El sindicat Metges de Catalunya ha alertat aquest dimecres d’una situació “absolutament agònica” a l’atenció primària després d’anys de retallades i de la pandèmia. “Se’ns acaben les forces”, ha advertit Carolina Roser, metgessa de família i delegada del sindicat, després d’una concentració a la plaça de Sant Jaume amb motiu del dia mundial de la seva especialitat. L’organització reclama més recursos i millores en les condicions professionals de forma urgent davant de la sobrecàrrega de treball i calcula que faltarien almenys 1.000 facultatius a la primària per tornar a la situació d’abans de les retallades. El sindicat indica que en els darrers tres anys s’han triplicat les baixes per problemes de salut mental entre els metges de família.
El sindicat Metges de Catalunya ha advertit aquest dimecres en un manifest que els anys de retallades i la pandèmia del coronavirus han donat “l’estocada final” a un model de medicina familiar “basat en el baix cost” i “sostingut essencialment pel sobreesforç” dels professionals.
També reivindiquen que els resultats des de la reforma de l’atenció primària el 1984 han estat “extraordinaris” en termes de salut poblacional, amb una millora de l’esperança de vida i un alt grau de benestar social gràcies a la prevenció, seguiment i tractament de les malalties.
Ara bé, el sindicat sosté que l’especialitat mèdica més propera a la ciutadania “es manté en declivi” i assenyala que l'”abandonament progressiu” de la primària per part de polítics i gestors ha “enfonsat els CAP i els seus professionals”.
Entre els problemes que pateix la medicina familiar i comunitària, recull el manifest, hi ha la sobrecàrrega de les consultes; el dèficit de personal; el “menyspreu” dels gestors cap a l’autonomia dels facultatius; retribucions baixes i la manca de prestigi dels professionals. Per al sindicat, això ja era un “còctel perniciós” que la pandèmia ha convertit en “explosiu”.
Davant d’aquesta situació, demanen augmentar els recursos econòmics i humans; millorar les condicions laborals i retributives i confiança en els professionals. El manifest, titulat ‘Volem ser-hi’, recalca el paper dels metges de família davant de la covid-19 i reivindica el que han de tenir davant de les “seqüeles” de la pandèmia, sobretot per la seva proximitat i relació continuada amb els pacients.
En una atenció als mitjans de comunicació, Carolina Roser ha recordat que el 2018, amb un vaga que va durar quatre dies, ja van llançar un “crit de desesperació”, sobretot per la sobrecàrrega, i ha advertit que ara la situació és “insostenible”.
Segons el sindicat, les visites als CAP van incrementar un 10% el 2020 i, en el darrer trimestre de l’any, un 30%. El Servei Català de la Salut va indicar que l’activitat de la primària havia augmentat un 36% a l’octubre respecte al mateix mes de l’any passat -el CatSalut va recollir aquell mes les dades de com havia evolucionat l’activitat de la primària a tot Catalunya amb l’impacte de la pandèmia-.
“La gent claudica”
El sindicat també adverteix que mai fins ara els metges de família estaven tenint tantes baixes per estrès, ansietat i depressió. “L’estrès crònic fa que la gent claudiqui. Si em persegueix un lleó, puc córrer i fer el sobreesforç uns quilòmetres, però si he de córrer, córrer i córrer, quan arribo al quilòmetre 20, claudico. Els recursos adaptatius tenen un límit. I això és el que passa, que la gent claudica”, ha afirmat.
Sobre el relleu al capdavant del Departament de Salut per la formació del nou Govern, la delegada del sindicat ha assenyalat que l’atenció primària és un “tema de salut pública” que no hauria de dependre “ni del color del partit que governi ni de qui ocupi la conselleria”.
Vestits de negre i sense la bata blanca
A la concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb motiu del Dia Mundial del Metge de Família, hi han assistit uns setanta facultatius. Tots ells, vestits de negre per personificar la situació de dol en què es troba l’atenció primària, han deixat les bates blanques a les cadires per simbolitzar la falta de treballadors i de recursos econòmics que afecten l’especialitat. A la primera fila s’hi han deixat quatre cadires lliures en record dels professionals que han mort per la covid-19; els que estan de baixa per estrès, ansietat o depressió i els que han marxat a treballar a altres parts de l’estat espanyol i a l’estranger.
