El sistema d’e-consulta –consultes per internet– per accedir al personal mèdic del CAP va agafar una embranzida durant el confinament per la pandèmia de Covid de l’any passat, el 2020. Aleshores l’instrument, que ja existia d’abans, va fer una evolució a la força, quan moltes persones acostumades a les visites presencials ni el coneixien. Ara, després de cinc onades de Covid-19, els centres d’assistència primària van recuperant l’activitat presencial, però l’ús de les noves vies d’accés al personal sanitari com l’e-consulta, lluny de reduir-se, incrementa. Durant el segon semestre del 2020 es van fer 2.271.303 e-consultes, mentre que durant el primer semestre del 2021 se n’han fet 3.353.685, xifra que suposa un augment del 47,63%, segons dades del Departament de Salut facilitades a EL MÓN.
La doctora Mireia Sans, metgessa de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i directora de l’EAP Borrell de Barcelona, defensa l’e-consulta com “una via d’accessibilitat” que tenen les persones al personal sanitari “sense haver-se de desplaçar” al centre. Ara bé, la metgessa adverteix que “hem de tenir clar que l’e-consulta no serveix per a tot i aquest és el punt més important” d’una eina l’ús de la qual va en augment però que encara presenta alguns desajustos.
Els usuaris tenen clara quina és la funció de l’e-consulta? La doctora Sans fa una llista d’accions que considera ideals per explotar l’e-consulta i que poden estalviar moltes visites presencials al CAP: accedir a les dades més rellevants de l’historial mèdic i tenir accessibilitat al metge o la metgessa, a infermeria o al treballador social per a temes no urgents; un canal per fer un seguiment d’un tema que ja coneix el professional de la salut o bé temes puntuals com poden ser un canvi de tractament, preparar-se per a una prova, demanar analítiques de seguiment per al control d’una patologia crònica, informació general o un dubte.
Pel que fa als riscos de la bretxa digital, aquesta doctora reconeix que “sí que és cert que hi ha barreres” tecnològiques, però considera que són “molt menors del que pensem”. “El 90% de pacients tenen un mòbil i si tens mòbil tindràs accessibilitat, l’altra qüestió és si tens la competència, però crec que tots tenim capacitat d’aprenentatge”. Segons els càlculs de Sans, un 60% dels seus pacients, de totes les edats, utilitzen l’e-consulta. Aquesta metgessa nega que es tracti només d’un instrument al servei de joves: “Hi ha molta gent amb capacitat per fer-ho servir i els ajudem des dels CAPs, és un canal que no hem de descartar perquè l’única barrera és que una persona no pugui disposar d’un mòbil”.
Aquesta doctora creu que les crítiques a l’eina són minoritàries. “Sempre hi ha resistències al canvi amb eines desconegudes o bé perquè s’han hagut d’usar de forma forçada sense destriar bé les indicacions i l’ús que se n’ha de fer. Alguns pacients es pensen que és un xat, i no l’és”. Aquesta metgessa recorda que el temps per resoldre una e-consulta és temps ocupat del “temps d’altra gent”. Sans recomana doncs una mena d’autoregulació, per tal de pensar bé abans de fer servir l’e-consulta, si cal o no. La metgessa reclama un ús racional que no sobrecarregui de feina el personal dels CAPs. El que no pot ser, subratlla, és fer tot el que es feia abans més l’afegit ara de les consultories en línia. “És una eina molt útil i tots n’hem de saber fer un bon ús per no cremar-la”, afegeix.
L’activitat presencial pre pandèmia no tornarà
Aquestes noves modalitats de relació entre pacients i personal sanitari no han estat solucions temporals per la situació de pandèmia. El futur ja és aquí i serà així: la reducció de la presencialitat s’imposa. Aquest és el parer de la delegada d’atenció primària del sindicat Metges de Catalunya, Elena Bartolozzi. “No tornarem a l’activitat presencial pre pandèmia”, afirma rotunda. Els metges ja fan un cribratge telefònic per esbrinar si la visita que es demana requereix presencialitat o no. “Si es pot solucionar per telèfon ja està, això ja ho fèiem durant la pandèmia i continuem fent-ho”, remarca.
Si bé quan les onades van de baixada hi ha una recuperacio de la presencialitat, Bartolozzi recorda que això fins ara ha durat poc perquè, al cap d’uns dies, els contagis tornen a pujar, “i tornem a tancar-ho tot”. Ara, per exemple, hi ha la incògnita de la sisena onada o del nou embat de la Covid-19 després de la cinquena. Bartolozzi veu també molts avantatges en l’e-consulta per gestions que no requereixen presencialitat: “Obtenir certificats, fer petites consultes, renovar recepta que caduca, revisar un tractament; hi ha moltes coses per les quals l’e-consulta és útil i permet optimitzar moltes coses”.
Per aquesta representant sindical el problema que hi ha amb l’eina és que “quan dones oferta es multiplica la demanda” i aquesta en concret ha fet que moltes persones multipliquin les seves consultes al personal mèdic. “Això amb la pandèmia s’ha agreujat en tenir menys accés a la visita presencial”. Bartolozzi apunta, però, que a vegades els mateixos metges no han tingut temps de veure les consultes electròniques, de manera que aquesta via queda descartada per consultar urgències.
“És un isntrument útil, però la gent ha de saber que no serveix per a coses urgents; a mi mateixa una senyora m’ha retret que no li hagi respost una e-consulta, i li he hagut de respondre que no s’estiva al cas; em diu que és greu que no n’estigui al cas i li responc que ja ho sé”, relata Bartolozzi. També s’ha donat el cas de metges que han marxat de vacances sense deixar les bústies bloquejades i les consultes s’han quedat sense resoldre. És per això que aquesta metgessa reitera que l’e-consulta només s’ha de tenir en compte per a coses que no corren pressa i millor si ja s’ha pactat fer-ho servir abans amb el personal mèdic. A banda, Bartolozzi opina que cal assegurar que el personal sanitari tingui temps per respondre i resoldre els dubtes de les e-consultes.
Queixes de la gent gran
Mentre els professionals de la medicina veuen amb molt bons ulls l’e-consulta, entitats de gent gran consideren que alguns aspectes de la tecnologia els estan deixant enrere. El president de Federació d’Associacions de Gent gran de Catalunya (FATEC), Josep Carné, assegura en declaracions a EL MÓN que “hi hauria d’haver més acompanyament” a la gent gran en aquest àmbit. Carné creu, per exemple, que als CAPs hi hauria d’haver persones que orientessin aquells que tenen dificultats amb la tecnologia.
A banda, el president de la FATEC opina que el disseny dels programes hauria de ser “senzill” perquè les persones grans ho tinguessin tot més fàcil. Apunta la campanya de vacunació com un exemple de situació en què la gent gran ha tingut dificultats a l’hora de trobar cita a través d’internet. “Una cosa que sempre diem és que quan es fan programes no es consulta la gent gran, t’ho trobes fet, i ens agradaria poder participar en la creació, participar en proves per evitar problemes més endavant”, comenta Carné. Així mateix, assegura que hi ha un problema d’accessibilitat i que no tothom té internet a casa, de manera que als CAPs “hi hauria d’haver wifi gratuït”. “A Catalunya un 40% de llars amb persones de més de 65 anys no té internet”, destaca.
Tant Mireia Sans com Elena Bartolozzi consideren que la bretxa digital és un problema, però no justifica que s’aturi la introducció dels elements tecnològics en el sistema de salut. Les metgesses apunten a la capacitat d’aprenentatge de les persones, a l’ajuda que presten els CAPs a qui tingui dificultats i al fet que la gent gran acostuma a rebre ajuda també d’altres persones i familiars.
