Una part fonamental de la comunicació s’ha perdut amb l’ús de la mascareta. Es tracta de la comunicació no verbal, la que en ajuda a interpretar el que ens diuen a través dels ulls gràcies als gestos, els signes o fins i tot la postura corporal. Segons alguns experts, les mesures contra la Covid ja estan afectant greument a les relacions interpersonals creant éssers humans cada cop més aïllats. La mascareta és una dificultat afegida i els que més estan patint els efectes són els nens més petits, que desenvolupen la parla i el llenguatge orfes d’una part important de la comunicació.
“La mascareta incideix perquè el nen deixa de poder imitar l’aspecte motor, pel que aprèn alguns fonemes només pel so i els desenvolupa malament”, explica Sylvie Pérez, professora del Màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC. Aquesta experta assegura que s’han detectat incidències en la consolidació de la parla sobretot pel que fa a la dicció i la pronunciació, però creu que es podran corregir amb logopèdia. “S’ha de tenir en compte que aquests nens han viscut situacions d’aïllament, de falta de contacte amb els altres i el sorgiment de moltes pors”, explica Pérez, que apunta que s’ha de tenir en compte la situació global dels nens i no posar el focus només en la mascareta. “Algunes de les pors han estat infundades pels adults, però els nens se les han fet seves i en alguns casos la mascareta els ha servit de barrera, com una mesura d’autoprotecció davant els altres”, afegeix l’experta.
Dificultats per consolidar la parla
Tot i que “fa anys que es detecta” que els més petits tenen dificultats per consolidar la parla, l’ús de mascaretes FFP2 i pantalla per part de les mestres és un obstacle més. “Les mestres han hagut de desenvolupar un llenguatge amb més gesticulació, potenciant el to i l’entonació, per ajudar als nens a comprendre-les tot i dur la mascareta”, explica Pérez.
Aquesta professora de la UOC assenyala que s’ha de diferenciar segons l’edat dels nens, perquè la incidència de la mascareta es registra en aquells que encara estan desenvolupant la parla. “Perquè un nen pugui parlar, primer ha d’haver desenvolupat un llenguatge intern i entendre la comunicació”, afegeix Pérez, que assenyala que per aquest motiu la Covid ha colpejat especialment els nens amb autisme o amb discapacitat auditiva.
Reforçar a casa el que es perd a l’escola
“El nen no té accés en horari escolar al model d’articulació correcte”, resol Andreu Sauca, professor de la UAB i metge expert en patologia del llenguatge. Tot i això, Sauca assenyala que “no és una anul·lació total”, perquè sí que el tenen a casa. “Si constatem que a l’escola hi ha aquesta limitació imposada per la Covid hem de ser conscients que cal fer un sobreesforç a casa per compensar-la”, explica aquest metge, que apunta que “tot depèn de com se li parla a casa i quina dedicació hi ha”.
Una de les maneres de treballar aquest aspecte a casa, explica Sauca, és per exemple aprofitar l’estona de llegir contes per practicar. “En lloc d’explicar-lo com ho fèiem tradicionalment, podem seure davant del nen i que es fixi en l’articulació per resoldre els seus dubtes per si mateix”, exemplifica Sauca.
“Si constatem que a l’escola hi ha aquesta limitació imposada per la Covid hem de ser conscients que cal fer un sobreesforç a casa per compensar-la”
Sauca assenyala que a les escoles la Covid ha causat una disminució de la comunicació no verbal, i per tant, “bidireccionalment s’ha perdut cert feedback amb l’alumnat”. “Cal tenir-ho en compte i adaptar l’atenció docent als aspectes comunicatius que permetin recuperar la interacció amb l’alumne”, afegeix.
Afectacions “no definitives”
Sauca considera que “no estem afectant la parla dels nens”, sinó “una part del model” que els donem per aprendre, però tot i això adverteix que si hi ha afectacions aquestes podrien tenir conseqüències. “Aquestes serien, per exemple, arrossegar coses que s’aniran resolent a un ritme diferent del que seria normal”, explica el metge, que apunta que aquestes conseqüències “no seran definitives, sinó que s’hauran de tractar”.
A falta d’estudis que suggereixin que la Covid portarà un retard en el desenvolupament de certs aspectes de la comunicació, els experts ja detecten a hores d’ara una frenada en el ritme de consolidació de la parla.
