L’AMB presenta un pla sense precedents per garantir l’habitatge digne i assequible

El pla per garantir un habitatge digne, assequible i sostenible presentat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) no té precedents en la història recent de l’habitatge al territori. El projecte, que compta amb la participació de l’operador Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), l’IMPSOL i el Consorci Metropolità de l’Habitatge, preveu construir 4.500 pisos de lloguer amb protecció oficial, gairebé 1.450 habitatges estan en procés i més de 1.600 en fase de gestió, i la rehabilitació de gairebé 51.800 edificis de l’àrea metropolitana.

“L’envergadura d’aquest pla pretén donar solució a la situació d’emergència climàtica que vivim i a la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia”, explica Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB. La col·laboració entre totes les entitats busca donar impuls a les polítiques d’habitatge de la regió metropolitana, que volen donar solució a un dels problemes que més preocupa actualment la ciutadania: l’accés a un sostre assequible. “Ens trobem davant d’un projecte que presenta un plantejament integral en l’àmbit econòmic, social, fiscal i ambiental”, indica Balmón. 

La notícia ve acompanyada de l’anunci recent de la creació de la primera societat mixta d’Habitatge de lloguer assequible d’Espanya, l’HMB, que el passat 5 de novembre va formalitzar l’ampliació de capital per engegar la construcció dels 4.500 habitatges de lloguer amb protecció oficial indefinida. Aquesta ampliació de capital ha consistit en l’aportació de 6 milions d’euros en forma de sòl i efectiu per part de l’AMB, 6 milions més en efectiu per part de l’Ajuntament de Barcelona i 12 milions en efectiu per part de NICRent Residencial, societat creada per les companyies privades Cevasa i Neinor.

Promoció d'habitatges impulsada per l'AMB al Masnou, en execució / Cierto Estudio + Franch Llonch
Cierto Estudio + Franch Llonch

El pla, que es dividirà en quatre fases diferents en un termini de vuit anys, es materialitzarà amb diferents augments de capital social fins a arribar als 58 milions d’euros del soci privat i 58 milions dels socis públics. La primera fase, que s’executarà a principis del 2022 i s’acabarà entre finals del 2023 i principis del 2024, preveu la construcció de 640 habitatges als municipis de Montgat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat i Barcelona (La Marina del Prat Vermell, La Sagrera i les Casernes de Sant Andreu). En total, aquest primer lot d’habitatges allotjarà més de 1.600 persones i els treballs de construcció generaran més de 1.000 llocs de feina, segons les dades facilitades per l’AMB. 

“Es tracta d’un model de paritat publicoprivada pionera a Espanya” que garanteix el règim d’habitatge amb protecció oficial a preus assequibles”, indica Begoña Antonell, consellera delegada d’HMB i coordinadora econòmica i financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB. Aquest nou operador està participat en un 50% pel sector públic (repartit a parts iguals entre l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona) i en un 50% pel sector privat, a càrrec de l’anteriorment mencionada NICRent Residential. La governança està liderada per quatre consellers que representen les administracions, quatre consellers del soci privat i un conseller independent que ha de ser escollit per unanimitat per part dels accionistes. “La constitució d’aquesta societat mixta és la culminació d’un esforç ferm per impulsar polítiques metropolitanes d’habitatge de lloguer assequible que responguin a les necessitats reals dels ciutadans i que facin front a l’emergència de l’habitatge”, conclou Balmón. 

Més confort i qualitat de vida 

Una de les puntes de llança del projecte és la rehabilitació d’edificis, que pretén actuar sobre més de 51.000 habitatges en clau d’eficiència i confort. “Gairebé dos terços dels edificis de l’àrea metropolitana estan construïts abans dels anys 80, i això requereix una rehabilitació de forma urgent”, explica el director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge, José Antonio Artímez. 

El pla de rehabilitació, que deriva d’una estratègia global a escala europea, vol pal·liar les deficiències dels principals edificis mitjançant subvencions que poden arribar a ser del 100% en determinats casos. “El pla busca gestionar els projectes de rehabilitació a diversos nivells. En els barris amb rendes finals disponibles més altes es realitza un acompanyament del projecte, mentre que a les zones més desfavorides es pot arribar a fer una intervenció integral de tot el procés”, indica Artímez.  

Promoció a Castelldefels, en projecte / Carles Enrich Studio

Segons el director del Consorci, encara que al ciutadà de vegades li costi de percebre, es tracta d’actuacions “que surten molt a compte pel que fa a l’eficiència energètica” i són “més necessàries que mai”. Una de les principals diferències d’aquesta iniciativa rau en el fet que el cost de l’IVA és íntegrament subvencionable i els diners de l’ajuda no repercuteixen en la declaració de la renda. A més, en aquells casos en què no es pugui assumir la part no subvencionada del projecte, existeixen mecanismes que, després d’una acreditació justificada, poden arribar a cobrir el cost total de les obres. 

Els resultats d’aquest tipus de rehabilitacions són un “clar augment del confort i de la qualitat de vida dels inquilins”, explica Artímez. Un dels projectes pilot, que ja està finalitzat, es troba al carrer Pirineu de Santa Coloma de Gramenet, on s’han remodelat més de 350 habitatges amb una resolució “d’allò més  exitosa”. 

Habitatges sostenibles, inclusius i flexibles

Mitjançant l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), l’AMB construeix un tipus d’edificis que, a banda de garantir l’accés a l’habitatge, s’adeqüen a les demandes de la ciutadania i s’integren dins el paisatge urbà de la forma més sostenible possible. Els habitatges que promou l’entitat estan construïdes sota quatre preceptes bàsics: la flexibilitat i l’adaptabilitat, la qualitat arquitectònica, l’eficiència energètica i la inclusió en clau de gènere. “És difícil revertir una situació com la desigualtat de gènere mitjançant la construcció d’habitatges, però podem crear edificis que visibilitzin el problema”, recalca el coordinador tècnic de l’IMPSOL, Josep Maria Borrell.

Un dels factors diferencial dels edificis que promou aquesta entitat és la reducció de la petjada ecològica i la minimització de les emissions de diòxid de carboni. Es tracta d’un element clau en un moment de crisis climàtica sense precedents en la que s’ha conclòs després de diversos estudis d’impacte ambiental que els edificis emeten més del 40% dels gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. “És imprescindible que pensem en clau de futur quan construïm edificis. Encara que sigui difícil de preveure, els habitatges han de ser tan adaptables com sigui possible ja que, amb tota seguretat, tindran una vida superior als 100 anys”, explica Borrell a El Món.

Al llarg del 2021, l’IMPSOL ha construït més de 200 habitatges seguint aquest model, n’està edificant més de 500 en aquest moment i preveu construir-ne 100 més a principis del 2022. “Ens trobem en un moment de canvi de paradigma. No només volem construir edificis que beneficiïn a l’usuari, sinó que també repercuteixin de forma positiva a la societat en el seu conjunt”, indica Borrell. 

El protocol amb govern

L’AMB va subscriure un protocol de col.laboració amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i la Generalitat per fomentar la construcció d’habitatge de lloguer assequible o social, que es concreta en el foment de la promoció de 1.206 habitatges per part de l’IMPSOL/AMB. L’any 2021, ja s’ha rebut, en base a aquest protocol, la notificació de la subvenció de 5,4 milions d’euros concretats en els 327 primers habitatges, en 8 promocions a finalitzar abans del 2025. “La contribució econòmica del ministeri és un reconeixement a la solvència i experiència de l’AMB en la promoció i gestió d’habitatge amb protecció oficial”, conclou el vicepresident executiu de l’AMB.

Nou comentari