La verola del mico ja acumula 84 casos a l’estat espanyol, nou a Catalunya i gairebé un centenar al conjunt de la Unió Europea. Per tal d’evitar nous brots d’aquesta malaltia, que és epidèmica a l’Àfrica, el bloc comunitari ha anunciat una compra conjunta de vacunes i antivirals en la qual participarà també l’Estat espanyol. Es busca controlar la malaltia, que està guanyant terreny en els últims dies. Tot i així, segons els experts consultats per El Món, la verola del mico no té perill de convertir-se en una pandèmia com la Covid-19, tot i que amaga altres perills, com ara una nova estigmatització del col·lectiu LGTBI.
El cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, insisteix a deixar molt clar que la malaltia es transmet per qualsevol tipus de contacte proper. Per tant, tot i que l’activitat sexual entra en aquest marc, no és l’única manera de contagiar-se del virus. “Es contagia per contacte amb secrecions respiratòries, lesions cutànies o amb material altament contaminat. No és una malaltia de transmissió sexual, però es pot transmetre per relacions sexuals perquè hi ha contacte proper”, explica Trilla.
Alerta per una nova estigmatització del col·lectiu gai
El doctor Trilla insisteix que tot i que la transmissió s’ha iniciat per un grup d’homes que mantenien relacions sexuals entre ells en una sauna madrilenya “no és ni una malaltia de transmissió sexual ni es dona només en aquest col·lectiu”. “És molt important que no s’estigmatitzi un col·lectiu com va passar amb la sida. S’ha de deixar clar que el risc està en la proximitat i no en l’orientació sexual de cadascú”, resol.
La dermatòloga Cristina Paradelo, de l’Institut Dermatològic Integral, assegura que el brot es podria haver iniciat en persones heterosexuals perquè “la qüestió no és l’orientació sexual sinó l’espai tancat que permet el contagi”. “Ha de quedar clar que el col·lectiu homosexual i LGTBI no té més risc que un altre, és molt perillós que s’estengui aquest missatge”, reitera abans d’afegir que per l’única raó que es podria pensar que hi ha major transmissió en el col·lectiu gai és que són “sociables” i “interactuen més”.
En aquest sentit, Xavier Vallès, epidemiòleg del programa de salut internacional de l’ICS, sosté que l’estigmatització d’un col·lectiu es un fenomen “freqüent” en moltes malalties infeccioses. “El fet que s’hagi introduït en el col·lectiu homosexual no té res a veure amb la naturalesa intrínseca del virus ni aquest discrimina per orientació sexual, però és un grup vulnerable pel tipus de comportament que té”, assenyala l’expert, que considera que això no és una discriminació d’aquest col·lectiu ni una manera de culpar-los.
La premsa, culpable de l’estigmatització per “morbo”
“Ja estan estigmatitzats per moltes raons, només faltava aquest virus”, continua Paradelo, que assenyala la premsa com la culpable d’aquesta estigmatització. “Hauria estat bé que no es fes pública la orientació sexual dels pacients. Medicament s’ha de registrar però de cara a fora no calia”, lamenta.
El passat 20 de maig el conseller de Sanitat madrileny, Enrique Ruiz Escudero, va explicar que l’origen del brot registrat a Madrid era una sauna gai. Posteriorment s’han anat confirmant més casos fins arribar a la vuitantena. L’habitual en aquesta malaltia és que els casos siguin importats de l’Àfrica, però en el cas espanyol es desconeix si el primer pacient havia tingut cap contacte amb aquest continent.
Paradelo: “Ha de quedar clar que el col·lectiu homosexual i LGTBI no té més risc que un altre, és molt perillós que s’estengui aquest missatge”
La verola del mico no portarà una explosió de casos com la Covid
Vallès assenyala que la verola del mico és una malaltia “poc transmissible” entre humans perquè és pròpia d’animals que viuen en condicions selvàtiques. “La taxa de transmissió entre humans és molt baixa i només per això ja es veu que difícilment esdevindrà una pandèmia”, explica Vallès. Afegeix que, a diferència de la Covid, aquest és un virus ADN, i per tant és molt estable i no produeix mutacions. “Difícilment es desenvoluparà una variant endèmica en l’home”, reitera.
Tot i així, assegura que hi haurà una transmissió sostinguda durant molt temps: “Aniran plovent casos durant els pròxims mesos, però no veurem una explosió com la de la Covid-19”. “Seria una sorpresa majúscula”, assenyala.
La variant del virus, la menys maligna
La ministra de Sanitat del govern espanyol, Carolina Darias, va notificar aquest dijous una vuitantena de casos confirmats a l’estat espanyol i 39 casos sospitosos amb un positiu en orthopoxvirus. El més important de la recerca que s’està fent a l’estat espanyol sobre la verola del mico és que ja s’ha aconseguit fer una seqüenciació del virus que ha confirmat que es tracta de la variant de l’Àfrica occidental, la “menys maligna” de les dues que es coneixen.
La verola del mico és molt diferent a la verola humana, la malaltia que més morts i discapacitats ha causat en la història de la humanitat. “La verola humana és la que més ens ha castigat, fins i tot hi ha mòmies egípcies en les quals s’han identificat lesions pròpies de la verola”, explica el doctor Trilla, que assenyala que en el cas de la verola del mico els símptomes són més lleus. “És una situació força diferent, per sort”, celebra. La verola humana s’ha aconseguit erradicar, mentre que la del mico té una afectació “petita” a l’Àfrica i “brots localitzats importats d’allà” que encara no preocupen les autoritats.
“Fins que no ha afectat gent blanca no ha importat”
Per la seva banda, Paradelo també descarta una nova pandèmia aquest cop amb la verola del mico com a protagonista. Assenyala que la malaltia es coneix des dels anys 70 i és “endèmica” a l’Àfrica. “Fins que no ha sortit i hi ha hagut gent blanca afectada no se li ha donat massa importància”, denuncia la dermatòloga. Explica que l’OMS sí que en fa un seguiment perquè és un tipus de verola que passa d’animal a humà, però insisteix que fins ara “mai se n’havia parlat tant”.
“El problema és que amb la gran mobilitat que hi ha avui en dia no es pot confiar que una malaltia estarà localitzada a un únic país o continent”, explica Paradelo, que afegeix que els casos que s’havien registrat fins ara fora de l’Àfrica eren importats d’aquest continent. La principal preocupació que hauríem de tenir, explica, és que cada vegada hi ha més malalties que passen dels animals als humans i els virus tendeixen a mutar cap a malalties noves, com ha estat el cas de la Covid-19. “Potser amb el temps la verola del mico pot agafar més importància, però és una malaltia amb una letalitat molt baixa”, assenyala. De fet, la letalitat fora de l’Àfrica és 0, mentre que allà està entre l’1 i el 10% per la falta de mitjans per combatre la malaltia.
La vacuna no serà generalitzada
El doctor Trilla assegura que no serà necessari vacunar tota la població per controlar aquesta malaltia. “La utilitat estaria més concentrada, tot i que encara està en dubte, si es fes als contactes estrets”, explica. Trilla assegura que s’està pensant en fer un rastreig dels contactes estrets dels contagiats, que serà molt més senzill que amb la Covid perquè n’hi ha pocs, i vacunar-los perquè no desenvolupin la malaltia. “Si se’ls vacuna en els primers quatre o cinc dies hi ha una probabilitat del 85% que no desenvolupin la verola del mico”, assenyala abans d’afegir que en cas que igualment pateixin símptomes aquests seran molt més lleus gràcies a la protecció de la vacuna.
La dermatòloga Cristina Paradelo coincideix amb Trilla i assegura que la compra conjunta de la Unió Europea “no està de més” però per ara la vacuna generalitzada “no té sentit fora del tercer món”. En canvi, creu que a l’Àfrica tindria sentit vacunar els casos primaris per protegir-los a ells i alhora evitar que s’exporti la malaltia a altres països. “Mentre està allà a ningú li importen els brots que puguin patir, però quan ens arriba aquí sí”, lamenta abans de concloure que una bona manera d’intentar erradicar el salt entre el mico i l’home seria vacunar “al lloc d’origen”.
