En els últims anys, s’ha incrementat enormement el nombre de persones que utilitza tovalloletes humides, no només per a la higiene de nadons, sinó també d’adults, o per netejar banys, pantalles, mobles… El problema sorgeix quan l’ús de les tovalloletes s’equipara al del paper de vàter i es llencen indiscriminadament al vàter. Un hàbit inadequat que està passant una costosa factura tant a nivell econòmic com mediambiental.
Segons una anàlisi de l’OCU, el paper higiènic es desintegra en l’aigua gairebé per complet (95%), mentre que les tovalloletes humides només es desintegren un 36% al cap de dos dies en l’aigua. Actualment, s’aboquen tones de tovalloletes humides als vàters, fet que causa nombroses obstruccions a la xarxa de clavegueram i dispara el cost de tractament de residus a les plantes depuradores.
No es tracta pas de deixar d’utilitzar tovalloletes humides, però sí de racionalitzar-ne el consum, i sobretot, dipositar-les sempre en una paperera. Aquests productes contenen fibres sintètiques i substàncies que impregnen el teixit (conservants, hidratants, etc.), de manera que no desapareixen de l’ecosistema amb la mateixa rapidesa que el paper de vàter. Quan les fibres sintètiques de les tovalloletes passen a l’aigua residual, es contribueix a la contaminació dels ecosistemes amb microplàstics. Així, segons l’Institut Espanyol d’Oceanografia, un de cada sis peixos comestibles conté microplàstics a l’estómac.
Amb l’objectiu de conscienciar la població del problema, el 2016, Aigües de Barcelona va iniciar la campanya “Stop tovalloletes al vàter” en cinc municipis del Baix Llobregat els residus dels quals es tracten a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) Gavà-Viladecans: Sant Boi de Llobregat, Gavà, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Castelldefels. S’hi van dur a terme accions en bars, restaurants, escoles i mercats municipals, així com sessions de sensibilització, i s’hi van repartir més de mil papereres de bany.
Aquesta iniciativa ha demostrat tenir un efecte positiu, ja que en només un any l’acumulació de residus a l’EDAR Gavà-Viladecans es va reduir significativament, amb la qual cosa l’impacte mediambiental també va disminuir: es va passar de 265,22 tones de residus de desbast (procedents del pretractament) en els primers nou mesos de 2016 a 244 tones en els primers nou mesos de 2017.
En una segona fase, la campanya es va llançar l’any passat en els municipis de Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet i en tres districtes de la ciutat de Barcelona —Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris— que tenen l’EDAR Besòs com a depuradora de les aigües residuals. L’objectiu, a més de conscienciar la ciutadania que les tovalloletes no són biodegradables com el paper, era reduir el nombre d’aquests productes que arriben a les depuradores pràcticament intactes. Novament, els resultats han constatat l’èxit de la campanya. Els residus tractats a la depuradora del Besòs han disminuït una mica més del 37% des de gener de 2016. El 2016 se’n van generar un total de 2.331.230 tones, el 2017 es van reduir a 2.098.000 i de gener a octubre de 2018 se n’han generat 1.463.840 tones.
Aquesta setmana està previst iniciar la tercera fase de la campanya, aquesta vegada als municipis que utilitzen la depuradora de Montcada i Reixac per tractar les seves aigües residuals.
Per Ignasi Batallé, cap de planta de l’EDAR Besòs, “el més important és que la gent sigui conscient de la gran quantitat de problemes que comporta un gest tan senzill i habitual com és llençar les tovalloletes al vàter. Uns problemes que comencen al mateix domicili o comunitat de veïns, ja que primer es poden acumular a les canonades, i una vegada passen pels baixants de l’edifici, en els mateixos col·lectors de la ciutat. Es tracta d’un problema nou que fa uns anys no teníem”. Batallé destaca a més les conseqüències ambientals: “en èpoques de pluges intenses, la xarxa de sanejament no té capacitat de tractar tota l’aigua i va a parar al mar amb tot el que porta, cosa que afecta negativament el medi ambient i la pesca”.
Encara que és complicat mesurar l’impacte econòmic que comporta, EurEau (l’associació europea d’empreses d’abastament i sanejament) estima que genera una despesa d’entre 500 i 1.000 milions d’euros l’any a tot Europa. I segons dades d’AEAS (Associació Espanyola d’Abastament d’Aigües i Sanejament), a Espanya provoca pèrdues que s’apropen als 200 milions d’euros anuals, el que suposa un augment total dels costos de gestió del cicle integral de l’aigua d’entre un 4% i un 6%. El percentatge s’eleva a un 18% en el cas de despeses de manteniment de les depuradores.
