El darrer avançament del baròmetre d’opinió del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha confirmat que la confiança en les vacunes a l’estat espanyol es manté estable respecte al darrer sondeig, malgrat els inconvenients sorgits amb AstraZeneca i Janssen. El 82,8% de la població està disposada a vacunar-se i només un 6,2% rebutjarà el vaccí quan li arribi el torn. Aquesta elevat índex d’acceptació de la vacuna allunya els temors que sorgeixin dificultats per aconseguir la immunitat de grup, un cop el flux de dosis permeti activar la vacunació massiva. Aqueta fase arrencarà quan els grups prioritaris vagin tancant el seu procés d’immunització, tot i que segons el Departament de Salut els grups mai es tanquen perquè hi ha diferents casuístiques.
En el grup dels majors de 80 anys, per exemple, segons explica la subdirectora de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, hi ha a hores d’ara un 84% de persones vacunades amb una primera dosi. És difícil arribar al 100% perquè “sempre hi ha un percentatge de persones que tenen una malaltia o un problema de salut pel qual estan ingressades i més inestables, i això fa que en aquest moment no puguin vacunar-se”. En general, afirma Cabezas, l’acceptació de la vacuna en aquest grup “és molt alta”. Pel que fa als grups d’edat que s’estan vacunant amb AstraZeneca el número de persones que després de demanar cita no es presenten està al voltant d’un 10%, però Cabezas diu que les cites que es van oferint s’esgoten sense dificultat. “La recepció és molta alta, el ritme de cites agafades és ràpid”, remarca. Salut tampoc ha detectat un problema de rebuig de la vacuna entre el personal sanitari i de residències, que en tot cas és “molt baix”, diu Cabezas, per sota del 4%. Pel que fa a residències, la vacunació del grup no es tanca mai perquè hi ha molta rotació laboral i sempre apareixen noves persones per vacunar.
Des del punt de vista dels experts, l’ideal seria que “tothom es vacuni”, sosté el farmacòleg i professor emèrit de la UAB Joan-Ramon Laporte en declaracions a EL MÓN. Ara bé, l’expert entén que “la vacunació del 100% de la població és una situació que ningú considera com a plausible”. Un cop comprovades les dades d’opinió i les que tenen a veure amb l’administració de les vacunes a Catalunya, Laporte afirma que “de moment” li preocupa “poc” el rebuig als vaccins perquè “al novembre les enquestes deien que només el 35% de persones a l’Estat estaven disposades a vacunar-se i el percentatge va pujant”. A banda, el professor emèrit de la UAB destaca que “vacunant el 70%” de la població “ja podem tenir la famosa immunitat de ramat i estarem més tranquils respecte a la transmissió”.
A banda de la immunitat que aconsegueixen les persones que es vacunen, les persones que s’han infectat i han passat la malaltia han aconseguit la immunització d’una forma natural. Aquesta dada l’ha posat en relleu el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES), Fernando Simón: en aquests moments, hi ha entre un 15 i un 20% de la població que ha passat la malaltia, a la qual s’ha d’afegir el 20% que ha rebut almenys una dosi d’una de les vacunes.
Obligar a vacunar, compatible amb els drets humans
Sigui com sigui, per ara, no sembla que la vacunació obligatòria sigui un mecanisme que s’hagi d’activar. Malgrat tot, els experts adverteixen que és un instrument que es podria fer servir i que recentment ha obtingut l’aval del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Una sentència d’aquest tribunal ha fallat a favor de la vacunació obligatòria d’uns nens eslovacs després que els seus pares haguessin intentat portar-los a la guarderia sense vacunar-los amb l’oposició del centre.
Els pares van dirigir-se al tribunal europeu i aquest ha acabat donant la raó a aquells que defensen que tenir els nens protegits davant de qualsevol virus és una obligació. La sentència, segons la visió dels experts, tot i no estar relacionada amb la vacuna de la Covid-19, obre la possibilitat d’obligar la població a vacunar-se “partint de la premissa que hauríem d’actuar a partir del concepte de solidaritat social i valorar quin és l’interès general més favorable”, ha explicat en declaracions a EL MÓN Carles Garcia Roqueta, president de la secció de Consum de l’ICAB i president també de la Societat Catalana de Mediació en Salut. Si qualsevol administració ho considera necessari, es podria activar el mecanisme de vacunació obligatòria també per frenar la Covid-19. La mesura es veuria plenament ajustada a dret en societats democràtiques i “no contravindria la convenció europea dels drets humans”, sosté Roqueta.
L’expert recorda que “els poders públics estan obligats a organitzar i tutelar la salut pública amb mesures preventives” i subratlla que “tenim una obligació moral si disposem dels mitjans necessaris i la informació necessària”. A partir d’aquí, existeixen lleis que poden obligar a adoptar mesures contra la pandèmia i una d’aquestes podria ser la vacunació obligatòria, que “depèn de la voluntat política” i sempre que “hi hagi suficients raons sanitàries d’urgència i necessitat o risc, si la malaltia és transmissible”. En un context de pandèmia algunes lleis i drets poden xocar, com apunta Roqueta, per exemple la llei general de Sanitat amb la llei de l’autonomia del pacient. La primera norma estableix que els metges “poden portar a terme intervencions clíniques indispensables a favor de la salut del pacient sense necessitat de comptar amb el seu consentiment quan existeix un risc per a la salut pública a causa de raons sanitàries establertes per llei”. Però perquè aquest mecanisme sigui vàlid és indispensable que hi hagi transparència pel que fa a les vacunes i els efectes que poden causar. “La dura realitat és que no tenim el 100% de seguretat dels efectes adversos”, comenta l’expert. Això pot entrar en contradicció amb un dret constitucional avalat pel TC en el sentit d’exigir que “per rebre un tractament en el nostre cos no ha d’existir cap mena de risc per a la nostra salut”. Aquí, diu Roqueta, “és quan s’obre la bretxa” perquè, “algú ens diu que no hi ha cap mena de risc? No. Per tant, segons la llei de l’autonomia del pacient podria rebutjar el tractament”.
Per això mateix, l’advocat remarca que és molt important tenir el màxim d’informació i transparència sobre les vacunes que es van aprovant. “El recel que tenim ara és per haver obtingut vacunes en un temps rècord i perquè no coneixem el seu comportament genètic, de fet hi ha metges que no s’han volgut vacunar per això”, explica Roqueta. Aquest rebuig a la vacuna per part de sanitaris ha fet que el govern italià, per exemple, decidís suspendre els facultatius que no es vacunin, mentre el britànic acaba de fer un advertiment als professionals de la salut que encara no s’han vacunat. A França, el 68% dels professionals de la salut ja han rebut una primera dosi, molt per sota del 84% de sanitaris que ho han fet a Catalunya.
Roqueta considera que “davant els rumors i dilemes que tindrem amb la vacunació, si es compleixen les garanties de confiança, bona informació i transparència necessàries cal advocar per la obligatorietat mitigada”. Això no significa obligar sinó “fer entendre per què cal vacunar-se i crear consciència”. En aquest sentit, afegeix, “la mediació pot jugar un paper molt important en empreses” quan la vacunació massiva arrenqui i sigui important que en l’entorn laboral, per exemple, el màxim de persones possible estigui immunitzat.
1 
2 
