S’estima que gairebé nou-cents milions de persones al món tenen una dieta considerada pobra o insuficient. Alhora, un terç de la població del primer món pateix obesitat. Aquesta situació tan irregular tindria solució si els hàbits de consum canviessin i s’evités llençar tanta quantitat de menjar.
Segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), un terç de tots els aliments produïts a nivell mundial es malbaraten. Si apropem el focus a Europa, les dades mostren que vuitanta vuit milions de tones d’aliments són llençades a les escombraries quan encara són aptes per al consum. Malgrat que a Catalunya un 58% del malbaratament correspon a les llars, el centre d’atenció està als restaurants.
Amb l’objectiu de prevenir les pèrdues alimentàries per evitar la sobreproducció i els residus en què es converteixen els excedents, el Parlament ha aprovat la llei sobre la reducció del malbaratament. Batejada com a ‘llei del túper’, obligarà els restaurants a informar els clients sobre la possibilitat d’endur-se de manera gratuïta tot el menjar que no consumeixin en una carmanyola que l’establiment ha de facilitar gratuïtament. Aquest servei, a més, haurà de ser publicitat a la carta del restaurant. “Als restaurants serà obligatori que es mostri a la carta i a la gent que pots endur-te el que no consumeixes. Així, es perdrà la vergonya i ajudarem a conscienciar les persones que aquest és un problema”, afirmava Raúl Moreno, ponent de la llei en nom del grup parlamentari del PSC.
La nova normativa afectarà tots els agents de la cadena alimentària que facin la seva activitat a Catalunya. L’administració pública tindrà la obligació de divulgar accions de sensibilització per donar a conèixer la quantificació, les causes i el moment en què es produeixen les pèrdues. Les empreses hauran d’establir un pla de prevenció de les pèrdues per reduir, mesurar i informar anualment sobre la quantificació del malbaratament alimentari. A més, s’haurà de promoure el consum de productes de temporada, de proximitat i ecològics així com la venda d’aliments a granel.
Vidal Aragonès, del grup parlamentari CUP, valorava així l’entrada en vigor de la nova llei: “És un pas endavant, però no hem d’actuar només envers els efectes que provoca el malbaratament, sinó en relació amb la causa”. Montserrat Fornells, diputada d’ERC afirmava també que es tracta d’una llei que “ens interpel·la a tots per assolir els objectius que tenim com a país”.
Per què llencem gran part del que comprem? Els estudis demostren que aquesta mala pràctica es deu a la falta de conscienciació, la poca planificació de les compres i la confusió entre data de caducitat i data de consum preferent. Les pràctiques deslleials entre els diferents agents de la cadena alimentària també estan al darrere dels milions de tones que es perden cada any.
Les pèrdues alimentàries tenen grans efectes en les persones, però també en el planeta. Per produir la quantitat de menjar que requerim es perd diversitat biològica i hi ha un excés d’ús d’aigua potable i d’energia. A això se li suma la gestió dels residus que es produeixen quan rebutgem menjar. En definitiva, amb el malbaratament alimentari s’agreuja el canvi climàtic.
L’espigolament, una pràctica que consisteix en la recollida de fruites i verdures que han estat descartades del circuit comercial, és un dels punts importants de la nova llei. Amb l’espigolament es redueix el problema del malbaratament, ja que tots aquells aliments que no es poden vendre es recullen i es distribueixen a organitzacions sense ànim de lucre que els fan arribar als més desafavorits. Així, afavorir l’espigolament és reduir el malbaratament de molts productes que no entren al circuit comercial perquè tenen desperfectes, defectes estètics o pels excedents.
