La mobilitat està en el punt de mira de les administracions pels grans reptes socials que planteja, principalment els relacionats amb la descarbonització i la digitalització. Els actors implicats fa anys que analitzen com s’ha de construir la mobilitat del futur, una qüestió que la pandèmia ha fet que sigui encara més urgent. Després del confinament i els mesos de teletreball, la tornada a la normalitat ha evidenciat que la por al virus és molt present: han augmentat de manera significativa els desplaçaments en vehicle privat enlloc de públic. Això comporta un augment en les emissions de CO₂ així com un augment dels accidents de trànsit.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, 9 de cada 10 persones respiren aire altament contaminat. Les dades de l’Agència Europea de Medi Ambient apunten en la mateixa direcció i demostren que cada any a Espanya hi ha 33.200 morts prematures causades per la mala qualitat de l’aire.
La zona de baixes emissions, el primer pas
Les dades de vendes anuals de cotxes només a l’Estat espanyol mostren que hi ha un creixement anual del parc total d’un 4%. Això vol dir que en deu anys hi haurà un 50% més de cotxes a Espanya. Davant això, s’ha de buscar solucions per transformar les ciutats en espais pensats pels ciutadans i no pels vehicles. Per fer-ho s’han d’implantar polítiques i mecanismes que desincentivin el transport privat i acompanyar-ho d’inversions en transport públic. Es necessita, per tant, un canvi de paradigma en la gestió del trànsit urbà.
Aquest canvi passa, en part, per establir zones de baixes emissions (ZBE) que prohibeixin l’accés a les ciutats als vehicles més contaminants. De fet, recentment s’ha aprovat la Llei del Canvi Climàtic, que obliga els municipis de més de 50.000 habitants a instaurar zones de baixes emissions. La llei també recomana l’aplicació d’una taxa per contaminació o congestió. Els experts asseguren que la zona de baixes emissions és una de les mesures més efectives per rebaixar els índexs de contaminació a les ciutats, però cal anar més enllà per evitar la congestió de les ciutats.
El segon pas va en concordança amb el que demana la Unió Europea. És la idea de ‘qui contamina paga’ o ‘qui ocupa paga’. Es tracta d’una tarifació per a tots els vehicles que vulguin accedir a la ciutat o a una zona. Aquest pagament permetrà una major inversió en transport públic, incentivarà el canvi de vehicles més contaminants per uns altres que ho són menys i promourà l’abandonament del vehicle privat en favor del públic.
Els reptes i oportunitats a Catalunya
Amb tot, es fa evident la necessitat d’un canvi de paradigma en la gestió intel·ligent del trànsit urbà. Buscar solucions i models que ens permetin crear ciutats orientades al ciutadà, disminuint la congestió de vehicles, la contaminació i potenciant la creació d’espais destinats a la mobilitat sostenible, segura i saludable és el que fa Abertis mitjançant l’estudi La Mobilitat com a Servei (MaaS) a Catalunya: Reptes i Oportunitats.
Diverses entitats de mobilitat, públiques i privades, situades a Catalunya com ara AMB, Autopistas i Abertis Mobility Services (AMS), CARNET, RACC, Saba, Banc Sabadell i SEAT S.A. han fet les seves aportacions en aquest estudi desenvolupat per FACTUAL juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). A través d’un debat i co-creació amb diversos experts en l’àmbit local, nacional i internacional, l’estudi analitza totes les vies per implantar una mobilitat més sostenible i digitalitzada.
La mobilitat com a servei
La mobilitat com a servei (MaaS) és l’accés a diversos serveis de mobilitat -públics i privats- a través d’una aplicació digital. D’aquesta manera, l’usuari pot planificar, pagar i obtenir el seu tiquet de transport multi modal, tot a través d’un únic intermediari. Per tant, es tracta d’una manera d’unificar un gran nombre d’aplicacions que acostumen a tenir els usuaris als seus telèfons, connectant-les en una sola molt més eficient.
Però això no és tot, la MaaS és molt més que una aplicació de mòbil: suposa la possibilitat d’integrar en una base de dades conjunta tota la informació i serveis dels diferents operadors de mobilitat i, per tant, permet gestionar les polítiques de mobilitat de forma molt més integrada i eficient. És un instrument que pot propiciar una mobilitat més inclusiva i sostenible, situant l’usuari al centre de la proposta de valor. Per aquest motiu l’estudi s’està desenvolupant en col·laboració amb el conjunt d’actors implicats en la mobilitat, tots ells situats al país.
Proliferació de serveis de mobilitat
Aquesta forma d’accedir a serveis de mobilitat arriba en el moment adequat, ja que en els darrers anys han proliferat diferents serveis de mobilitat adaptats a les nostres ciutats. Per exemple, ha crescut l’ús de bicicletes, patinets, motos i cotxes compartits, a més d’opcions de transport a demanda. Coincideix amb el desenvolupament de la consciència climàtica de les noves generacions, que a més prefereixen la flexibilitat dels serveis canviant la propietat per l’accés.
La digitalització de totes les activitats quotidianes que s’ha viscut en els darrers anys no ha de deixar fora la mobilitat, pel que la Maas és una solució innovadora que compleix amb escreix tots els reptes que ja té la mobilitat. Tots aquests canvis tecnològics, socials i del mercat de la mobilitat s’han vist catapultats per la pandèmia, el que ha accelerat la necessitat d’adaptar l’oferta de transport al context de la “nova normalitat”.
A més, l’experiència a altres països demostra que cal aprofundir en la col·laboració publico-privada per tal de gestionar conjuntament les incerteses en el procés de desenvolupament de la MaaS, la solució de futur.
Un fòrum català per impulsar la MaaS
En aquest marc, l’estudi promogut per Factual i la UPC vol ser un espai obert de referència així com un punt de trobada regular per desenvolupar la MaaS. D’aquesta manera, en aquest fòrum s’ha de definir l’agenda estratègica per al seu desplegament, s’ha d’apostar per la cooperació i interlocució amb altres fòrums de mobilitat, econòmics i tecnològics -en l’àmbit nacional però també l’internacional- per compartir informació i fer un benchmarking continu. També es faran estudis monogràfics sobre l’estratègia d’obertura i gestió de dades d’aquest nou sistema.
A banda, s’organitzaran grups de treball ordenats per blocs temàtics amb què es podran debatre i produir informes sobre aspectes clau com ara la governança, els models de negoci, el marc legal i la gestió de les dades a la MaaS. D’aquesta manera es donarà impuls a un programa nacional de proves pilot amb especial èmfasi en la col·laboració público-privada. Es tracta d’aprofundir en els diferents reptes que es plantegen a l’estudi.
