L’ensenyament online improvisat per la pandèmia alimenta els nervis per la selectivitat

La sensació de no estar prou preparats empitjora el patiment dels estudiants

La selectivitat torna a les seves dates tradicionals, però els dies en què es farà és l’únic que es manté dins de la normalitat. Enguany, els exàmens que han de permetre que els alumnes de segon de batxillerat entrin a la universitat tindran un format de quatre dies –en lloc dels tres que eren habituals cada any– per tal d’evitar aglomeracions i garantir la distància de seguretat. A més, es mantindran les adaptacions que ja es van aplicar en la selectivitat de l’any passat, que tenen a veure amb l’opcionalitat de les preguntes i no amb una reducció del temari. D’aquesta manera, els alumnes que hagin perdut classes per quarantenes o contagis podran escollir respondre només les qüestions sobre contingut que sí que hagin pogut treballar. 

Totes aquestes modificacions juntament amb el fet que la major part del curs s’hagi hagut de seguir de manera virtual constitueixen el nucli de les preocupacions dels 40.000 estudiants que a partir d’aquest dimarts s’enfrontaran a les proves d’accés a la universitat. El Món ha parlat amb alguns d’aquests estudiants per conèixer com viuen els darrers dies abans de la temuda selectivitat. La Daniela del Olmo estudia al Col·legi Tecla Sala, un institut molt afectat per positius i les conseqüents quarantenes. “Al principi fèiem la meitat de les classes online i l’altra meitat presencial, però va ser un desastre. Hi ha hagut sis casos positius només a la meva classe i per cadascun hem estat confinats durant deu dies”, explica aquesta alumna, que només ha pogut assistir presencialment a l’escola dues setmanes per preparar la selectivitat. 

La Daniela assegura que tant ella com tots els seus companys estan molt nerviosos, perquè senten que no van prou preparats pel canvi en la manera d’estudiar. “L’aprenentatge a les classes online no és ni de bon tros tan efectiu com el presencial. El fet de ser a casa fa que el nivell de distracció augmenti”, explica aquesta estudiant, que considera que una de les condicions que facilita més distreure’s és poder tenir el micròfon i la càmera desconnectats. “No desconnectes perquè no t’interessi la classe, sinó perquè és molt monòtona, només parla el professor”, lamenta. Com a conseqüència, la Daniela ha hagut de canviar completament els seus hàbits d’estudi: ha hagut de recórrer a vídeos per entendre el temari, buscar apunts complementaris a internet i resoldre sola els seus dubtes a base de recerca. “En algunes classes era molt difícil que em quedés tot clar a la primera a través de la pantalla”, afegeix. 

Professors poc preparats per a les classes online

“Hi ha professors que no s’han adaptat gens, es tiren una hora parlant ells sols, sense llançar cap pregunta. Només pensen a fer la classe”, es queixa la Daniela, que considera que aquest és un dels motius principals pels quals la majoria d’alumnes donen per perdudes les classes. “És cert que hi ha altres que han buscat mètodes per fer les classes amenes i participatives”, puntualitza la Daniela. Com ella, la Maria Benedito considera que hi ha docents que s’han adaptat bé al canvi de modalitat, però assenyala que n’hi ha molts que no dominen prou bé la tecnologia i han hagut d’aprendre de zero a utilitzar eines com l’Skype o el Classroom. La Maria, que estudia a l’Escola Ipse, considera que estudiant online l’aprenentatge “no és ni comparable” a l’educació presencial. “L’ambient d’escola fa molt, a casa hi ha mil distraccions i tot és més monòton”, explica la noia. Aquesta estudiant creu que els nervis que genera la selectivitat augmentaran aquest any, perquè el contingut no s’ha pogut tractar en profunditat. 

En el cas de la Maria, la seva escola va optar per un model híbrid amb dues assignatures online i la resta presencials. Tot i així, assegura que només ha pogut preparar la selectivitat presencialment les darreres dues setmanes: “Ens ho han permès perquè veien que anàvem molt justos”. “Hi ha matèria que em sona, però que en realitat no he assimilat perquè l’ambient no era l’adient ni hem fet exercicis per retenir el que ens explicaven”, lamenta la Maria, que es queixa que la seva generació ha perdut gairebé els dos anys de batxillerat per la pandèmia. “No tenim les bases de primer i, per tant, els nervis per com anirà la selectivitat són molt més grans”, afegeix. 

L’Eduard Macià, alumne de l’institut CIC, coincideix a assenyalar que els professors no s’han adaptat bé al canvi de modalitat, i considera que aquest és el motiu pel qual el rendiment dels alumnes s’ha reduït. “És molt pitjor estudiar online”, respon taxatiu. L’Eduard explica que la seva escola ha optat durant tot el curs per un horari híbrid, excepte aquest darrer mes, en què dues setmanes han estat presencials de cara a preparar els exàmens. Aquest alumne considera que la selectivitat s’hauria d’adaptar més a la situació dels estudiants: “No val només a fer exàmens amb més opcions”. 

Davallada en la capacitat d’atenció

Les classes online no només han canviat la manera com els estudiants viuen l’estudi. Els professors també n’han patit les conseqüències, com explica José Luis Tomás, un professor de classes particulars que ha notat una menor capacitat d’atenció en els alumnes. Les advertències d’alguns estudiosos com Giovanni Sartori, que advertien d’una menor capacitat d’abstracció i concentració propiciada per les tecnologies s’han fet realitat amb la pandèmia. “La capacitat d’atenció ha patit una davallada increïble. Abans feia dues hores de classe i els alumnes estaven concentrats de manera contínua. Ara, al cap d’una hora ja estan saturats del que els explico”, afirma el professor, que considera que es deu a l’ambient “de confort” en què han de treballar des de l’inici de la pandèmia. “La majoria ni tan sols han d’encendre la càmera. Així és impossible”, es queixa Tomás, que considera que la falta de dinamisme fa que no aprofitin les classes de repàs perquè “són només dues hores més que han de passar asseguts al mateix lloc”.  

Els estudiants reclamen una selectivitat adaptada “de debò”

Una de les reivindicacions de la Maria és “una major adaptació” de la selectivitat, tot i reconèixer que sí que se n’han fet algunes. La Secretaria d’Universitats va prendre la decisió d’augmentar l’opcionalitat i no retallar matèria d’examen. Els instituts poden decidir com organitzar primer i segon de batxillerat, i per tant, el Departament d’Empresa i Coneixement no volia perjudicar o beneficiar determinades escoles segons la seva organització de les matèries. La Maria, però, és crítica amb el model d’examen, perquè considera que fomenta el mètode d’”arribar allà i vomitar el contingut memoritzat sense entendre’l”. La Daniela també és partidària d’una adaptació més profunda de la selectivitat per tal que es tingui en compte “tot el que no ha estat possible fer durant el curs” per les quarantenes i les “grans dificultats” que han patit els estudiants. 

Nou comentari