En els primers quatre mesos del 2021, la Comunitat de Madrid —on la gestió de la pandèmia per part del govern d’Isabel Díaz Ayuso està sent controvertida— ja ha tingut dos episodis d’excés de mortalitat: un entre el 10 de gener i el 3 de març i un altre entre el 14 i el 23 d’abril. Aquests dos episodis han acabat amb un total de 1.633 morts no esperades enguany, segons consta en el registre del Sistema de Monitorització de la Mortalitat diària (MoMo). Per la seva banda, a Catalunya, en el primer quadrimestre de l’any, s’ha registrat un únic episodi d’excés de mortalitat, entre el 29 de març i el 21 d’abril, amb 714 morts no esperades. El MoMo és un sistema de vigilància de la mortalitat diària per totes les causes a Espanya que utilitza la sèrie històrica de mortalitat dels deu anys previs. El seu objectiu, segons el seu web, és “identificar patrons inusuals de mortalitat i estimar l’impacte en la mortalitat de la població de qualsevol esdeveniment d’importància” per guiar l’acció en Salut Pública. El sistema està gestionat pel Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) i utilitza dades procedents de diverses administracions públiques, però fonamentalment de l’Instituto Nacional de Estadística (INE).
A la Comunitat de Madrid, d’acord amb els registres del MoMo, en el primer episodi d’excés de mortalitat, entre gener i març, es van observar 8.205 morts, mentre que les que s’esperaven eren 6.822, això suposa un excés d’un 20%, 1.384 en xifres absolutes. En el segon episodi, entre el 14 i el 23 d’abril, es van observar 1.336 morts i se n’esperaven 1.087. Això suposa un excés del 23%, 249 en valors absoluts. A Catalunya, entre el 29 de març i el 21 d’abril es van observar 4.911 morts, se n’esperaven 4.197, de manera que se n’han produït 714 de més, un 17% més de les esperades.
El passat 2 d’abril diversos experts consultats per EL MÓN coincidien a defensar que l’excés de mortalitat és un indicador que, si bé inclou totes les causes de mort, és el més apropiat per determinar quin ha estat l’impacte de la Covid-19 per territoris. Es tracta d’una idea que també han defensat investigadors de la Universitat d’Oxford a l’hora d’establir comparatives entre els Estats Units i Europa. En un article publicat pel Centre for Economic Policy Research de Londres, els investigadors Janine Aron i John Muellbauer defensaven, el setembre del 2020, que utilitzar l’excés de mortalitat “és la manera més rigorosa de comparar el nombre de morts de la pandèmia”. Els experts així ho creuen perquè l’indicador “compta les defuncions per totes les causes respecte al que normalment s’hauria esperat”. D’aquesta forma, s’evita deixar de comptar les morts per Covid-19 que no s’hagin notificat i les morts relacionades amb altres condicions de salut que s’han quedat sense ser tractades per culpa de la pandèmia. També es podrien corregir les morts atribuïdes a Covid-19 i que en realitat serien degudes a altres causes. “Les mesures preses pels governs i les persones poden influir en la taxa de morts —per exemple, les morts per accidents de trànsit podrien disminuir, però la taxa de suïcidi augmentar. L’excés de mortalitat captura el resultat net de tots aquests factors”, apunten Aron i Muellbauer.
Les dades són les dades, però potser no la realitat
L’excés de mortalitat, tenint en compte el que diuen els experts, pot servir per esbrinar si les dades sobre morts per Covid-19 que publiquen els governs en els seus informes s’aproximen a la foto real de la situació. En el cas de l’estat espanyol, cal tenir en compte, però, que per cada territori hi ha dues xifres oficials de morts: les que informen els governs autonòmics i les que comunica el Ministeri de Sanitat (a partir de les dades que obté de cada comunitat). Els criteris són diferents i els balanços també, cosa que de vegades genera confusió. En el cas de la Comunitat de Madrid i Catalunya, les dades dels governs autonòmics difereixen de les que dona diàriament el govern espanyol perquè en els seus informes les dues autonomies no només sumen els casos Covid-19 diagnosticats i morts en hospitals, sinó també les dades de les funeràries, una part que Sanitat obvia en els seus informes. Sanitat només té en compte els casos Covid diagnosticats que acaben morint.
Un cop identificats els episodis d’excés de mortalitat, tant a Madrid com a Catalunya es pot fer l’exercici de comprovar si aquest excés de mortalitat registrat pel sistema MoMo es visualitza en els informes oficials de situació de la Covid-19 que els dos governs i el Ministeri de Sanitat han publicat en aquests períodes.
El cas de Madrid
El primer episodi d’excés de mortalitat a Madrid va del 10 de gener al 3 de març. Segons el MoMo, en aquest període s’han produït 1.384 morts no esperades. Com que la Covid-19 és l’únic factor nou que pot explicar aquest augment inesperat, s’entén que bona part d’aquestes morts tenen com a causa el nou virus. Però de quantes morts es va informar en aquest període en els informes oficials? Si es consulta el registre d’informes diaris de la Comunitat de Madrid, el 10 de gener havien mort per Covid-19, des de l’inici de la pandèmia, 19.729 madrilenys. En l’informe del 3 de març, el balanç ja puja fins a 22.568 morts, de manera que el govern d’Ayuso va informar en aquest període de 2.839 noves morts. L’altra font, la del Ministeri de Sanitat, en canvi, ofereix una xifra diferent: l’informe de l’11 de gener (no hi ha informe del dia 10 perquè era diumenge) publica un balanç d’11.996 morts, mentre que el del 3 de març en notifica 14.015: és a dir, un incremente de 2.019 morts en aquest període. Les xifres dels informes dels governs no quadren amb les de l’excés de mortalitat del MoMo que, en principi, serveix per corregir els factors que distorsionen fer el còmput de la fotografia més real.
Pel que fa al segon episodi de mortalitat a Madrid, del 14 al 23 d’abril, el MoMo comptabilitza 249 morts de més. En aquest període, el govern d’Ayuso notifica 156 noves morts (tenint en compte que el 14 d’abril el balanç estava en 23.493 morts i el 23 d’abril en 23.649). Aquesta xifra s’aproxima a les noves morts notificades per Madrid per part del Ministeri de Sanitat, 136 (l’informe del 14 d’abril mostra un balanç de 14.769 defuncions i el del 23 d’abril de 14.905, és a dir 136 més). En resum, les xifres oficials no semblen estar alineades amb el que diu el MoMo, segons el qual entre els dos episodis d’excés de mortalitat a Madrid s’han produït 1.633 morts no esperades, mentre que en els informes d’Ayuso afloren en aquests períodes 2.995 morts i en els de Sanitat 2.155. Incomprensiblement, hi ha més morts de Covid segons els dos governs –tot i que amb xifres una mica diferents– que no pas excés de mortalitat respecte el que s’hauria esperat sense una pandèmia.
El cas de Catalunya
Què passa en el cas de Catalunya? Segons el MoMo, entre el 29 de març i el 21 d’abril es va produir un excés de mortalitat amb 714 morts no esperades. En els registres públics del Departament de Salut consultats per EL MÓN (a data 26 d’abril) a través del portal Dades Covid, en aquest període es van notificar 424 morts. En canvi, pel que fa als informes del Ministeri de Sanitat, afloren a Catalunya en el mateix període 674 defuncions (en l’informe del 29 de març el balanç era de 13.243 i el 21 d’abril de 13.917). En aquest cas, les xifres de Salut no s’ajusten al balanç del MoMo, al qual s’aproxima més el recompte de Sanitat, però es tracta de xifres inferiors a l’excés de mortalitat, i no al revés com passa a Madrid.
Què diuen els informes del 2021 sobre els morts que hi ha hagut?
La disparitat i manca de congruència de xifres segons el filtre que se li aplica aixeca molts dubtes sobre si els còmputs sobre morts corresponen amb la realitat. Això també passa si es revisen els morts notificats en els informes apareguts aquest 2021 de les diferents fonts disponibles. Des del primer informe del 2021, que en el cas del govern de la Comunitat de Madrid porta data del 2 de gener, fins al del 24 d’abril, s’han notificat 4.134 morts per Covid-19 (en l’informe del 2 de gener hi havia un acumulat de 19.515 morts i en el del 24 d’abril 23.649). La xifra, però, és superior als morts que apareixen en els informes del Ministeri de Sanitat per al mateix període. Els informes de Sanitat publicats entre el 4 de gener (el primer aparegut el 2021) i el 23 d’abril (no hi ha informe del 24) notifiquen 3.071 morts a Madrid (és la diferència que hi ha entre el balanç de l’informe del 4 de gener, 11.834 morts, i el del 23 d’abril, on hi figuren 14.905 defuncions). Ayuso surt afavorida en el balanç de morts del Ministeri de Sanitat, que li resta 1.063 defuncions.
En canvi, no passa el mateix amb els informes del 2021, comparant els del Ministeri de Sanitat i amb els de la conselleria de Salut de Catalunya. En el cas català, en els arxius del portal de Dades Covid, entre el 2 de gener i el 24 d’abril afloren 4.314 morts per Covid-19. Els informes de Sanitat del 2021, en canvi, pinten un altre balanç: en aquests informes afloren 5.221 morts, 907 més dels que apareixien a Dades Covid el dia que es van recollir les xifres per a aquest article (el 26 d’abril). L’informe de Sanitat del 4 de gener del 2021 adjudica a Catalunya un balanç de 8.733 morts i el del 23 d’abril 13.954.
4 
