El debat de l’avortament, a hores d’ara, és viu. Només cal veure el debat que hi torna a haver a l’Estat espanyol o als Estats Units d’Amèrica, o fins i tot a Catalunya amb problemes, per exemple, a Ponent on costava trobar facultatius que interrompessin l’embaràs. Sovint és un debat contaminat entre la política i la fe. N’hi ha que busquen trobar el camí del mig. Això és que deu inspirar el cap del Govern d’Andorra, Xavier Espot, que busca tirar endavant la llei de l’avortament en un debat intens, però passades les eleccions i amb certa, sinó complicitat, tolerància del Bisbat d’Urgell. Així ho indiquen els darrers moviments que haurien proposat al jurista Federico de Montalvo, de la Universitat Pontifícia de Comillas que comenci a redactar un avantprojecte de llei sobre la interrupció voluntària de l’embaràs amb encaix a la constitució andorrana. Un projecte complex, un veritable sudoku que pot grinyolar amb la carta magna andorrana. L’avançament electoral i la negociació en comissió poden ser les grans aliades del govern per tal d’intentar que el Bisbat miri cap a una altra banda.
De fet, Espot ha buscat la mateixa via que va dur a terme l’executiu andorrà per aprovar la llei de la reproducció assistida. Un text també complicat d’encabir en la constitució andorrana, però que va trobar una escletxa a través d’un esborrany del mateix Montalvo. De fet, aquest jurista comptava amb la benedicció eclesiàstica i que aniria amb cura amb respectar els límits i llimar serrells amb el bisbat. Se’n va sortir. De fet, la tècnica d’encarregar estudis jurídics a grans bufets és una pràctica habitual. Com exemple, l’ordre de fa tres setmanes pel que l’executiu ha encarregat al despatx Roca-Junyent l’esborrany de la legalització de la marihuana.
Un informe concloent
Tot això en un entorn polític i social que va començar de nou el passat mes de març, amb la reunió de la comissió específica creada per elaborar la llei de l’avortament. Sobre la taula, l’informe jurídic signat pels advocats Tomàs Gui Mori i Manuel Pujadas Domingo, de l’agost de 2019 i lliurat a l’oposició a principis d’enguany. Un document aprovat quan Toni Martí era cap de govern i, curiosament, Xavier Espot, ministre de Justícia, Interior i Afers Socials. Els juristes, sense entrar en debats polítics, concloïen en 72 pàgines a les que ha tingut accés El Món, que l’avortament seria “plenament assumible” i “constitucional” seguint uns criteris determinats amb una normativa que determinés “supòsits” o “indicacions” amb “garanties socials i mèdiques” seguint els exemples de la normativa espanyola o francesa. “Tot sense que sigui necessària la reforma constitucional”, sentenciava l’informe.
Amb aquest document com a punt de partida, Espot vol encetar el debat sense fer-ne gaire soroll. D’aquí l’intent de redactar un esborrany de la llei amb un jurista reconegut per part de l’Església. Si el copríncep Emmanuel Macron va alertar que en aquest debat era només en mans dels andorrans, el bisbe copríncep, Joan-Enric Vives, va amenaçar amb abdicar. Però Vives, ben connectat amb el Joan Josep Omella, cap de la Tarraconense i de la conferència episcopal espanyola i amb línia directa amb el Papa Francesc, ha rebaixat el to. Com a mostra, la seva visita pastoral a Ordino el passat mes de novembre, quan amb un debat públic encès, va pregar “evitar posar el bisbe contra les cordes”.
Macron, el que els andorrans decideixin
Macron, per la seva banda, va incidir el passat 15 de març, en el seu discurs en commemoració de la constitució andorrana, en el debat de l’avortament. De fet, en va parlar expressament com un senyal de modernitat i avanç social reclamat per la República Francesa. Unes paraules que topen amb el Bisbat que manté la posició absolutament contrària a la interrupció voluntària de l’embaràs. D’aquí que Espot jugui amb els temps, amb la data electoral i amb la tolerància del bisbat per ‘amorosir’ el debat i portar-lo pel camí de la discreció. Així la voluntat del Govern és mantenir a foc lent el debat de l’avortament, i sobretot que no surti dels marcs estrictament jurídics. Mentrestant, permetre al Bisbat que entri en el debat polític per la porta del darrera, a través del text de Montalvo, un jurista de plena confiança de la Mitra. Si a més, les eleccions s’avancen al desembre, Espot s’estalviaria arribar a la meta electoral amb una polèmica política i social esverada sobre l’avortament.
Si se supera desembre, i manté la majoria, Espot podria portar l’escomesa final de la llei, presentant una llei semblant a l’espanyola -en la que també va tenir força ascendència l’església catòlica-. És a dir, regulant uns determinats supòsits embolicats amb els drets fonamentals que abocarien al Bisbat a “deixar fer i deixar passar”. Fonts episcopals insinuen que no cal posar pel camí del pedregar la “institucionalitat” a Andorra per la política sobre l’avortament. En aquest sentit, recorden que a Espanya, tot i tenir el concordat amb el Vaticà regulat a la Constitució -única referència internacional de la carta magna espanyola- finalment es va arribar a un consens social i polític amb la tolerància de l’Església sobre tres supòsits bàsics.
Precisament és aquest exemple i el de la mateixa història constitucional d’Andorra. En detall, algunes veus del Govern proposen “recuperar l’esperit” constitucional. És a dir, crear un ambient i un context per idear una llei gestada amb el mateix esperit del “procés constituent”. Aprofitar una escletxa jurídica i constitucional, manllevar els supòsits -sobretot de la legislació espanyola- i redactar un text legal amb un jurista de confiança del copríncep episcopal seria l’estratègia per aprovar la regulació de l’avortament, sense escarafalls, i per la porta del darrera de la Constitució. Tot en el benentès que el Bisbat, si es queixa, ho faci amb la boca petita i molt simbòlicament.
