La meitat de la publicitat que veuen nens i adolescents a França és de menjar poc saludable, segons un recent estudi de l’Agència de Salut Francesa que s’ha mostrat favorable a restringir la difusió dels missatges comercials sobre productes alts en greixos, sucre i sal, especialment en televisió, en horari juvenil.
Per a l’estudi recopila dades sobre la publicitat d’aliments HFSS a França els anys 2012, 2015 i 2018 i analitza el seu contingut en la televisió en tres franges horàries específiques, les fixades per a edats d’entre 4 a 12 anys, de 13 a 17 anys i majors de 18 anys.
Per a l’anàlisi calcula a més el perfil nutricional dels productes alimentaris d’acord amb les pautes de l’OMS i Nutri-Score, un esquema que classifica els aliments amb un codi de color que va des del verd fosc per als aliments “més saludables” al vermell fosc per als aliments “menys saludables”.
De manera complementària l’agència de salut va recopilar la despesa publicitària en tots els mitjans, més específicament, per als principals 20 anunciants de menjar, amb el resultat que l’any 2018 la despesa en publicitat per a negocis d’aliments, begudes i servei d’àpats en tots els mitjans del país va assolir els 1.100 milions d’euros, la qual cosa representa el 9,3% de tota la despesa estimada en publicitat per a aquest any.
D’aquests 1.100 milions d’euros, el 60% es va atribuir a la televisió i el 20% a internet; un 48% de la quantia van ser a més destinats a publicitar productes Nutri-Score D i E.
Entre els resultats, l’agència gal·la va descobrir que el 53,3% de la publicitat en productes Nutri-Score D i E va ser vista pels nens i el 52,5% pels adolescents. La meitat d’aquests anuncis publicitaris es van emetre a més en horaris de màxima audiència, entre les 19.00 i les 22.00 hores, quan un 20% dels nens i adolescents francesos es troben davant dels televisors.
Per categories d’aliments, va descobrir que fins a un terç de la inversió total publicitària d’aquest any la van concentrar les ressenyes comercials sobre el menjar ràpid, la xocolata i begudes ensucrades.
“Aquests resultats estan a favor de restringir la comercialització d’aliments de baixa qualitat nutricional, especialment en televisió, en els moments de major exposició de nens i adolescents “, ha assenyalat l’agència de salut gal·la a la llum de la seva anàlisi.
La seva regulació sobre la publicitat del menjar porqueria és més laxa a França davant d’altres països com Regne Unit, on les companyies d’aliments i begudes tenen prohibit promocionar productes HFSS en televisió infantil o en qualsevol canal de mitjans quan més del 25% de l’audiència siguin menors de 16 anys.
El seu control s’emmarca dins de la preocupació que suposa que l’obesitat s’hagi triplicat a tot el món des del 1975. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera, precisament, una causa determinant per a l’augment d’aquests índexs el consum excessiu d’aliments amb un alt contingut energètic, particularment aquells alts en greixos, sucres i sal.
El màrqueting i la publicitat d’aquesta mena d’aliments (HFSS per la seva sigla en anglès) és fonamental en la creació del que els experts diuen un “ambient obesogénico” que es troba en l’arrel de l’epidèmia mundial d’obesitat entre adults i joves.
El fet que els joves amb sobrepès siguin més propensos a convertir-se en adults amb sobrepès o obesitat, encoratja la idea que limitar l’exposició a la publicitat de menjar poc saludable a una edat primerenca podria ajudar a combatre l’obesitat en poblacions adultes.
A Espanya, la publicitat d’aliments destinada als menors de fins a 12 anys està regulada des de 2005 per un sistema d’autocontrol per part de les empreses (Codi PAOS), encara que alguns estudis revelen que la situació no difereix massa de la vista al país gal.
Un recent estudi liderat per investigadores de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sosté que la publicitat de productes poc sans, bàsicament refrescos i begudes ensucrades, ha crescut un 66% en els últims cinc anys a Espanya.
Un altre estudi de les mateixes universitats investigadores publicat a finals de 2019 va demostrar que els anuncis alimentaris més vistos per menors de 4 a 12 anys a Espanya són de productes d’escàs valor nutritiu. “Creiem que s’hauria de revisar el Codi PAOS, que pretén protegir als menors, perquè es vulnera contínuament. També s’hauria d’ampliar, ja que no té en compte el discurs i llenguatge dels anuncis, que pot confondre als nens atribuint qualitats als productes que no són certes”, afirmen els experts.
El ministre de Consum, Alberto Garzón, ja ha anunciat recentment que es reforçarà en profunditat el Codi PAOS davant el “clar consens entre experts i especialistes en nutrició sobre el fet que el sistema no està funcionant adequadament” perquè “la publicitat en alimentació infantil a penes té control”.
Per part seva, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) es troba treballant en una proposta de nou codi, més d’acord amb l’objectiu de regular la publicitat que efectivament reben els menors. La reforma presentarà com a principal novetat l’augment de l’edat per a elevar des dels 12 anys actuals a 15 la protecció i per a prohibir la publicitat d’aliments que Nutri-Score assenyali amb codi vermell.
