L’escriptor, advocat i director escènic Josep Maria Loperena ha mort aquest divendres a la matinada als 82 anys. Nascut a Alguaire (Segrià) el 1938, va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona i va ser director de teatre les dècada dels 60 i 70. A finals dels 70 va deixar la direcció teatral i va dedicar-se plenament a l’advocacia. Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va publicar llibres de dret i assajos sobre teatre. La seva obra més recent va ser la novel·la ‘L’espia del violí’ (Efadós), que va coincidir amb la publicació de ‘L’espia del Ritz’ (Columna) de Pilar Rahola, amb qui compartien el personatge de Bernard Hilda. Loperena va acabar interposant una querella criminal per plagi.
La querella de Loperena contra Columna, editorial de la novel·la ‘L’espia del Ritz’, així com la seva autora, Pilar Rahola, i el periodista Jordi Finestres -responsable del reportatge sobre Bernard Hilda que ‘Sàpiens’ va publicar el 2003- argumentava que Rahola s’havia apropiat del “seu” Bernard Hilda, un violinista real que va treballar a l’Hotel Ritz de Barcelona els anys 40 inclòs en la seva obra ‘L’espia del violí’ (Efadós) i que ell va ficcionar com a espia, malgrat que assegurava que “mai” ho havia estat. Per contra, Rahola defensava que el protagonista de la novel·la s’inspirava en les informacions publicades sobre el personatge real.
El debat de fons rau en el paper que va tenir el personatge real de Bernard Hilda. Per Loperena, tot el què s’incloïa en la seva novel·la ‘L’espia del violí’ és rigorós, a excepció del fet que Hilda fos un espia de l’MI6, que afirmava que havia estat una “invenció literària” pròpia.
Per contra, Rahola defensava que Bernard Hilda era espia, tot i que “mai va ser a Barcelona a fer cap missió ni va treballar per l’MI6”. La periodista manifestava que tot el material inclòs en l’obra publicada per Columna s’inspira en el reportatge de ‘Sàpiens’ publicat el 2003 per Jordi Finestres i hi incloïa referències com un article de Joan de Sagarra a ‘El País’ i l’entrevista que li fa Víctor Amela al violinista el 2003. En l’obra de Rahola, Hilda n’és el protagonista, mentre que en la de Loperena n’és un personatge secundari.
L’obra de Loperena, registrada des del 2011
Josep Maria Loperena va explicar que havia de publicar el llibre just abans de la pandèmia la seva última novel·la, ‘L’espia del violí’, que formava part d’un encàrrec de Columna de tres novel·les històriques sobre la Barcelona de la postguerra, de les quals l’editorial, finalment, només en va publicar dues: ‘La casa del fanalet vermell’ i ‘Ulls de Falcó’.
La tercera, ‘L’espia del violí’ (que ell, inicialment, va titular ‘La ciutat màgica’), no va arribar a veure la llum perquè Columna acabava d’incorporar-se a Planeta, que va decidir no editar-la. Amb tot, la va inscriure al Registre de la Propietat intel·lectual el dia 20 de maig de 2008. Una dècada després, l’editorial Efadós va decidir editar-la.
