Organitzacions de metges i metgesses de primària i professionals a títol individual han expressat els darrers dies la seva disconformitat amb el pla de vacunació que ha implementat Salut i especialment a causa de l’obertura de grans punts de vacunació com els de la Fira de Barcelona, que van presentar a la premsa la consellera de Salut, Alba Vergés, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El que en aparença és una actuació per la salut és, segons alguns metges, una font generadora de desigualtats que afecta principalment les classes més desfavorides, precisament les més afectades per la pandèmia a nivell sanitari i econòmic. D’acord amb diverses organitzacions i professionals de l’atenció primària, que han consensuat un manifest, la vacunació fora dels CAPs “és discriminatòria i ineficient”. Aquests professionals opinen que els coneguts com a vacunòdroms, als quals la ciutadania hi pot ser vacunada aconseguint cita per SMS, “crea greus problemes i disfuncions”. EL MÓN ha parlat amb diversos professionals mèdics per conèixer les raons per les quals consideren que els centres de vacunació massius externs als CAPs són una mala idea.
La presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FOCAP) i metgessa de família del CAP Besòs de Barcelona, Meritxell Sánchez-Amat, ha recordat que els CAPs són els llocs on cada temporada s’assumeixen les vacunacions infantils i la de la grip i defensa que el fet que la vacunació pivoti sobre la primària és perquè aquesta “garanteix l’equitat”. A més, apunta la doctora, si s’aposta perquè la primària gestioni la vacunació contra la Covid-19 és perquè “la citació als CAPs es fa per ordre d’edat i criteri clínic, i a nivell territorial es garanteix que tothom ho tingui més a prop”. Sánchez-Amat considera que el pla s’hagués pogut articular a través dels CAPs i si en algun hi hagués hagut problema d’espai se n’hagués pogut habilitar més en un lloc proper. Els professionals troben problemàtic que en els punts intermedis i punts AstraZeneca la programació de visites sigui per SMS: “La gent necessita accés a internet i correu electrònic, de manera que molta gent no hi pot accedir perquè o no té accés a internet o no té correu electrònic o no té la capacitat de fer-lo servir: la bretxa digital”.
Des de la FOCAP també veuen que aquest sistema de vacunació té afegit “un gradient per nivell socioeconòmic i capacitats” en detriment de “les classes desfavorides”, que a causa d’aquest funcionament “es vacunen més tard”. “Això no passaria si es fes a través del CAP”, remarca Sánchez-Amat. Aquesta metgessa assegura que malgrat que Salut digui que aquests vacunòdroms també s’han obert en altres països, se li pot replicar que “no tots els països tenen una xarxa tan potent de CAPs com la nostra, que arriba a tots els racons del territori”. Tenint en compte aquest aspecte, “per què hem de fer moure la gent si podem fer moure les vacunes per arribar a la gent?“, es pregunta Sánchez-Amat. “La nostra feina és molt de formigueta i no dóna grans titulars, ni imatges espectaculars, en canvi les masses vacunant-se al Camp Nou, lligant Barça amb Catalunya, és una imatge internacional, però a la pràctica no és salut per la gent”, afegeix la doctora.
La FOCAP també considera que la gestió del pla nacional de vacunació ha estat centralitzada des de Barcelona sense tenir en consideració la necessitat dels territoris. “El pla està dissenyat des de dalt sense preguntar als equips”, lamenta Sánchez-Amat, que apunta que “qui acaba fent la microgestió té poca capacitat d’incidència en les decisions”. Els metges de primària creuen a més que l’argument a favor dels vacunòdroms que serveixen per treure feina als CAPS no s’aguanta. “Fem una feina d’assessorament però no tenim informació —denuncia Sánchez-Amat—, no sabem ni els punts que estan oberts, quan van obrir la vacunació de la franja de 70 a 79 anys als vacunòdroms les infermeres que trucaven es trobaven que hi havia gent que ja tenia cita, per tant estem fent el doble de feina, és un pla que s’ha fet sense tenir en compte la feina que s’està fent”.
“Els més espaviltas es vacunen abans”
Moltes de les consultes que reben als caps és de persones desorientades que no tenen la capacitat per gestionar una cita per internet, explica Sánchez-Amat: “Hi ha gent que ve a la consulta amb el mòbil perquè els ajudin a apuntar-se, si s’hagués fet tot en base a l’atenció primària, que garanteix l’equitat això no hagués passat, però amb aquest sistema els més espavilats i amb més recursos es vacunen abans”. Aquesta metgessa apunta que aquest detall no és menor perquè això deixa a la cua les persones més desfavorides i encara que sigui per un període d’un mes i mig, “és molt de temps i et pots contagiar”. “Els afavorits, perquè tenen determinants socials més favorables, surten beneficiats, com sempre”, insisteix la presidenta de la FOCAP, que lamenta que “aquesta visió de l’atenció primària com a font d’equitat i redistribució de la riquesa s’obvia, no s’ha fet servir perquè no s’ha prioritzat l’equitat”.
El recurs dels vacunòdroms no és un fenomen exclusius de Catalunya. Els darrers mesos s’han vist imatges arreu del món de grans masses vacunant-se. Alguns metges creuen que els governs es copien els uns als altres en aquestes accions i que cauen en la necessitat de fer propaganda davant la ciutadania. En el cas de Catalunya, les fonts consultades coincideixen a manifestar que la xarxa de CAPs, tot i les retallades dels darrers anys, és molt bona i s’hagués pogut assumir la vacunació sense necessitat de fer servir grans espais. Albert Planes, metge de família al CAP de Folgueroles i membre del grup d’ètica de CAMFIC comenta en declaracions a EL MÓN que “els pavellons firals no estan preparats per fer activitat sanitària, és possible que en algun lloc d’aquests no hi hagi rentamans per rentar-se les mans, aquests locals necessiten una preparació i inversió en infraestructura per adequar la xarxa informàtica i per pagar jornades dobles al personal que vacuna, que és de primària”.
“Tenim feina afegida”
Planes troba que els avantatges de vacunar als CAPs és que són “centres sanitaris, la coordinació seria del mateix CAP, que vacunaria la població de referència, que li té una major confiança i ningú s’hauria de desplaçar vivint situacions ridícules com que a Vic s’hagi vacunat gent de Reus, o gent de Barcelona a Mollet”. Aquest metge considera que “no té sentit que la gent s’hagi de desplaçar” i, com la seva companya de la Focap, troba que amb els vacunòdroms no els han alliberat de feina: “Tenim feina afegida amb la que no ha comptat ningú i és que molta gent ens truca”. Al CAP on ell treballa, a Folgueroles, un poble de 2.500 habitants, poden arribar a rebre unes 25 trucades al dia preguntant per les vacunes.
Preguntat per EL MÓN, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha dit sobre les crítiques als vacunòdroms que ell és del parer que qui ha de vacunar és l’atenció primària, “i ja ho està fent perquè majoritàriament és als propis CAPs on es vacuna”. La franja de 60-69 anys es vacuna “principalment en punts propers a l’atenció primària”, els que Salut anomena punts intermedis, ha remarcat Argimon. Segons el doctor, aquests són punts que l’atenció primària “ja utilitza durant la vacunació de la grip”. Pel que fa als espais massius, com la Fira de Barcelona, el secretari de Salut Pública ha defensat que “van bé si arriba molta vacuna” per poder fer front “a la vacunació de persones més joves, que no estan tan acostumades a anar al CAP”.
4 
7 
