Científics rebaixen les expectatives sobre les pastilles de la Covid

Les pastilles per tractar la Covid en malalts que han donat positiu no són la panacea. Els científics comencen a rebaixar les expectatives que s’estan generant amb aquest medicament, almenys sobre la possibilitat fer-ne un ús massiu. Més enllà de la vacuna, que pretén evitar la malaltia o que el cos estigui més preparat per defensar-se’n en cas de contagi, la indústria farmacèutica ha anunciat els darrers mesos nous tractaments en forma de pastilla que han de servir per lluitar contra l’afecció i les complicacions que provoca. Als EUA, Joe Biden s’ha compromès a invertir en aquests tractaments, que han presentat Pfizer i Merck’s.

La pastilla de Merck’s ha estat aprovada per a ús d’emergència al Regne Unit. Un grup d’experts de l’agència reguladora dels EUA, la FDA, ha votat per donar suport a l’ús d’emergència del tractament: 13 experts hi van votar a favor i 10 en contra. L’EMA l’ha avalat. Algunes informacions apunten que en un país com els EUA, on hi ha una gran quantitat de persones no vacunades —només el 58% té la pauta completa—, aquests tractaments podrien ser molt importants per aturar els efectes de la Covid-19, però alguns experts consultats per EL MÓN rebaixen les expectatives sobre l’ús massiu.

El farmacòleg Joan-Ramon Laporte afirma que hi ha aspectes que fan que contempli les noves pastilles contra la Covid amb cautela. “Els assajos clínics s’han fet amb poca gent, amb només uns centenars de persones, i amb pacients altament seleccionats. Diuen que són pacients d’alt risc, però convindria saber com defineixen què és de risc”. Laporte apunta que les companyies “demostren que un medicament pot anar bé amb pacients d’alt risc, però després el promouen per a qualsevol pacient”.

De moment se n’ha aprovat l’ús per fer servir les pastilles en gent gran amb factors de risc i immunodeprimits, amb qui s’ha vist que el tractament és efectiu. Ara bé, Laporte creu que alguns missatges expressats per polítics i mitjans de comunicació pequen d’optimisme en dir que “serà un tractament per a tothom”. Laporte avisa que això “està per veure”. L’expert creu que l’assaig s’ha fet amb poques persones i per tant no se saben “els efectes indesitjats possibles i no podem saber si poden ser greus o no”. El farmacòleg creu que encara que un efecte secundari afecti una persona cada 10.000, el tractament no es pot fer servir de forma massiva. L’expert també recorda que els resultats els han anunciat les companyies i “no han sortit informes complets i aquesta seria la cosa més important”.

“Les pastilles no venen a arreglar el problema”

El cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona, Àlex Soriano, també veu amb prudència els beneficis de les pastilles que s’han anunciat. Aquest expert opina que és “una mala orientació d’entrada” enviar missatges a l’opinió pública dient que les pastilles seran útils per a les persones que no es volen vacunar. A més, cal tenir en compte que “les persones que no es volen vacunar no volen prendre pastilles de la mateixa companyia”. Així doncs Soriano creu que el primer que cal “combatre” és aquesta idea errònia: “Les pastilles no venen a arreglar el problema dels no vacunats, no és aquest el tema, primer la gent s’ha de vacunar i després també s’ha de vacunar”.

Soriano, defensor de la vacunació i de la tercera dosi, reconeix que persones vacunades també ingressen a l’hospital i que alguns d’elles, “moltes menys” que en el cas dels no vacunats, tenen pronòstic greu i fins i tot de mort. En general, tant la necessitat de llits d’UCI com la mortalitat és “molt més baixa” en els vacunats. El pronòstic, en canvi, és pitjor per a les persones grans amb altres malalties associades. És en aquest context que les pastilles poden resultar útils, afirma Soriano.

“Les pastilles poden servir en malalts que han rebut la vacuna”, especifica. “El benefici és important per al malalt vacunat, evidentment en el no-vacunat també és important per reduir el risc que acabi anant a l’hospital”, afegeix el doctor. Soriano remarca que les pastilles “són importants i necessàries, però no substitueixen la vacuna, que és el que reduirà els efectes negatius de la Covid; no seran suficients les pastilles per tallar la malaltia”, conclou.

Eficiència: xifres que ballen

Segons dades recollides per premsa nord-americana, el tractament de Pfizer tindria un cost de 529 dòlars i el de Merck’s 700, molt inferior al preu d’un pacient hospitalitzat, però més car que el preu de les vacunes, que costen al govern dels EUA al voltant de 20 o 30 dòlars cadascuna. La decisió del govern nord-americà d’invertir en aquests tractaments es va prendre abans que es conegués que en el cas de Merck’s la pastilla és menys efectiva que el que havia anunciat primerament.

Si a l’octubre havia dit que evitava el 50% d’hospitalitzacions i morts –en base a informació de 775 pacients–, el passat 16 de novembre va fer públic que aquest percentatge s’havia reduït fins al 30% en un altre estudi –en base a 1.443 pacients–. La pastilla experimental del Pfizer tindria un 89% d’eficiència, una diferència que podria dificultar la comercialització de Merck’s.

Altres tractaments

A part de les pastilles Merck’s i Pfizer com a tractament per a persones ja contagiades de Covid-19, les darreres setmanes ha tornat a l’actualitat el Ronapreve, un dels medicament que va fer servir Donald Trump per superar la malaltia. Aquest medicament va ser aprovat per la Unió Europea el 15 de novembre i la companyia farmacèutica que el promou, Roche, ha anunciat que farà estudis per comprovar si continua sent efectiu contra la variant Òmicron. Per ara no s’ha començat cap negociació amb el Ministeri de Sanitat pel seu finançament públic, segons una informació de l’agència Europa Press.

L’EMA ha obert la possibilitat de l’ús d’emergència del fàrmac, de forma que les comunitats autònomes poden posar-se en contacte amb Roche per fixar les seves necessitats. El Ronapreve ha estat un medicament que ha defensat l’epidemiòleg Oriol Mitjà. El Departament de Salut havia manifestat que estaria obert a adquirir-lo si veiés que li fés falta.

La Comissió Europea va autoritzar la comercialització de Ronapreve per al tractament de la Covid-19 en adults i adolescents (a partir de 12 anys i amb almenys 40 quilos de pes) que no requereixin oxigen suplementari i que tinguin un major risc que la seva malaltia s’agreugi. També es va autoritzar com a prevenció davant la Covid-19 en persones a partir de 12 anys i un pes mínim de 40 quilos, com a profilaxi prèvia o posterior a l’exposició al virus.

Fora de la UE, Ronapreve s’ha aprovat per utilitzar-lo al Japó i, de forma condicional, al Regne Unit i a Austràlia, i està autoritzat per a ús d’emergència o temporal en pandèmies en altres territoris, com ara els EUA, l’Índia i el Canadà.

A banda de Ronapreve, el Regne Unit ha anunciat l’aprovació d’un altre medicament que pot reduir el risc d’hospitalització o mort per Covid un 79%. Es tracta de Xevudy —també conegut com a sotrovimab—, que l’agència reguladora britànica ha aprovat per a persones majors de 12 anys amb símptomes de Covid.


Comentaris

    Aquest és e missatge real. Desembre 12, 2021 | 08:58
    El grafé i els nanochips s'han d'inocular, en pastilles no serveixen.
    Enganyar vs. periodisme Desembre 12, 2021 | 09:16
    "Científics"? Titular enganyós perquè porta a pensar en un article implícit "els científics", quan només són un parell d'opinions especulatives sense dades que les respaldin. Quant d'interès en promoure les vacunes d'ARN, quan precisament les dades demostren cada cop més la seva ineficàcia en paral·lel a riscos fins ara silenciats associats a la seva inoculació.

Nou comentari