Fins fa poques setmanes la variant britànica ja havia assolit el domini de la situació a Catalunya i el 89% dels casos li corresponien, d’acord amb la darrera xifra actualitzada que va donar públicament el Departament de Salut. Actualment aquest predomini ja ha assolit el nivell màxim i és pràcticament del 100%, ha admès aquest divendres el doctor Tomàs Pumarola, cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron en conversa amb EL MÓN. L’extensió de la variant britànica coincideix en el temps amb una ocupació de les UCIs, que es resisteix a baixar i al mateix temps l’estada en llits de crítics és més llarga. Però de moment encara no es poden fer afirmacions taxatives sobre la possible causa-efecte. El doctor Pumarola aposta per la prudència científica: “No podem dir massa coses perquè s’estan avaluant les dades; clarament la sensació és que a les UCIs hi tenim més gent perquè així ho indiquen els números i que l’estada és una mica més llarga”. Tot i això, el doctor insisteix: “La veritat és que les coses no estan en absolut clares perquè la forma d’actuar ara és diferent d’abans que sorgís la variant britànica i això és un aspecte que afegeix més confusió a l’hora d’avaluar les dades”.
El que sí sembla una evidència és que “a nivell virològic és cert que la variant britànica causa una major càrrega viral, la gent infectada té més virus a la rinofaringe que amb altres variants i això podria explicar una possible, perquè encara no ho saben, major afectació del quadre clínic i una major transmissibilitat”, matisa el doctor. Aquesta és una característica que precisament preocupa pel fet que els experts en dades ja han dit que ens trobem en una situació de “creixement exponencial” i que la probabilitat que això s’aturi per si sol és molt escassa.
Què suposa doncs afrontar una altra onada i un nou creixement de contagis amb una variant més transmissible? “Aquest és el tema —admet Pumarola—, tenim un virus que sembla que es podria transmetre millor”. Els experts arriben a aquesta conclusió preliminar després d’haver observat el que està passant: “Amb les variants anteriors quan una persona d’una bombolla s’infectava no tothom de la mateixa bombolla s’infectava; amb la britànica el que passa és que quan una persona es contagia pràcticament tota la bombolla s’infecta, i això explicaria la major transmissibilitat quan no es prenen mesures de contenció”. Aquesta és la dinàmica actual, les regles que ha fixat la variant britànica.
És la creu del nou capítol de la pandèmia a Catalunya, però també té factors que donen una oportunitat a l’optimisme: el programa de vacunació pot contribuir a reduir l’impacte de la nova fase de creixement del virus perquè cada vacunat és una persona a qui se li ofereix una immunitat i se li retira la possibilitat d’acabar en un hospital a causa de la Covid-19. Com més gent vacunada, menys camp per córrer se li ofereix al virus. Per això Pumarola destaca que la vacunació forma part del conjunt d’accions que juguen “a favor nostre”, com també ho serien “les mesures de contenció, que a Catalunya són bastant estrictes”, opina. Entre les mesures de distanciament social i la vacunació “podrem tenir un equilibri”, confia el doctor.
Cal tenir en compte, però, que, entre les mesures de contenció que han variat aquesta setmana, la que afecta a les reunions socials s’ha flexibilitzat i precisament el canvi decanta la balança cap a la barreja de bombolles: fins aquest divendres estava en vigor la norma estatal —que es va consensuar per Setmana Santa en el consell interterritorial de sanitat— que prohibia reunions en espais privats amb persones de diferents bombolles i imposava el límit de sis persones en espais públics i de quatre en espais públics tancats. Des d’aquest dissabte, la norma a Catalunya és que les reunions socials poden ser d’un màxim de sis persones en tots els casos i es poden barrejar dues bombolles diferents. Sobre si les mesures actuals seran suficients per invertir la tendència de creixement actual o com a mínim frenar-la com va passar després de Nadal, Pumarola afirma: “S’han de veure les dades, sort que tenim dades molt justes diàriament i això permet prendre mesures dia a dia, és un procés molt dinàmic”.
Mentre la quarta onada es va dibuixant, els científics es plantegen nous dubtes i un d’aquests és l’aparició de noves variants davant el fet que els virus estan en una evolució constant i van canviant. La variant britànica ha acabat per substituir una variant que no ha tingut un nom mediàtic propi i que va ser una transició entre la que predomina actualment i la de Wuhan, que és la que va impactar a tot Europa durant la primera onada. Aquella variant xinesa va mutar en una variant europea, que no ha estat associada a cap lloc, fins que va aparèixer la britànica, batejada així per l’increment sobtat que va suposar al Regne Unit. Davant la pregunta de si pot sorgir de sobte una nova variant que substitueixi la britànica i que sigui pitjor o millor, Pumarola afirma: “És difícil de dir, la història de la virologia ens explica que un virus quan travessa la barrera d’esperècia entre en un procés d’adaptació a l’organisme humà, per regla general això implica dos fenòmens: de mica en mica es transmet millor quan s’adapta al nostre organisme i d’altra banda aquest procés d’adaptació comporta una menor agressivitat per preservar casa seva”. Aquest és el procés que s’ha vist amb la variant britànica ara, però els científics tenen “un dubte raonable sobre si el virus és més agressiu”.
L’evolució del virus doncs és un interrogant, però sí que es veurà un patró de comportament observat ja en altres virus. “A mesura que hi hagi una pressió de molta gent protegida, bé per infecció natural o bé per vacuna, aniran apareixent variants que escaparan parcialment a aquesta pressió i ens obligarà a prendre altres mesures en temes de vacunació”, explica Pumarola. El doctor recorda que “cada any hem de canviar la vacuna de la grip, haurem de veure si en aquest virus cal fer canvis cada dos, tres o quatre anys”. Ara bé, segons l’expert, el coronavirus “és un virus en proporció de canvi menor que el de la grip i això és una bona notícia”. D’això també dependrà quan caldrà que comenci la segona campanya de vacunació per la Covid-19. Serà l’any que ve? “Ho haurem de determinar quan tinguem les dades de la durada de la protecció que confereix la vacuna i ara només fa tres mesos que estem vacunant”. Els científics ja tenen l’ull posat en aquesta qüestió amb el seguiment molt proper d’infeccions en gent vacunada. “És un tipus de recerca més controlada, hem d’esperar i que el temps vagi passant”.
L’escenari dantesc del Regne Unit
Sobre el que ha suposat la variant britànica des del Regne Unit, n’ha parlat aquesta setmana el catedràtic de fàrmaco-epidemiologia de la Universitat d’Oxford Daniel Prieto-Alhambra. En unes declaracions a TV3 ha recordat que aquesta variant va enfonsar el Regne Unit durant l’hivern en una “situació dramàtica”, arribant a tenir fins a 1.600 morts al dia i els hospitals saturats. Prieto-Alhambra afirma que aquest escenari dantesc està relacionat amb la variant que ara predomina a Catalunya. El 6 de gener va començar un confinament domiciliari, les escoles es van tancar fins al 8 de març i ara es torna a obrir progressivament, permetent-se les reunions socials en exteriors de fins a sis persones. En aquest context, diu l’expert, “no sembla que la Rt pugi ni que hi hagi més ingressos, segurament perquè un 60% de la població del país ha estat vacunada amb almenys una dosi”.
L’expert recorda que segons els últims estudis la variant britànica té una transmissibilitat un 50% o 75% més alta que les anteriors, de manera que el creixement de la corba pot ser més ràpid, com va passar al Regne Unit des del passat novembre i fins al gener. “A Europa aquesta variant ha arribat més a poc a poc, desplaçant la prèvia, i es pot esperar un increment de la transmissibilitat; recentment hem sabut que és més agressiva amb estudis que demostren que la variant britànica augmenta la mortalitat en un 40-50%”. Prieto-Alhambra pensa que “la situació és seriosa i preocupant” i que per això mateix “el que s’ha de fer en posar límits d’edats amb les vacunes és pensar en la situació epidemiològica de cada país i a Espanya ara mateix no és massa bona”.
