Endesa iniciarà a partir de l’1 d’octubre els procediments de suspensió dels subministraments a famílies vulnerables amb factures endarrerides si els ajuntaments no paguen el 50% del seu deute. Així ho va anunciar l’empresa als consistoris corresponents a través d’una carta, enviada a principis d’agost. La companyia els exigeix el pagament de la meitat del deute acumulat i avisa que, en cas que l’abonament no es raelitzi, procedirà al tall del subministrament. La proposta no ha estat ben rebuda en alguns governs municipals, els quals asseguren que la llei de pobresa energètica impedeix talls si els serveis socials acrediten una situació de vulnerabilitat. “Aquestes persones no és que no vulguin pagar, és que no poden. Per això demanem que retirin aquesta carta, clarament amenaçadora, i es disculpin -ha assegurat l’alcaldessa accidental de Terrassa, Lluïsa Melgares, en declaracions a El Món-. Si l’empresa procedeix al tall dels subministraments, obrirem expedients i multarem“. La mateixa companyia havia anunciat, també a principis de mes, que assumiria l’altre 50% del deute de les famílies en situació de pobresa energètica per donar una solució abans de l’arribada de l’hivern.
Les entitats socials també es posicionen en contra de les exigències d’Endesa i asseguren que abonar-li la meitat del deute no és la solució. “Entenem que els municipis tenen una responsabilitat com qualsevol administració però si no es fa un veritable canvi, en dos dies això tornarà a passar. Les companyies volen marcar les regles del joc”, ha explicat a aquest diari Sònia Fuerte, presidenta de la federació d‘Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). La llei 24/2015 en contra de la pobresa energètica especifica que han de ser les administracons públiques qui garanteixin l’accés a subministraments bàsics.
Deutes que arriben al milió d’euros
Lleida va ser el primer consistori a pronunciar-se després de l’arribada de la carta. La capital del Segrià és el segon municipi que té més clients vulnerables amb deute (1.261), darrere de Barcelona (3.790) i seguida de Sabadell (826) i Terrassa (838). Des de la Paeria han assegurat que l’administració local no és la competent en aquests casos alhora que crida a una unitat institucional per fer front a les “amenaces” de la companyia i demana a la Generalitat que la lideri. “Nosaltres ens encarreguem de donar serveis socials, acompanyament, assessorament i suport, entre altres. El cost estricte del pagament d’energia no el podem assumir“, ha explicat a aquesta redacció l’alcaldessa accidental del municipi, Jordina Freixanet. “Hi ha consistoris que poden posicionar-se, però n’hi ha d’altres que no tenen la infraestructura ni les dimensions per fer front a aquesta exigència“, assegura Freixanet després d’afirmar que el Govern ha d’exigir a Endesa el pagament d’aquest deute.
Terrassa és un dels altres ajuntaments que ja ha assegurat que no pagarà els diners exigits per la companyia. “La llei diu que, si hi ha un impagament, s’ha de demanar un informe a serveis socials i si aquests indiquen que els clients en qüestió són vulnerables no els hi pot tallar“, ha afirmat Melgares. L’Ajuntament però, no ha perdut la voluntat de parlar. “Hem de seure tots. Endesa, la Generalitat i els ajuntaments. Tothom té interessos però hem de demanar responsabilitat social i corporativa a aquesta companyia que té tants de beneficis“, ha explicat l’alcaldessa accidental. Els ingressos que va aconseguir l’empresa l’any 2018 van superar, de fet, els mil milions d’euros.
Des d’Endesa expliquen a aquest diari que es va procedir a enviar la carta després que l’empresa es trobés en una “situació insostenible”. En total, les factures que ha presentat la companyia arriben als 21 milions d’euros i, en alguns municipis, la part que exigeixen als consistoris supera els 700.000 euros. La postura de la companyia és que el deute, encara que pertany a clients protegits, està en constant augment donat que la llei no atura les factures sinó que eximeix als clients vulnerables de pagar-les.
Els ajuntaments volen parlar
Al juliol d’aquest any, l’Ajuntament de Barcelona va sancionar a la companyia amb deu mil euros per tallar la llum a una família vulnerable amb tres fills al barri d’Horta, sense haver demanat abans l’informe de serveis socials. El maig del 2017 però, Sabadell va esdevenir una de les primeres ciutats a multar l’empresa. El companyia va haver de pagar onze sancions de deu mil euros: nou per realitzar talls sense demanar prèviament un informe de vulnerabilitat i, dos més per no avisar als ciutadans dels seus drets en relació a la pobresa energètica. Ara per ara, l’Ajuntament de Sabadell està estudiant la carta emesa per l’empresa, on els demana aproximadament mig milió d’euros per 826 contractes. “La hem posat a disposició de serveis jurídics -ha explicat a aquest medi l’alcaldessa accidental del municipi, Marta Morell-. No tolelarem que Endesa talli la electricitat a cap família vulnerable”.
Les despeses de l’Ajuntament de Terrassa en pobresa energètica i habitatge ja són molt altes per encarregar-se del deute acumulat, d’acord amb l’alcaldessa accidental del municipi. “La Generalitat ha d’organitzar una sèrie de reunions urgents entre municipis i empreses per evitar que es torni a repetir aquesta situació“, ha demanat Melgares. La voluntat del govern de Lleida també és engegar converses entre la companyia i les administracions competents però ha avisat que, si la Generalitat no ho promou, des del municipi no es quedaran de braços plegats. “No deixarem a cap família en una situació vulnerable”, ha etzibat l’alcaldessa accidental, després de demanar unitat municipal per part dels governs locals catalans. “Hem d’anar tots a la una per fer front a un problema que s’està produint a tot arreu”, ha conclòs.
Per una altra part, la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) demanen que sigui Endesa qui assumeixi la quantitat sencera del pagament. “Endesa té guanys milionaris que aconsegueixen fent servir les famílies com a monedes de canvi, així que no parlem de sobreviure -assegura Sònia Fuerte, presidenta d’ECAS-. Estem parlant de nens i nenes que a casa seva han d’anar amb anorac“. L’avís de l’empresa, titllat de coacció per l’ajuntament de Terrassa, també és rebutjat per ECAS des d’on afirmen que els interessos corporatius no poden primar sobre els socials. “Són famílies que dediquen més del seu 40% a despeses d’habitatge i subministraments. Davant aquesta situació és absurd tallar-li l’energia a totes aquestes famílies, estem parlant de drets i principis de protecció bàsics“, explica la presidenta de la federació.
Ajudes insuficients
Fonts d’Endesa expliquen que la companyia inverteix milions d’euros en lluitar contra la pobresa energètica. De fet, la companyia destina 15 milions anuals a finançar el Bo Social, una sèrie de descomptes que van des del 25 al 40% del cost de la factura per a persones vulnerables. L’empresa també ofereix l’opció de cofinançar al 100% les factures dels col·lectius identificats com a “vulnerables severs amb risc d’exclusió social” però segons dades de l’organització, només un 30% dels clients vulnerables han accedit a aquesta ajuda. Per una altra banda, segons un informe de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya -òrgan que reuneix una trentena de federacions i tres mil entitats socials- el Bo Social dista lluny de poder ser una bonificació totalment efectiva.
D’acord amb el document, el Bo Social només cobreix despeses d’electricitat mentre que hi ha famílies que fan servir altres tipus d’energia com el gas -butà, propà o natural- per escalfar-se. “S’incentiva l’ús d’aparells elèctrics que són menys eficients i més cars“, assegura l’informe. Un altre punt avisa que a l’ajuda poden accedir-hi col·lectius amb membres que no ho necessiten mentre que altres es veuen privats de sol·licitar-la, com és el cas de les famílies monoparentals. L’ajuda només considera aptes a les famílies nombroses sense tenir en compte la renda particular i deixa fora als grups monoparentals. La Taula també assegura que la càrrega burocràtica és excessiva i dificulta la identificació de potencials beneficiaris i, per una altra banda, també es queixa que el límit de kilowatts no canvia segons les estacions, la qual cosa obliga a les famílies beneficiàries a pagar igualment el consum a preu de mercat en èpoques com l’hivern on es fa servir més la calefacció.
