El manteniment de les autopistes sense peatges que a partir de l’1 de setembre quedaran alliberades tindrà un cost per a cada català d’almenys 1 euro a l’any, ha explicat el conseller de Polítiques Digitals i Territori i vicepresident del Govern, Jordi Puigneró. Aquest és el cost que s’estima aproximat per a cada ciutadà de les autopistes “gratis” que un cop els peatges passin a millor vida la setmana vinent estaran a disposició de tots els ciutadans. Puigneró reclama ara a l’Estat 1.500 milions d’euros per rescatar les vies ràpides que quedaran amb el model antic a Catalunya, tal i com s’ha fet amb les radials de Madrid.
La Generalitat assumeix el cost d’aquest manteniment, a càrrec dels seus Pressupostos, mentre l’estat espanyol no defineixi el model de gestió que s’adoptarà. “Ho tenim estudiat, és assumible i factible”, afirma Puigneró. L’Estat s’ha d’ajustar a una directiva europea i té dos anys de marge a partir del gener que ve per fer-ho. El vicepresident considera el 31 d’agost “serà per a molts a Catalunya un dia històric” perquè el país “porta molts anys pagant peatges”. Diverses autopistes aixecaran les barreres i els ciutadans que hi circulin no hauran de pagar “el peatge deforma física amb em model que hi havia fins ara”, reitera Puigneró, que celebra la fi d’aquesta situació.
“Creiem que aquesta model era en certa manera una forma d’espoli, que feia massa anys que durava”, denuncia el vicepresident, considerant que el model suposa també un “greuge comparatiu en com s’han finançat i fet les vies d’alta capacitat a tot l’estat espanyol”, que ha aixecat protestes ciutadanes. El futur però és encara incert perquè no hi ha una definició concreta de quin model vindrà. Puigneró en aquest sentit es mostra taxatiu: “Els peatges com els hem entès fins ara, si és pel Govern de Catalunya, aquests peatges no tornaran, el finançament a partir d’ara del manteniment i futures inversions per la mobilitat haurà de ser un model diferent”.
Petició del traspàs de les infraestructures
El Govern ja ha demanat al govern espanyol el traspàs de les infraestructures d’alta capacitat estatals a Catalunya. “Els catalans ja les hem pagat de sobres”. Puigneró ha explicat que cal també homogeneïtzar el model amb altres vies d’alta capacitat que del país que són titularitat del Govern. Quant al futur, l’aposta de la Generalitat és la que marca la UE. La directiva europea marca que les vies d’alta capacitat s’han de pagar per ús i sota la premissa que qui més contamina més paga, recorda Puigneró. “Sabem el model que vol Catalunya, el que no sabem és el model que vol l’estat espanyol: l’emplacem a que defineixi el model que vol i com pretén finançar les vies d’alta capacitat a partir d’ara”.
El Govern rebutja posar sobre la taula cap model que impliqui que “els catalans continuïn pagant i els ciutadans espanyols no: aquest model s’ha acabat”. Al país quedaran quatre vies amb un model de peatge antic, que finalitza el 2036-2039. “Proposem que amb l’adopció del nou model, amb un termini dels propers dos anys, hi hagi la solució per tal que aquests quatre peatges quedin inclosos en el nou model”.
Puigneró planteja que el govern de l’Estat rescati aquestes vies tal i com s’ha fet amb les radials de Madrid, “rescatades amb 3.000-4.000 milions d’euros”. El vicepresident opina que l’import que suposaria aquest rescat seria d’uns 1.500 milions. “Això significa una desena part del dèficit fiscal que pateix anualment Catalunya, amb dos mesos podríem resoldre el rescat ràpidament, si no existís aquest dèficit”. El Govern aposta per sistemes com la vinyeta o altres solucions tecnològiques per fer efectiu el model que vol la UE.
Construcció de nous enllaços
A nivell pràctic, a partir de dimarts comencen els canvis. Un cop les barreres estiguin alçades els conductors hi hauran de passar a 30 km/h de velocitat. La Generalitat començarà obres d’emergència per treure els peatges (treball que finalitzarà el primer semestre del 2022) i canviar les senyalitzacions. Es calcula que el manteniment costi sis milions d’euros anuals. Per adaptar la infraestructura actual s’inverteixen 7,5 milions d’euros. A la zona del Maresme s’han fet diversos estudis per reconfigurar la mobilitat. Un dels treballs importants implicarà la descongestió de la Nacional II al seu pas per diversos municipis, convertint-la en una via urbana, comarcal i ciutadana, “molt més humana”, ha explicat Ricard Font, secretari general de Territori i Sostenibilitat. Totes aquestes obres de pacificació i construcció de nous enllaços es faran entre 2022 i 2026.
