facilita, per exemple, aprendre més llengües perquè un bilingüe sap que les estructures de cada llenguatge són diferents (no valen les traduccions literals) i també perquè es domina un àmbit fonètic més gran. Per exemple, la "x" catalana sóna similar a la "sh" anglesa, per dir-ne una. Molts catalans són descendents d'aquells immigrants i són families culturalment mixtes que enriqueixen la societat. Però hi va haver gent que es va fer el propòsit de no aprendre'n ni una paraula perquè no els hi donava la gana. Hi havia autèntica ràbia. Com si els veïns catalans tinguessin la culpa de que ells haguessin hagut de marxar de la terra dels latifundistes a buscar feina a un altre lloc. O bé eren funcionaris que l'estat ficava a llocs "compromesos", com la polícia o la seguretat social. Aquests venien amb el convenciment de la superioritat dels colonitzadors i, per descomptat, tampoc volien ni entendre el català. Dècades després d'haver aconseguit que tothom com a mínim l'entengui, el català torna a ser una llengua que, si a algú li dóna la gana, la pot menysprear, ridiculitzar i demanar-ne l'extinció. Amb xuleria! Ah, i no oblidem que "ells" seran sempre les víctimes i els "ciutadans del món" i que els que intenten evitar la desaparició d'una llengua perseguida durant segles, serem els dolents. Els "progres" estan fent una feina estupenda en aquest sentit, "hablando en español para que nos entendamos todos" Si jo fos empresari, petit, mitjà o gros, no contractaria ningú que no parlés català. Per això no cal ni fer grans manifestos, ni publicar-ho enlloc, ni escampar-ho. Simplement la gent sabria que a Catalunya "costa trobar feina si no parles català" Potser marxarien uns quants milers de ximplets i/o feixistes anticatalans. Aquells que fan l'esforç d'aprendre'l i respectar-lo, siguin del color que sigui o l'orientació sexual o les creences religioses que tinguin, seran sempre benvinguts.
    fat boy 23/07/2021 6:19 pm
    I els andorrans com s'ho fan?.

Nou comentari