Consciència social, formació, temps lliure i agraïment per les oportunitats rebudes. Són els ingredients d’una fórmula infal·lible –tot i que no és l’única– perquè neixi un voluntari. I són la base de la personalitat de Ton Marimon, un santcugatenc jubilat de 72 anys que aquest dissabte anirà a dormir rebentat, però satisfet, després d’haver-se passat dues jornades dret en un supermercat recollint el que centenars de donants hauran entregat per al Gran Recapte del Banc dels Aliments. Després d’haver passat tota la seva vida professional treballant com a economista en diverses empreses, entre les quals una multinacional, ara pot entregar-se a la seva vocació de voluntari. Es considera un “afortunat” i vol “retornar a la societat” encara que sigui una part petita del que sent que ha rebut.
El Gran Recapte del Banc dels Aliments torna aquest divendres i dissabte, 25 i 26 de novembre, amb centenars de punts de recollida en supermercats de tot el país. És la catorzena edició d’aquesta iniciativa i Ton Marimon n’ha participat en vuit. El 2013 va ser el primer any que s’hi va apuntar com a voluntari i, des d’aleshores, ho ha seguit fent cada any. Subratlla que a ell no li ha faltat “mai res” i que hi ha alguna cosa dins seu que l’empeny a treballar per als altres. A més de col·laborar amb el Gran Recapte, també forma part d’Oxfam Intermón, al comitè de Sant Cugat del Vallès. Però això no vol dir que deixi de banda la seva vida personal, en una jubilació hiperactiva en què també assisteix a classes per seguir formant-se, viatja i dedica tot el temps que pot als seus nets.
Economista de professió, voluntari per vocació
Fa gairebé vint anys que viu a Sant Cugat. Està separat, té dos fills i una filla i uns quants nets. És economista de professió i voluntari per vocació. Ha treballat en diverses empreses de gran distribució, en fundacions socials i, durant molts anys, en una empresa elèctrica estrangera. Habitualment feia tasques de direcció financera, tot i que en algunes ocasions, “potser per casualitat”, va dedicar-se a les relacions laborals. Feia contractacions i recorda que en alguns moments es trobava en la tessitura de voler contractar a algú que “ho necessitava”, però no podia fer-ho perquè “no era el perfil que es buscava”. Porta el voluntariat a la sang, però quan era a la feina “ho havia d’oblidar”. Per això, des que es va jubilar el 2011, per davant d’una llarga llista de hobbies que també té ha triat el voluntariat.
Mentre treballava intentava ajudar de manera puntual, però des que es va jubilar, el voluntariat va passar a ocupar “una part important” del seu temps. “Jo sé que els meus fills n’estan orgullosos”. Quan en parla, ha de fer una pausa perquè s’emociona. El Ton sap que ha pogut transmetre aquests valors als seus fills i “ajuden amb el que poden”. Les criatures aprenen del que veuen a casa i “l’exemple és més important que els discursos”, afegeix.
L’orgull de la família i els valors que transmet
“M’emociono fàcilment”, avisa quan comença a parlar de la seva família. El principal hobby són els seus nets. Els dedica tot el temps que pot i és el seu fan número u quan els veu jugar des de les grades. Així i tot, té moltes altres aficions i temps de sobres per fer-les totes. “El dia té 24 hores, si en dormo 7 o 8, encara me’n sobren 16”, remarca. Cada any s’apunta a classes o cursos diversos com: d’anglès, d’art, de música, de geopolítica, d’història. És un apassionat dels viatges i de la fotografia i cada dia dedica una estona a llegir.
Qualsevol gra de sorra suma
Trobar voluntaris és un dels principals reptes del Gran Recapte cada any. “Tant de bo hi hagués excés de voluntaris”, però no sempre tothom està disposat a dedicar el seu temps, encara que siguin quatre hores, a causes com aquesta. El Ton sempre ha sigut coordinador en el punt de recollida. Fins ara el destinaven al supermercat del Centre Comercial de Sant Cugat. Aquest any, però, és al Caprabo de la Rambla del Celler.
Ser coordinador implicava que el Ton invertís els dos dies sencers de recollida a la campanya. De les 9 hores a les 21 hores. Dotze hores amb l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar la ciutadania sobre la importància del Gran Recapte. Quan arriba a casa la nit del dissabte, després de dos dies, està cansat, sí, però satisfet i orgullós per la feina feta de tot l’equip i per la reacció dels seus conciutadans.
L’any passat va ser un dels anys més difícils perquè no es feia recollida física d’aliments, sinó donacions econòmiques, encara sota les restriccions per la Covid. El Ton recorda que va haver de fer front a algunes crítiques de persones que deien que no sabien on anaven a parar els diners. Sobre això, defensa que “si algú que vol enriquir-se així, no triaria iniciatives com el Gran Recapte”. També es troba sovint que els diuen la protecció social “és feina de les administracions”. Sobre això, remarca que la campanya en general no pretén “suplir la feina que han de fer les administracions”. De fet, diu, “una cosa no treu l’altra perquè, nosaltres, el que fem és sumar”.
Pell de gallina en un supermercat
Si hi ha una cosa que dona sentit al voluntariat del Gran Recapte són històries que coneixen als punts de recollida i que els marquen. El Ton en té més d’una i, en recordar-les, s’emociona. Fa uns anys, quan ja portava unes hores recollint aliments al Carrefour del centre comercial de Sant Cugat, va entrar un home amb cadira de rodes. Va passar força estona fins que va tornar a sortir i es va apropar als voluntaris. Duia un carro ple a vessar de menjar. Una part per a ell i una per donar, van pensar. Però el que realment havia fet aquell home era omplir el carro per donar-ho tot al Gran Recapte. Entre la sorpresa, l’emoció i l’agraïment, els voluntaris van agafar el carro per començar a posar-ho tot a les caixes. “Jo ho vaig arribar a necessitar”, va dir l’home com a única explicació davant els voluntaris estupefactes. I va marxar deixant enrere un exemple de la importància d’ajudar quan la situació personal t’ho permet, perquè mai se sap què passarà demà. “Són històries que et marquen, però que et demostren que el que estàs fent val la pena”.
4 
