L’avantprojecte de Llei del Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), la tramitació del qual va iniciar el govern espanyol el mes de desembre passat i que es va aprovar ahir en el Consell de Ministres, continuarà generant polèmica, a nivell empresarial i polític, per les aportacions que hauran de fer les petrolieres i gasistes especialment, però també per com repercutirà en els clients la nova factura.
I és que ja hi ha molts partits i territoris que denuncien que la nova llei suposarà una transferència de rendes des de les comunitats i províncies de l’interior d’Espanya a les zones de costa, de sol i platja, i les illes. És a dir, que els clients de zones més fredes, de l’interior de la península com per exemple Terol o Sòria, pagaran la ‘factura’ de la reforma energètica per ser territoris amb més consum de gas i carburants, que són les energies que augmentaran el seu preu perquè es rebaixi el de la llum.
Aquesta desigualtat la confirma fins i tot l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que ha estat un dels inspiradors d’aquesta reforma.
En un dels seus últims informes el IDAE realitza una comparativa del consum de gas al país prenent com a zones principals la de l’atlàntic-nord, la mediterrània i la continental. Les dades conclouen que el consum mitjà de gas en la franja del cantàbric és de 7.143 kWh de mitjana per llar, a l’Espanya interior aconsegueix els 10.511 kWh per llar i en la mediterrània i les illes es queda en 6.233 kWh.
La conclusió és que les províncies de l’interior, les més fredes, consumeixen un 68% de mitjana més de gas que les de costa i les illes. Per tant, el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric que, segons la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, “permetrà reduir almenys un 13% en la factura de la llum dels consumidors elèctrics”, en realitat ‘penalitzarà’ als territoris que més gas i combustibles consumeixen.
En aquests territoris d’interior és més necessari, per les condicions demogràfiques i pel clima, l’ús de combustibles per a calefacció. A més, també està el condicionant que, en els entorns rurals, per les menors alternatives de mobilitat, la dependència de combustibles és major que en les zones urbanes.
El clima més suau en zones costaneres i les illes fa que l’ús del gas per a calefacció (el que més notarà el cop en la factura) sigui molt de menor. En canvi, sí que s’utilitzen més electrodomèstics com l’aire condicionat que consumeixen electricitat. En aquest sentit, hi ha partits com el PNB que condicionen el seu suport al Govern sempre que l’impacte sobre el gas es redueixi, ja que el País Basc és una de les zones d’Espanya més gasificades tant en el domèstic com en l’industrial.
També, des de Terol Existeix, han posat en la palestra l’impacte territorial que tindrà la llei. El seu portaveu en el Congrés Tomás Guitarte ha assegurat en la Comissió sobre Transició Ecològica celebrada al gener que la mesura penalitza a l’Espanya interior i rural. “Hi ha una absència dels criteris territorials en les polítiques del ministeri en relació amb l’energia. Sembla que el territorial no tingués res a veure, quan realment és un aspecte fonamental. Si apliquem els seus criteris, veiem que la presència de les seves disposicions potenciant l’electrificació i fent decaure els consums sobre gasoil i gasos liquats divideix Espanya en tres àmbits territorials, on se sofrirà de manera molt diferent”.
“Els reials decrets”, afegia, “no són innocus, tenen una distribució territorial. El que estan tramitant en aquest fons nacional potència al Mediterrani, potència les zones on es consumeix electricitat enfront de les zones interiors, que no han tingut més obligació que recórrer al gasoil i als gasos liquats perquè el pes específic de la calefacció és tan potent que fer-ho amb suport elèctric és inassumible per a les seves economies. Per això, insistim sempre que s’ha d’avaluar el procediment legislatiu que es realitzi també amb un criteri territorial, perquè aquesta no avaluació és el camí que ens ha conduït fins a la situació actual d’aquestes grans diferències entre diferents parts d’Espanya”.
11 
14 
